La manifestació de la CGT.

La manifestació de la CGT.

2
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La pàgina d’internet de delacions que va impulsar la Conselleria d’Interior durant l’etapa de Felip Puig (CiU) pels desordenis públics durant la vaga general del 29 de març del 2012 ha arribat al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg (França). Una de les persones que apareixia fotografiat en aquesta web, Roger Sabà Riera, llavors militant de la Coordinadora Obrera Sindical i de la CUP de Figueres, ha interposat aquesta setmana una demanda per la presumpta vulneració de drets fonamentals, com el dret al respecte a la vida privada i familiar, a la pròpia imatge, a la protecció de dades i a la presumpció d’innocència, entre d’altres. El Tribunal Constitucional va rebutjar per un defecte de forma el recurs d’empara, però el vot particular de la magistrada María Luisa Balaguer va obrir camí per acudir a les instàncies europees.

La demanda, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, recull el recorregut judicial que han comportat les demandes de Sabà des del 2013, quan va presentar la primera fins a l’abril del 2023, quan el Tribunal Constitucional va rebutjar el recurs d’empara per una qüestió formal i sense pronunciar-se sobre el fons de l’assumpte. Després d’exhaurir la via judicial a Espanya, Sabà, representat per l’advocat Benet Salellas, ha acudit al TEDH. «Pretenc que no pugui utilitzar-se una eina d’aquest tipus mai més. Van posar la meva foto com un ‘es busca’, sense garanties. Em va perjudicar molt i, sobretot, va produir dolor en la meva família. En el dia d’avui continuo sense obtenir resposta», assegura Sabà, que ha anat de la mà del col·lectiu Alerta Solidària.

El vot particular

Notícies relacionades

L’escrit presentat al TEDH recull el vot particular de Balaguer, que es va pronunciar a favor de l’empara i que va argumentar que la decisió adoptada pels Mossos de publicar la imatge del demandant «no comptava amb la necessària habilitació legal» i va afegir que tampoc es presentava «ninguna de les situacions d’urgència i necessitat» en les quals, de forma excepcional, la policia puguin actuar sense haver-hi prèvia autorització judicial. La pàgina d’internet va funcionar durant un mes el 2012. Va ser activada amb 231 fotografies i tres vídeos on apareixien 68 persones, de les quals 23 van ser identificades. La majoria, al final, van ser absoltes.

La demanda davant el TEDH reitera que «no hi ha un precepte legal» que «habiliti l’actuació realitzada per part de la policia de la Generalitat i que ha afectat el dret a la pròpia imatge» de Sabà. Detalla que les sentències dictades a Espanya «s’han refugiat» en la llei de forces i cossos de seguretat de l’Estat i el reglament de videovigilància que preveu la captura d’imatges, quan realment «el debat se centra en la seva difusió que, recorda, «no es troba habilitada per llei». A més, esgrimeix que tampoc hi va haver un control judicial, ni una supervisió d’un jutge, «i va ser una acció totalment autònoma» dels Mossos. Segons l’advocat de Sabà, es podrien haver utilitzat altres mesures que permetessin descobrir la identitat de les persones captades per les càmeres policials mentre cometien suposats actes delictius, «amb una afectació més petita als drets fonamentals».