Estiu del 2023: arriben les vacances més curtes de l’any més intens

Aquest any, en canvi, el 23J ha trastocat aquesta pauta vacacional habitual. La campanya electoral ha mantingut el país en tensió en setmanes que solien estar dedicades al gaudi i el descans, cosa que ha obligat molts a canviar els seus plans de viatge per poder votar o atendre una mesa electoral, i ha estirat el curs polític al llarg de jornades tradicionalment donades al xipolleig i la distracció. 

El test d’estrès vacacional d’aquesta temporada no ha acabat: aquesta setmana, la digestió del veredicte de les urnes ha acaparat l’atenció mediàtica, plena d’anàlisi i notícies sobre les negociacions postelectorals, i aquesta serà la dinàmica informativa en els primers dies d’agost, per més que Pedro Sánchez convidés el seu partit a «disfrutar de les vacances» en la reunió de la junta executiva posterior al 23J. 

Credencials

Sense temps per prendre distància de la legislatura passada, dilluns vinent començaran a desfilar pel Congrés els diputats i diputades acabats d’elegir per recollir les seves credencials. Tots i totes hauran d’estar en els seus escons en perfecte estat de revista el pròxim 17 d’agost per constituir les noves Corts Generals, una data que, en condicions normals, la majoria hauria dedicat a les seves vacances. Al final, el calendari electoral farà que el curs polític que ara acaba cavalqui sobre el següent en un bucle infinit sense solució de continuïtat.

Així serà per a la població en general, que ha acabat saturada de la intensa temporada política viscuda i començarà la pròxima sense poder desconnectar dels pactes i les negociacions, i ho serà molt especialment per a la majoria de càrrecs electes i els que giren al seu voltant. Assessors, ajudants, bidells del Congrés, periodistes especialitzats... La política nacional la compon un nombrós ecosistema de professionals de variat perfil que aquest estiu s’estan veient obligats a viure unes vacances breus o estan disfrutant d’aquestes per fascicles. Res de desconnectar en la tradicional aturada del mes d’agost com altres vegades; aquest any toca repartir-se els dies de festa entre els membres dels equips, i ja es completarà el quadrant anual de vacances quan es pugui, sigui a la tardor o per Nadal.

El cert és que la relació que manté la política amb aquest dret laboral –i principi de salut mental– anomenat descans vacacional mai ha sigut senzilla. No ho és per la mateixa naturalesa d’aquesta professió, que alguns viuen com un autèntic sacerdoci, però tampoc contribueix a la seva normalització la percepció que en té la societat. «La política no és una feina, és una forma de vida. Els polítics són com els cantants de rock, no exerceixen de vuit a tres, són polítics les 24 hores del dia els set dies de la setmana, i això inclou les vacances», adverteix l’assessor polític Aleix Sanmartín. 

Sap del que parla: ha treballat colze a colze amb líders tan variats com Moreno Bonilla, Fernández Vara, López Miras i Ximo Puig, a part de diversos mandataris llatinoamericans, i ha comprovat en persona la devoció al caire de l’addicció amb què els seus clients viuen els seus oficis. «No conec cap polític que desconnecti per vacances. Baixen la seva presència pública, però es mantenen atents i no paren d’enviar missatges. Sempre estan amb el dit sobre la línia», explica.

Cultura del descans

La imatge del polític esbargint-se en el seu temps lliure no sol tenir bona premsa i de seguida genera comentaris graciosos de retret entre certs sectors de la població. Com si ser un servidor públic portés incorporada una entrega abnegada i sense límits. «En la política espanyola falta cultura del descans. Mai veiem els governs anant-se’n un cap de setmana a un lloc apartat a reflexionar. I és una pena, perquè en la política és molt necessari prendre distància i pensar, sigui per vacances o en qualsevol moment del curs», apunta Sanmartín, que ha estat treballant en l’ombra a la campanya del PSOE en les eleccions del 23J.

