La factura de la investidura (1)

Les condicions de Junts per afavorir un govern de Pedro Sánchez: amnistia i autodeterminació

Puigdemont avisa que no estendrà xecs en blanc per parar la dreta

Els rostres del quart espai independentista que flirteja amb el bloqueig

Les condicions de Junts per afavorir un govern de Pedro Sánchez: amnistia i autodeterminació

Amnistia i autodeterminació. Aquestes són les dues principals exigències de Junts per Catalunya de cara a una eventual negociació sobre la investidura de Pedro Sánchez si aquest hi opta al Congrés. Les posicions de Junts són de màxims perquè miren de diferenciar-se de la negociació a la baixa que, segons ells, ha exercitat ERC amb el PSOE i perquè JxCat basa el seu discurs en la fermesa i la confrontació, alimentada pel fet que el seu líder, l’expresident Carles Puigdemont, personalitzi aquest enfrontament des de la seva decisió de desplaçar-se a Bèlgica. Per tot això, el partit menysprea la negociació basada en qüestions competencials tals com el finançament, la llengua i els trens de Rodalies. «No he sigut a la presó per Rodalies», ha etzibat el secretari general del partit, Jordi Turull. Amb tot, el programa electoral del partit no fixa condicions concretes i cita tot una sèrie de greuges en qüestió d’autogovern, amb una de prèvia, relativa a l’amnistia: «El primer dels compromisos que cal assumir en la pròxima legislatura ha de ser acabar amb la vulneració de drets fonamentals en l’Estat i molt concretament en relació amb l’independentisme».

L’amnistia

Es denomina així la iniciativa política per la qual, segons Junts, el Govern podria deixar sense efecte les causes amb la justícia relacionades amb el procés que tenen aproximadament 4.000 persones. Des del mateix Puigdemont i els exconsellers Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig, passant per dirigents del Govern que van proclamar la independència i altres càrrecs, fins a altres situacions com la de processos per faltes i lesions relacionades amb manifestacions independentistes. Amb aquesta reclamació, Puigdemont vol remarcar que no negociarà beneficis només per a ell i que el seu llistó de reivindicacions és més alt que l’aconseguit per ERC en relació amb els indults i la reforma del Codi Penal.

Dirigents de Junts i el PSOE han explorat informalment la qüestió de l’amnistia en termes possibilistes, sota la premissa que se’n pot parlar. Però posar negre sobre blanc els diferents casos i causes, i les decisions que cal prendre en termes de Codi Penal i de cost polític, no serà una tasca ni fàcil ni ràpida en cas d’encarar-se aquesta qüestió.

Autodeterminació

«No regalarem els vots a qui no ens paga, a qui ens humilia, menteix i espia, als que menyspreen la nostra llengua», aferma el programa de Junts, que insisteix en la confrontació amb l’Estat. Amb aquests elements no és estrany que Junts reclami, després d’un eventual acord inicial sobre l’amnistia, l’exercici de l’autodeterminació. Per entendre el punt de partida de Junts, cal recordar que aquest partit continua considerant no només vàlid sinó vigent el referèndum de l’1-O del 2017 malgrat que no va tenir les mínimes garanties i reconeixement legal internacional. Per a Junts, acceptar un nou referèndum ja és una cessió. I en aquesta clau està Puigdemont, la d’exigir el referèndum com a condició negociadora. Al seu dia, quan es forjava l’1-O, en una entrevista a EL PERIÓDICO, el llavors president es mostrava negociador... però només per fixar data i condicions del referèndum, no para renunciar-hi sota cap concepte.

Els greuges

Notícies relacionades

Rere aquests dos grans blocs d’exigències, Junts exhibeix tot un llistat de greuges, en el seu programa electoral. Des del corredor ferroviari mediterrani al finançament, passant per la defensa del català, el finançament de la llei de la dependència o la gestió de les beques universitàries. Aquesta agenda, la que Turull va minimitzar en aquestes declaracions, també estaria sobre la taula en cas de negociació, tot i que fos per posar sobre la taula de la legislatura tot el que JxCat continuaria exigint.

La metodologia

Puigdemont pilotarà les negociacions, si aquestes s’arriben a produir. El partit guarda un sonor silenci mediàtic per blindar-se en aquest procés negociador, en el qual el secretari general i la presidenta de la formació, Jordi Turull i Laura Borràs, deixen en mans de l’expresident el pes de l’eventual diàleg. El previsible és que l’expresident designi persones de la seva màxima confiança per controlar el procés. La direcció i el consell nacional –màxim òrgan entre congressos– no és previsible que siguin determinants, per la qual cosa els dirigents més partidaris que el diàleg amb el PSOE fructifiqui sense maximalismes difícilment tindran capacitat d’influència interna.