L’esquerra catalana va votar diferent al Congrés i al Senat

La nit electoral del 23J va deixar sobre la taula dues premisses clares a Catalunya. La primera, que el PSC va arrasar a les urnes, superant el nombre de vots que van sumar ERC, Junts i la CUP junts i, la segona, que l’independentisme es va desplomar per sota del milió d’electors. No obstant, les dades mostren una tercera realitat: es va produir un vot dual. El PSC, després d’insistir que era el vot útil per frenar PP i Vox, va aglutinar part del vot d’esquerres i independentista en la votació al Congrés, però, en canvi, no al Senat, on tant ERC com Junts van obtenir millors resultats que a la Cambra baixa. Els resultats de Sumar-En Comú Podem van ser més erràtics.

Al final del recompte, el PSC va ser un dels clars guanyadors de la nit. Tant dins com fora de Catalunya. Va aconseguir 19 dels 48 escons que es reparteixen entre les quatre circumscripcions catalanes, aportant més del 15% dels diputats que estan permetent a Pedro Sánchez intentar la seva investidura. I aquesta superioritat la va demostrar també al Senat, aconseguint 12 dels 16 seients que es reparteixen a Catalunya. No obstant, no van aconseguir el mateix suport. Els senadors més votats del PSC van obtenir un 11% menys de suport que la llista del partit a la Cambra baixa.

En el tancament de campanya, Salvador Illa i Meritxell Batet, mà a mà, es van encarregar de deixar ben clar que era necessari frenar la dreta, tant la d’Alberto Núñez Feijóo com la de Santiago Abascal. «No es tallen ni un pèl a dir que les coses aniran a pitjor que el 2017 si ells governen», va dir el secretari general del PSC abans de recalcar que per evitar-ho calia votar Sánchez. Totes aquestes constants crides del vot útil van acabar funcionant. Almenys, al Congrés.

Les dades deixen ben clara l’hegemonia del PSC a les urnes, però mostra també com un votant independentista els va donar el vot per a la Cambra baixa, però no per al Senat, on van optar per recolzar ERC, Sumar i Junts. A Barcelona, els socialistes van aconseguir 946.055 paperetes blanques, mentre que el senador del PSC amb més suport en aquesta circumscripció va obtenir 102.153 vots menys, una davallada del 10,8%. Les dades es repeteixen a les altres tres províncies: a Tarragona el senador del PSC més votat va tenir un 11,25% menys de suports que la papereta al Congrés; a Girona va ser un descens de l’11,7% i a Lleida una baixada de l’11,8%.

A Sumar-En Comú Podem, que no va obtenir representació, també es va produir un efecte similar. Llevat de Barcelona, on el seu primer senador va obtenir un 2,25% més, que la llista del Congrés, a les altres tres circumscripcions va ser al revés, el seu senador més votat va aconseguir menys suport que la candidatura a la Cambra baixa: a Lleida un 1,42%; a Girona un 7,95% i a Tarragona un 10,17%. 

El vot canviant

El contrari passa al bloc independentista. Tot i que des de les eleccions generals del novembre del 2019 ERC s’ha deixat pel camí més del 47% dels suports –ha caigut fins a la tercera força a Catalunya, aconseguint 462.883 vots– i ha passat de tenir 13 escons al Congrés a només set, al Senat ha aconseguit resistir i revalidar els tres seients que va obtenir fa quatre anys. En gran part es deu que el vot independentista i el de Sumar ha prioritzat la ideologia a l’hora de marcar els tres senadors.

El sistema electoral espanyol estableix que a cada província es trien quatre escons per a la Cambra alta, aquells candidats que obtenen més vots. A Barcelona, el PSC va aconseguir els tres primers i, segons les dades del Congrés, hauria d’haver correspost a Sumar o al PP, que van quedar en segona i tercera posició, respectivament. No obstant, Joan Queralt, d’ERC, va ser el quart senador més votat, amb 153.167 suports més dels que va tenir el seu partit al Congrés, un increment del 46,93%. A Tarragona i Lleida, on sí que van ser la segona força, també van obtenir un 11,25% i un 11,77% més de vots, respectivament. A Girona, ERC va tenir 18.334 vots més (una diferència positiva del 38,8%), però el senador se’l va quedar Junts.

Notícies relacionades

Feijóo colla el PNB i Junts perquè recolzin la seva moció contra Sánchez

La normalitat de viure en l’embolic

En una situació similar es troba Junts, que ha vist com el seu senador més votat en cada una de les circumscripcions obtenia entre un 11,1% i un 16,4% més que la seva llista de diputats al Congrés. No obstant, els postconvergents només han aconseguit un únic senador, l’últim de Girona, i en perden dos respecte a les eleccions del 2019.

¿I la CUP?

A més dels electors que hagin pogut optar pel PSC per al Congrés i per un senador d’ERC o Junts a la papereta sípia, també influeix que la CUP, la tercera candidatura independentista, no va presentar llista al Senat, per la qual cosa els prop de 99.000 votants que van tenir a tot Catalunya (dos terços van ser a Barcelona) van poder optar també pels republicans catalans o pels postconvergents.