Els pactes autonòmics es colen en la negociació de la investidura de Sánchez

«Les negociacions han de ser discretes perquè siguin efectives». Aquestes paraules, pronunciades per la ministra portaveu, Isabel Rodríguez, aquest dijous exemplifiquen a la perfecció l’actitud del PSOE en aquests primers dies d’agost. Amb Pedro Sánchez de vacances, fa diverses jornades que els dirigents socialistes estan sumits en el silenci, sense voler revelar cap detall sobre les converses per revalidar la presidència del Govern. Tampoc ho fan els seus interlocutors. En aquest clima, diversos moviments autonòmics s’han colat en unes negociacions en les quals fins i tot la més mínima peça ha d’encaixar.

Els pactes autonòmics que va obligar el resultat dels comicis del 28M van ser un dels assumptes clau durant la campanya electoral i ningú nega ja que van tenir la seva influència en l’actual aritmètica parlamentària del Congrés. Però, encara ara, més de dos mesos després, segueixen sent claus per a la governabilitat del país. Territoris com Navarra, les Canàries o Ceuta són proves de l’estat de les actuals negociacions.

Per ser investit president, Sánchez necessita el ‘sí’ de Sumar, ERC, EH Bildu, PNB, BNG i, a més, el suport de Junts o el suport de Coalició Canària i l’abstenció dels postconvergents. Enmig del secretisme que envolta les converses del PSOE per fer realitat aquest escenari, EH Bildu s’ha obert a Navarra, on encara no hi ha Govern, a investir la candidata socialista, María Chivite. Els abertzales han assegurat que miren de «desbloquejar» la situació i han anunciat una consulta a la militància. El seu suport final a la dirigent socialista seria una carta més que jugar a la taula de negociació estatal.

Canària i Ceuta

A més, des de divendres passat, quan el PSOE va perdre un escó en favor del PP després del recompte del vot de l’estranger, Coalició Canària (CC) va entrar en l’equació per investir Sánchez. Cristina Valido, l’única diputada electa d’aquesta formació, ha deixat clar que, arribat el moment, s’asseurà a parlar amb el líder socialista. En els últims dies, la parlamentària canària ha anat rebaixant les seves reticències a donar suport a un Executiu de coalició del PSOE i Sumar i s’ha centrat a deixar clar que farà valer el seu escó, reclamant la reforma del sistema de finançament i ajudes per a La Palma, entre altres assumptes.

No obstant, el ‘sí’ de Coalició Canària a Sánchez podria tenir un preu més alt, tot i que per a un partit que no té res a veure en aquest negociat: el PP. Després del 28M, el PSOE es va convertir en la força més votada a l’arxipèlag, amb 23 escons al Parlament autonòmic. No obstant, CC (19 diputats) i el PP (15) van tancar un acord en el qual la presidència li corresponia al candidat de la formació regionalista, Fernando Clavijo, i la vicepresidenta als populars. Ara, un pacte per fer Sánchez novament president podria fer que Coalició Canària trenqués amb els conservadors i segellés aquest acord amb els socialistes, sempre que es respectin les mateixes condicions.

Notícies relacionades

Podem avisa el PSOE que serà exigent amb els Pressupostos

Feijóo colla el PNB i Junts perquè recolzin la seva moció contra Sánchez

No és l’únic territori en el qual el PP podria sortir malparat per les negociacions d’investidura. Aquest dijous, el PSOE ha rebutjat tancar un acord amb els populars per al Govern de Ceuta. Després que en els últims dies els socialistes ceutins mostressin la seva predisposició a entrar en una coalició amb el PP, la direcció federal del PSOE ha tirat per terra aquesta possibilitat per evitar un antecedent d’acord entre els dos partits.

La mesa del Congrés

La investidura no és l’únic que s’està negociant aquests dies. El pròxim 17 de juliol es constituiran les Corts Generals i s’haurà d’elegir els membres de les Meses del Congrés i el Senat. La majoria absoluta permetrà als populars controlar sense problemes la Cambra alta, obtenint la presidència i quatre seients dels nou llocs que componen aquest òrgan. No obstant, a la Cambra baixa no serà així. La majoria del PSOE, Sumar, ERC, Junts, EH Bildu, PNB, i BNG es farà, previsiblement, amb cinc cadires –entre elles la presidència– i el PP, amb els seus 137 diputats, podria copar les quatre restants. Així, dependrà de la voluntat dels conservadors el cedir a Vox un seient, una decisió que, previsiblement, estarà supeditada al que passi a Múrcia i Aragó, on les dues formacions continuen immerses en negociacions per arribar a un acord.