Gràfic | L’independentisme perdria la meitat d’escons al Parlament amb el resultat de les generals

Advertim primer que extrapolar les dades que van oferir les urnes en les generals de diumenge a unes hipotètiques eleccions autonòmiques és un exercici per al qual es recomana una enorme cautela. Són cites electorals molt diferents que tenen lloc en contextos molt diferents, i per això mai es dona la mateixa participació i, per tant, la translació matemàtica dels resultats sempre tindrà certa distorsió. De fet, entre la participació en les municipals del maig i les generals del juliol hi ha hagut gairebé 10 punts de diferència. També cal tenir en compte que la translació s’ha fet sense comptar Ciutadans, que té avui sis diputats al Parlament però no s’ha presentat a les generals.

Si en unes catalanes es donessin els mateixos resultats que el 23 de juliol, el PSC aconseguiria de nou una victòria incontestable i podria elegir soci per governar entre ERC i En Comú Podem. Però el gran canvi al Parlament seria la pèrdua de la majoria independentista en escons. Els socialistes obtindrien 50 diputats (17 més que ara) i Esquerra es quedaria amb 20 escons (13 menys que avui). La tercera força serien els Comuns, amb 19 parlamentaris (11 més), Junts passaria a la quarta plaça amb 17 representants (15 menys) i empataria amb el PP, que saltaria de 3 a 17 escons. El partit menys afectat seria Vox, que repetiria els 11 diputats actuals, i la CUP es desplomaria de 9 a només 1 parlamentari.

En aquest hemicicle, el Govern passaria sí o sí pel PSC, que podria arribar als 68 escons que atorguen la majoria absoluta amb ERC i amb En Comú Podem. Els republicans no tindrien cap opció de formar una alternativa, entre altres coses perquè la suma de les formacions independentistes, que actualment és de 74 diputats, cauria fins als 38. És a dir, Esquerra, JxCat i la CUP es quedarien amb la meitat de la representació que tenen ara a la Cambra catalana.

Notícies relacionades

El Parlament resoldrà si Orriols va vulnerar el codi de conducta per dir que Driouech "normalitza la misogínia" pel vel

Dimiteix el delegat a Perpinyà que va qüestionar el terme ‘Catalunya Nord’ i el rellevarà un exalcalde de Junts

Per circumscripcions, el PSC s’imposaria a les quatre províncies, inclosa Girona, on aconseguiria un escó més que Junts. A Barcelona, on els socialistes aconseguirien 33 dels 50 diputats, En Comú Podem seria la segona força, i el PP, la tercera, fet que relegaria ERC i Junts a la quarta i cinquena plaça, respectivament. En aquesta demarcació, els puigdemontistes obtindrien només un escó més que Vox. I a Lleida, empatarien amb la ultradreta.

Els resultats de les eleccions generals van tornar la comunitat a temps anteriors al procés independentista, amb un domini clar del PSC i un sobiranisme amb influència en la governabilitat malgrat el seu retrocés. Segurament, la dada que més va cridar l’atenció de l’escrutini català va ser que ERC i Junts quedessin quart i cinquè, respectivament, en vots al veure’s depassats per Sumar-En Comú Podem i el PP. Els populars es van quedar a 24.431 paperetes dels Comuns i van superar en 6.234 els republicans.