La majoria del PP al Senat permetrà a Feijóo condicionar els Pressupostos tot i que no governi

Diumenge, al tancament de l’escrutini de les eleccions generals, totes les mirades estaven posades al Congrés. La majoria parlamentària que van oferir les urnes –a més de tirar per terra gairebé totes les prediccions– va deixar un escenari molt complex per a la governabilitat del país. I, mentrestant, va passar desapercebuda l’aclaparadora victòria del PP al Senat, on ha aconseguit la majoria absoluta. Aquesta conquesta serà clau si finalment prospera una investidura de Pedro Sánchez, ja que els conservadors tindran el poder de vetar el camí d’estabilitat (el dèficit i el deute públic) que presenti el futur Govern i condicionar així els Pressupostos Generals de l’Estat.

El desembre del 2018, uns mesos després que el líder del PSOE arribés a la Moncloa després de desallotjar Mariano Rajoy, el PP va tombar al Senat en dues ocasions el camí de dèficit proposat per l’Executiu socialista. Va ser la primera vegada que la Cambra alta va utilitzar aquesta prerrogativa que li concedeix la llei d’estabilitat pressupostària aprovada el 2012 pel PP. La norma deixa clar en l’article 15.6 que el rebuig del Senat obliga el Govern a remetre «un nou acord que se sotmetrà al mateix procediment», i aquesta és l’única capacitat de veto a una norma que té aquesta institució.

En aquesta última legislatura, el PSOE va presentar una proposició de llei per eliminar aquest requisit exclusiu. Però l’arribada de la pandèmia, primer, i de la guerra d’Ucraïna, després, van fer que la Unió Europea suspengués les regles de despesa i l’Executiu va oblidar l’assumpte. La iniciativa dels socialistes va quedar en un calaix fins que va decaure amb l’avanç electoral. Ara, amb Brussel·les avisant que hi haurà noves regles pressupostàries d’obligat compliment per als Estats de cara al 2025 –l’any vinent serà de transició–, el PP tindrà a la seva mà la capacitat de condicionar els comptes públics.

Limitar la despesa

El camí d’estabilitat pressupostària fixa els objectius en termes de capacitat o necessitat de finançament i de deute públic, tant de l’Administració general com de les comunitats, corporacions locals i de la Seguretat Social. Així, els populars tenen la possibilitat de tombar la proposta del Govern i obligar-lo a ajustar els Pressupostos a la xifra aprovada el 2019 o a l’acordada per Espanya amb la UE. D’aquesta manera, poden frustrar qualsevol pla de l’Executiu i obligar-lo a reduir la despesa o a augmentar els ingressos.

No obstant, el veto del PP també afectaria totes les comunitats, 12 de les quals estan controlades actualment pels conservadors, ja que el camí d’estabilitat també fixa els objectius de dèficit de les autonomies i el nivell de deute al qual poden arribar. Per aquesta raó i l’interès del mateix PP, el Govern podria tenir més marge per negociar amb els conservadors els Pressupostos. Una cosa per l’altra.

Lleis i el 155

Notícies relacionades

L’Audiència de Barcelona amnistia 11 guàrdies civils investigats per presumptes tortures a un CDR

El PSC i ERC ratifiquen que l’empresa que gestionarà Rodalies tingui una direcció independent de Renfe

Aquest as a la màniga del Senat no és l’únic que tindria el PP si Sánchez continua de president del Govern. La majoria absoluta a la Cambra alta també li dona la capacitat d’esmenar totes les normes que aprovi el Congrés dels Diputats i fins i tot vetar-les. Tant les esmenes com el veto poden ser aixecats després per la Cambra baixa amb una majoria absoluta, fet que obligaria Sánchez a comptar amb el ‘sí’ dels seus socis habituals i de Junts, o esperar dos mesos per aprovar-ho amb una majoria simple. Aquesta estratègia retardaria de manera rellevant la tramitació legislativa. No obstant, els socialistes ja admeten que aquesta legislatura no serà tan prolixa en lleis com l’anterior, en la qual van aprovar més de 100 normes.

L’altra potestat que té el Senat és l’aprovació de l’article 155 de la Constitució. La Carta Magna concedeix l’autoritat total a la Cambra de representació territorial d’autoritzar la posada en marxa d’aquest article una vegada que hagi sigut sol·licitat pel Govern. Per ara s’ha activat només una vegada, l’any 2017, quan l’expresident Carles Puigdemont va declarar la independència de Catalunya de manera unilateral després de la celebració de la consulta de l’1-O.