Més enllà de l’àmbit de la política, la percepció sospitosa que de vegades aflora en relació amb les vacances té a veure amb la forma com concebem el temps en la societat actual. «El segle XX va consagrar la feina com a bé suprem fins a l’extrem de fer-nos creure que l’únic temps important és el que dediquem a produir i el temps lliure és un sobrant, una cosa residual i prescindible», denuncia el sociòleg Jorge Moruno. 

Si cal prescindir del descans per imperatiu laboral, es prescindeix; si cal reduir les vacances, trossejar-les o renunciar-hi perquè ho exigeixen les circumstàncies, es fa. En temps d’incertesa com els actuals, aquest pensament sembla haver quedat incorporat de manera tàcita a l’imaginari col·lectiu. «Però això és una trampa, perquè una societat que no descansa, no avança. Els grans passos endavant de la història els van portar a terme personatges que gaudien de temps lliure, que és quan millor opera la creativitat», adverteix Moruno, autor de l’assaig ‘No tengo tiempo’ i diputat de Més Madrid a l’Assemblea de Madrid, on ja va haver d’alterar les seves vacances el 2019 per culpa del calendari electoral. «Quan Ciutadans va tancar el pacte de legislatura amb el PP després de les eleccions, ho van anunciar un 13 d’agost. Els diputats estàvem amb les maletes fetes i no sabíem si anar-nos-en o esperar», recorda.

Efecte reparador

La ciència confirma que posar la ment en ‘stand by’ durant un temps no és un caprici, sinó una necessitat fisiològica tan urgent com menjar o respirar. «Biològicament, quan descansem reduïm al flux sanguini els nivells de cortisol, que és l’hormona de l’estrès. Per això, al matí solem estar més optimistes i veiem clar el que trobàvem impossible la nit anterior», explica la psicòloga i ‘coach’ Eva Llàster.

Les vacances operarien de la mateixa manera, però a més escala. «Tenen un efecte reparador perquè ens permeten recuperar la sensació de llibertat que perdem a l’hivern per culpa de la rutina i les obligacions. A part de descans, les vacances ens aporten benestar, autoestima i empoderament, perquè en aquell temps ens dediquem, a la fi, a allò que veritablement ens agrada i ens dona plaer», observa la presidenta de la delegació territorial de Tarragona del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, que recomana que aquesta aturada duri almenys 15 dies. «A partir de la segona setmana és quan el cap desconnecta de veritat», destaca.

Desconnectar. És la paraula fetitxe en tots els estudis que hi ha sobre el descans vacacional i el repte més gran a què s’enfronten els estiuejants en l’era de les pantalles. La temptació d’obrir el correu de la feina a veure què es cou a l’oficina, o del cap que no renuncia a enviar un whatsapp al seu ajudant que és a la platja, ha desembocat en una llei, la del Dret a la Desconnexió Digital, aprovada el 2021, que si bé és de les més avançades del món, gairebé mai es compleix. 

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Segons un estudi de la Universitat de València (UV) i UGT, gairebé set de cada deu treballadors reben habitualment ‘emails’ o trucades de feina durant les seves vacances. «Empreses i treballadors hem d’interioritzar que la desconnexió digital no és més que el descans de tota la vida, però traslladat a les eines i els entorns laborals d’avui», assenyala Adrián Todolí, professor de Dret del Treball la UV i autor de l’informe, que remarca: «Al final, no estem parlant de drets laborals, sinó de salut mental». 

El pronòstic que la psicòloga Eva Llàster fa als que enllacen un curs amb el següent sense aquest punt i a part que aporten les vacances ofereix lectures polítiques: «Se sentiran fatigats, pensaran amb menys claredat i acabaran bloquejats». Bloqueig, just el que menys necessitarà la vida pública espanyola en la temporada vinent. Així que, per interès de tots, a descansar. Bones vacances.