Què uneix i què separa ERC i Junts per negociar de manera conjunta la investidura de Sánchez

Ni a ERC ni a Junts els van anar bé les eleccions generals. Els primers es van deixar pel camí 400.000 vots. Els segons, 140.000. I la CUP es va quedar sense representació. Això suposa que l’independentisme ha passat de comptar amb 23 representants al Congrés, a 14, i que el PSC a Catalunya sumi més vots (1,2 milions) que els tres partits sobiranistes junts. Aquest és un dels principals motius pels quals uns i d’altres s’emplacen a refer ponts amb l’objectiu de reanimar el suport dels votants i no arriscar-se a una caiguda més gran si es tornen a repetir les eleccions. L’aritmètica del 23J els dona una inesperada oportunitat per fer-ho, perquè malgrat haver perdut força a les urnes, els escons dels dos partits independentistes cotitzen més a l’alça ja que són imprescindibles per a la investidura de Pedro Sánchez. Els republicans voldrien que aquest capítol fos el primer per recuperar la cooperació també en la legislatura catalana, conscient que hi ha una part de Junts que viu amb neguit la pèrdua de poder institucional del partit, i un revulsiu perquè, amb un horitzó compartit, el sobiranisme torni a una línia ascendent.

En els dos partits hi ha la por que un eventual suport a Sánchez passi factura. De fet, els republicans atribueixen bona part del correctiu sofert en les municipals i en les generals al fet de no haver sabut capitalitzar la seva estratègia de diàleg a Madrid. Que Junts, que en campanya va dir que no investiria Sánchez, estigui ara disposat a esprémer el seu rol de partit que té la clau i negociar, ja és un canvi de posició. Si els dos partits van junts a l’hora de determinar el preu del seu ‘sí’, entenen que la pressió que exerceixi el sector de l’independentisme partidari de la confrontació estarà més repartida i que el càstig que puguin aplicar-los a tots dos –a ERC per donar continuïtat al diàleg i a Junts per trencar la coherència amb el que ha defensat fins ara–, és menor. Per a Junts seria una fórmula amb la qual, després de la investidura, jugar de nou la carta de ser un partit influent al Congrés, com anhela la seva ànima més pragmàtica, que enyora el paper que Convergència tenia abans.

La pulsió de Junts per intentar recuperar el lideratge dins de l’independentisme i arrabassar-li la presidència de la Generalitat a ERC ha marcat totes les decisions dels últims mesos. I aquesta temptació és un dels motius que poden portar els postconvergents a negociar pel seu compte la investidura de Sánchez. Anar per separat pot desembocar en dos finals diferents: o acordar amb el PSOE un ‘sí’ a canvi de contrapartides més altes que les que puguin exhibir els republicans o mostrar un desacord que suposi la repetició de les eleccions sota l’argument que els socialistes no afronten la resolució del conflicte i que ERC no es manté ferm en la reivindicació de l’autodeterminació i l’amnistia. De moment, mentre el partit d’Oriol Junqueras ha advocat per «no donar una segona oportunitat» a la dreta, Carles Puigdemont ha deixat clar que amb ell no funcionarà el «xantatge polític» que entén que suposa que des del PSOE s’emplaci Junts a votar la investidura de Sánchez si vol impedir un Govern de PP i de Vox.  Significatives han sigut les declaracions de l’expresident Artur Mas en les quals ha emplaçat Puigdemont a ser més exigent que intransigent i ha defensat evitar la repetició de les eleccions.

Notícies relacionades

Mas recomana a Puigdemont ser més exigent que intransigent i insta a evitar una repetició electoral

Lluïsa Moret: «La voluntat de buscar solucions per a Catalunya uneix el PSC i Junts»

ERC no considera ni que hagi de canviar els seus lideratges ni que els dos revessos consecutius a les urnes suposin que ha de canviar la seva estratègia de fons. La revisió, entenen des de la direcció, ha de ser en tot cas de la tàctica i de trobar resposta a per què no han tret rèdit ni d’allò negociat a Madrid ni de la gestió de Pere Aragonès al capdavant del Govern. Aquesta reafirmació a continuar onejant la bandera del diàleg amb una mirada pragmàtica també pot ser motiu perquè no es consolidi un bloc negociador amb Junts. Els republicans ja han deixat per escrit que les seves condicions per a la investidura són la continuació de la taula de diàleg, la millora del finançament i el traspàs de Rodalies. Això té gust de poc a les files de Junts, que es mantenen per ara inamovibles en la reclamació del referèndum i l’amnistia. Arribat el moment límit, ERC buscaria desmarcar-se, previsiblement, de ser assenyalada com a responsable d’una repetició electoral.

Junts no només mira de reüll ERC, sinó el que es mou també a les fronteres del seu partit, aquest quart espai que amenaça de prendre cos en futures eleccions a partir del sector de l’independentisme que ha alimentat l’abstenció com a càstig als partits, que flirtegen amb la ‘llista cívica’ que defensa l’ANC o que fins i tot aixeca figures emergents com l’alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, líder del partit d’ultradreta Aliança Catalana, o l’exconsellera Clara Ponsatí. Convertir-se ara en una peça més de la majoria que haurà de garantir la investidura de Sánchez és, a ulls d’una part de Junts, donar ales a aquest quart espai polític que entenen que els passaria més factura a ells que a ERC.