Puigdemont avisa Sánchez que no cedirà a cap «xantatge polític»

Amb la pèrdua d’un escó patida pel PSOE després del recompte del vot exterior, les negociacions a què ha de fer front Pedro Sánchez per tornar a ser president són encara més difícils. Ja no n’hi ha prou amb l’abstenció de Junts, en necessita el ‘sí’, un moviment que està en mans de Carles Puigdemont. Conscient de ser la peça més cotitzada al tauler de la investidura, l’expresident ha definit a través d’un comunicat a les xarxes socials quines són les seves regles de joc i ha deixat clar que ell no actuarà partint de «xantatges polítics». La seva decisió, avisa, no estarà condicionada a la seva situació personal ni al fet d’atiar el temor que l’alternativa és un govern del PP i Vox, sinó que pivotarà en si l’altra part de la taula està disposada o no a negociar «els termes en què s’ha d’acordar la resolució del conflicte» entre Catalunya i Espanya. Si no ho està, assegura, els socialistes només podran aspirar a «adobar legislatures».

«Qui cregui que exercint pressió o practicant directament el xantatge polític obtindrà algun benefici tàctic, es pot estalviar l’esforç. Almenys en el meu cas», ha assegurat en forma de «consell» per evitar que circulin el que ha qualificat de «barrabassades». Tant el PSOE com el PP han situat Junts al focus amb l’últim repartiment de diputats confirmat. Els socialistes per instar els postconvergents a triar entre un Govern «progressista» que avanci en «drets i llibertats» enfront d’un de dretes amb la ultradreta. I els populars per deixar caure que estan disposats a parlar amb ells si és «dins de la Constitució».

El «dit» i «la lluna»

El que transmet Puigdemont en la missiva és que els paràmetres que seguirà Junts per decidir el vot en la investidura no respondran a l’escenari dicotòmic que no votar Sánchez suposa facilitar un Govern amb participació de l’extrema dreta amb el qual Catalunya ho pot tenir encara més difícil. Tenir la clau, assegura, és «circumstancial», és a dir, «mirar el dit», quan «la lluna», insisteix, és el conflicte. Una manera d’advertir que no té por que el desenllaç acabi sent una repetició electoral i també de marcar distàncies amb l’estratègia negociadora d’ERC, que els postconvergents assenyalen infructífera i amb els quals s’han emplaçat a posar un preu conjunt a la investidura.

«Hi ha qui es pot fer una lleugera idea de quin efecte em pot causar el fet que diguin que si Junts no vota Pedro Sánchez em caurà el món a sobre i vagaré com una ànima en pena», sosté després de relatar un memorial de greuges patits en els cinc anys i nou mesos que fa que viu a Bèlgica.

Enumera, per exemple, haver rebut «amenaces cada setmana», haver sigut objecte de «campanyes de difamació vergonyoses», d’articles «vomitius» i de dossiers policials que l’involucraven en «trames delirants», a més d’haver sigut detingut en dues ocasions (a Alemanya el 2018 i el 2021 a Sardenya). També denuncia que se li han col·locat aparells de seguiment al cotxe, l’espionatge amb Pegasus de dispositius de persones del seu entorn i el fet que se l’hagi definit com a «populista» o «xenòfob», que s’hagi dit que era «irrellevant» políticament o que s’hagi «fabulat» amb la seva salut mental. I no oblida tampoc que s’hagi «inventat» que hi ha oenagés que desvien subvencions per a ell o que el seu grup parlamentari «desvia a Waterloo» diners destinats a combatre la covid.

Notícies relacionades

ERC tem que Junts «capitalitzi el treball» del seu diàleg amb el Govern espanyol

El 23J impacta en els equilibris d’Aragonès per esgotar la legislatura catalana

«I mai un sol jutge (espanyol) els ha parat els peus. Tampoc li ha importat a cap ‘demòcrata’ espanyol saber si tot això era veritat, o si tota aquesta manipulació de la realitat era una manera de feixisme de què calia preocupar-se. Perquè si es tracta de frenar el feixisme s’ha de fer sempre, no a la carta», etziba. En el missatge, l’expresident exposa sense embuts quins creu que són els tres escenaris possibles per a Sánchez: el vot afirmatiu d’una «coalició molt àmplia» en la qual hi hagi els set diputats de Junts perquè torni a ser president, que el PSOE acabi facilitant la investidura de Feijóo –una situació que, recorda, ja va passar amb Rajoy el 2016–, o que tot acabi desembocant en una repetició de les eleccions.

Als que vulguin negociar amb ell, Puigdemont els demana «discreció» i «extremar la prudència», una manera de transmetre als socialistes que vagin amb peus de plom, així com de dissuadir-los d’exercir una estratègia de pressió sobre el seu partit.