Rovira i Turull inicien els contactes per exigir un preu conjunt per a la investidura de Sánchez

L’aritmètica perquè Pedro Sánchez pugui ser investit president torna a passar per Catalunya. Ja va ser així el 2019, però llavors el socialista només necessitava ERC. Ara serà encara més complex, perquè també necessita els vots de Junts. Per tant, de l’expresident Carles Puigdemont. La seva formació parteix de màxims –l’amnistia i el referèndum d’autodeterminació– i demana que el ‘preu’ a aquesta investidura sigui pactat entre tots els partits independentistes. Unes negociacions que volen liderar, malgrat quedar 70.000 vots per sota dels republicans. Els contactes entre les dues forces al més alt nivell ja s’han iniciat. Dilluns passat, els respectius secretaris generals de les dues forces, Marta Rovira i Jordi Turull van mantenir les primeres converses.

Esquerra, de moment, assisteix impàvida a un canvi d’actitud de Junts que obeeix, raonen a la seu republicana del carrer de Calàbria, a una visió parcial dels resultats electorals i que es resumeix que els set diputats de Junts són més decisius que els d’ERC, tot i que, en realitat, siguin al mateix nivell.

Un marc mental afavorit pels mateixos missatges de campanya d’ERC, que, per evitar encara més fugues de vots, van voler deixar ben clar que recolzarien Sánchez. I també, apunta una altra font del partit «al relat històric: ERC ja va investir a Sánchez fa quatre anys i Junts, no». Amb tot, asseveren ara els republicans, «és molt audaç donar per fet el suport al PSOE».

Alleugerir tensió

Amb tot, no sembla que la direcció d’ERC s’inclini per obrir ara un nou front de tensió per les qüestions formals i fonts d’aquesta cúpula es pregunten, coneixedors de la resposta, si Junts compta amb prou cohesió interna per liderar un procés de presa de decisions i lidiar amb el que es decideixi. «Així que», diu per acabar questa vox, «keep calm» és a dir, ‘abans que res molta calma’ com deia el títol d’un disc de rock espanyol.

La intenció de Junts és citar durant el mes d’agost tots els partits –els republicans, però també la CUP, malgrat haver quedat fora de la Cambra baixa– i les entitats independentistes. Tot i que, almenys de moment, fonts de Junts avisen que es portaran a terme amb «prudència» i allunyades dels focus mediàtics.

Els resultats dels postconvergents diumenge passat no van ser ni de bon tros per tirar coets. Van perdre gairebé 140.000 vots i un escó respecte als resultats de les eleccions del 2019, a l’espera de veure si el recompte del vot exterior els deixa sense algun diputat més, i tampoc van aconseguir passar per sobre d’ERC, a diferència de les municipals. Tot i això, estan disposats a fer valer els seus suports. L’objectiu és intentar portar a la pràctica la tan predicada unitat de l’independentisme i, també, compartir responsabilitats.

Un intent de recompondre la unitat que ja no ha començat amb bon peu, després que els republicans hagin pactat amb el PSC entrar a la Diputació de Barcelona. El portaveu de Junts, Josep Rius, ho ha qualificat de «pinça» entre les dues formacions per «destruir-lo» i ha assegurat que posa en dubte l’«honestedat» dels republicans a l’hora de fer aquest front comú independentista a Madrid.

Condicions allunyades

Però més enllà dels recels habituals entre els dos exsocis de Govern, també hi ha diferències de base. L’estratègia política de Junts es basa a vendre’s com els independentistes indestructibles i a atacar ERC ridiculitzant els fruits del seu diàleg amb el PSOE. Ara, la seva entrada al terreny de joc a Madrid, suposa una prova per al partit. Cal veure si pot estovar-se amb alguna contrapartida sucosa –o si els pragmàtics de dins de l’executiva de Junts tenen prou força perquè s’accepti–, tot i que difícilment podran acceptar contrapartides tangibles que no estiguin relacionades amb l’autodeterminació, amb unes eleccions catalanes més a prop que lluny en l’horitzó.

Notícies relacionades

Gràfic | L’independentisme perdria la meitat d’escons al Parlament amb el resultat de les generals

Com més població, més recursos

En campanya, Míriam Nogueras va posar sobre la taula la possibilitat de negociar el traspàs de competències per organitzar un referèndum. Una demanda que des de la Moncloa ja s’han encarregat de curtcircuitar, avisant que la negociació ha de cabre dins el marc constitucional. Les peticions que ERC va posar sobre la taula eren menys maximalistes: traspàs de Rodalies, arreglar el dèficit fiscal i continuar negociant una solució al conflicte polític en el marc de la taula de diàleg.

Però si aquestes posicions estan allunyades, encara ho estan més amb altres actors de l’independentisme. La CUP ha quedat fora del Congrés, però Junts vol col·lectivitzar també amb ells el preu a Pedro Sánchez. En campanya, van deixar clar que havia de passar per posar data i pregunta al referèndum. Encara va més enllà la direcció de l’ANC, que creuen que qualsevol negociació és un «engany» i que només es podria acceptar el «reconeixement de l’1-O». Fonts de les dues organitzacions asseguren que encara no els han trucat. Mentre que Òmnium –habitualment més partidària dels pactes–, de moment, manté silenci.