El jutge Llarena esperarà que el TJUE resolgui les mesures cautelars que demanarà Puigdemont per ordenar la seva detenció

L’instructor del procés en el Tribunal Suprem, Pablo Llarena, no vol reactivar i haver de tornar a retirar les ordres de detenció internacionals i les euroordres que torni a dictar contra el president de la Generalitat Carles Puigdemont il’exconseller que el va acompanyar en la seva fugida Toni Comín. En una providència aquest dijous té per presentades les peticions de la Fiscalia i l’acusació popular per reactivar-les contra els processats en rebel·lia, però estableix que resoldrà sobre aquestes quan el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) es pronunciï sobre les eventuals mesures cautelars que tots dos poden presentar per veure restablerta provisionalment la seva immunitat parlamentària.

El jutge recorda que la sentència del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE), del 5 de juliol passat, que va desestimar els recursos dels processats contra la decisió del Parlament Europeu de concedir el suplicatori contra els dos demanat pel jutge, és susceptible de ser recorreguda en cassació davant el TJUE en un termini de 2 mesos i 10 dies (fins al 15 de setembre del 2023), en tal cas, podent reiterar-se davant el TJUE la petició que es restableixi cautelar i provisionalment la immunitat parlamentària.

En aquest sentit, l’instructor explica que qualsevol euroordre que s’emeti en l’estat actual del procediment, quedaria immediatament paralitzada (abans d’arribar al seu objecte) si el TJUE admetés l’eventual mesura cautelar que es demani al temps del recurs; obligant a interrompre la seva tramitació internacional i fent intranscendent l’avenç de l’ordre de detenció a aquest moment.

D’altra banda, afegeix la providència, si no es recorregués la decisió adoptada pel TGUE o, en l’eventualitat de recurs, si el TJUE decidís rebutjar la mesura cautelar que es peticioni amb la impugnació de la sentència, podrà adoptar-se la decisió que peticionen les acusacions amb una antelació prou operativa, vist que el termini màxim que estableix la Decisió Marc 2002/584/JAI per resoldre qualsevol reclamació d’entrega és el de tres mesos, remarca el jutge.

Consegüentment, raona el magistrat, no existiria cap dificultat perquè els processats puguin ser posats a disposició de la Justícia espanyola abans de dissoldre’s el Parlament per al qual van ser elegits i per a l’acompliment del qual se’ls va concedir la immunitat la suspensió de la qual es va peticionar des d’un inici.

Per al jutge, el principi de cooperació lleial que opera com a regla rectora entre els organismes públics de la Unió i els seus Estats Part, s’ha d’orientar al fet que, havent-se peticionat el suplicatori immediatament després de constituir-se l’actual Parlament, si la suspensió de la immunitat peticionada va ser concedida i si resulta jurídicament vàlida, la iniciativa jurisdiccional hauria de poder arribar a la finalitat per a la qual està prevista; sent una anomalia que la constitució d’un nou Parlament el juny del 2024 obligui aquest instructor a reiniciar el procés, ressalta la providència.

Per tot això, el jutge té per presentada la petició de les acusacions; i afegeix que serà resolta una vegada que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea es pronunciï sobre les eventuals mesures cautelars que peticionin els processats en ocasió del recurs habilitat contra la Sentència del Tribunal General de la Unió Europea de 5 de juliol del 2023.

En la seva providència, el jutge fa un repàs de les decisions acordades en relació amb la seva petició de suplicatori contra aquests dos processats. Primer, com a resultat d’aquest suplicatori, el Parlament Europeu va suspendre la immunitat de què gaudien els processats en virtut de l’art. 9, paràgraf primer, lletra b) del Protocol núm. 7 sobre els Privilegis i la Immunitat de la Unió Europea. Malgrat això, Puigdemont i Comín van recórrer la decisió parlamentària davant el Tribunal General de la Unió Europea.

Notícies relacionades

El Suprem preveu reactivar l’euroordre contra Puigdemont sense esperar el TJUE

Llarena es reafirma: processa Puigdemont per desobediència i malversació, no per desordres

Durant la tramitació del recurs, encara que el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) va denegar la mesura cautelar de suspendre la retirada de la immunitat, tal mesura provisional va ser acordada pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en resolució de 24 de maig del 2022, de manera que els processats van continuar disfrutant provisionalment del privilegi que inicialment els corresponia com a parlamentaris.

Aquesta mesura cautelar va decaure al desestimar el TGUE, en la seva sentència de 5 de juliol del 2023, el recurs interposat pels processats contra la decisió parlamentària de concedir el suplicatori cursat per aquest instructor (art. 107.3 del Reglament de Procediment davant el TGUE i art. 162.3 del Reglament de Procediment davant el TJUE).