Revisió a les enquestes i prediccions de les eleccions generals: no totes van fallar tant

Abans del ‘fact check’, una precisió important sobre els sondejos: per calcular el grau d’encert respecte a un partit, no s’ha de fixar en el percentatge concret que estimava l’enquesta, perquè totes consignen a la seva fitxa tècnica un marge d’error cap amunt o cap avall. La revisió consisteix, doncs, a comprovar si el percentatge obtingut a les urnes entra en l’interval  fixat dins del marge d’error. Per exemple, si un sondeig compta amb un marge d’error de +/- 3% i calcula un percentatge del 20% dels vots per a una formació política, es considerarà que ha encertat el pronòstic si l’esmentada formació obté en les eleccions un percentatge situat entre el 17% i el 23% dels sufragis.

Siguem, doncs, transparents i comencem examinant el grau d’encert dels sondejos que publiquem a EL PERIÓDICO. Per exemple, el que va elaborar el Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) el 17 de juliol, últim dia legal de publicació d’enquestes a Espanya, només va errar l’estimació de vot del PSOE i va encertar les del PP, Vox, Sumar, ERC i Junts. En canvi, el ‘tracking’ del GESOP publicat el diumenge 23, al tancament dels col·legis electorals, va fer ple d’encerts. Les forquilles d’escons, per a les quals s’aplica la Llei D’Hondt al vot calculat, no van ser tan precises, tot i que sí que ‘van clavar’, per exemple, els diputats que va obtenir el PP.

Durant el silenci demoscòpic imposat per llei a Espanya, el GESOP va elaborar un sondeig diari per al portal web australià ‘The Adelaide Review’. L’última entrega d’aquesta enquesta també va encertar a la diana en tots els percentatges de vot i en la forquilla d’escons en la qual es mouria el guanyador de les eleccions. I també durant l’última setmana de campanya, com vam fer des de finals de juny, vam actualitzar diàriament el mercat de prediccions Predilect, les últimes estimacions de les quals, el mateix diumenge electoral, es van desviar menys d’un punt respecte del resultat final en tots els partits excepte el PP i el PSOE, en els quals la diferència va ser de dos punts amunt o avall.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Un estudi comparatiu realitzat per AtlasIntel amb la suma del percentatge de vot a cada bloc (PP+Vox i PSOE+Sumar) confirma que les estimacions del GESOP van ser les que més es van aproximar al resultat final del 23J. En concret, el ‘tracking’ de ‘The Adelaide Review’ va situar en 3,2 punts la diferència a favor del bloc de dretes, però la distància a les urnes va ser finalment de només 1,43 punts. Els 1,77 punts d’error del GESOP suposen la segona desviació més baixa de tots els sondejos que es van publicar el 17 de juliol. Els errors de les enquestes de la resta de mitjans van oscil·lar entre 2 i 7 punts. El baròmetre del CIS, l’únic que va donar avantatge al bloc d’esquerres, es va desviar en gairebé 6 punts.

Des que va començar aquest superany electoral 2023 s’han publicat a Espanya 182 enquestes, de les quals 146 s’han difós després de l’1 d’abril, data en què la nova coalició Sumar es va presentar en societat. Si sumem les mostres de tots aquests sondejos entre l’abril i el juliol, unes 326.000 persones han sigut entrevistades per empreses demoscòpiques per poder estimar els resultats de les diferents cites amb les urnes.