Els rostres del quart espai independentista que flirteja amb el bloqueig

Es tracta d’una amalgama de rostres que, en alguns casos, han instigat la campanya per l’abstenció com a càstig a unes formacions a les quals acusen de no haver complert el promès el 2017, d’haver-se rendit als peus de l’«autonomisme», i que per primera vegada ha fet efecte en la musculatura del moviment, que ha patit un correctiu a les urnes. Alguns s’agrupen sota un paraigua organitzatiu, com el de l’ANC, d’altres són versos solts encara vinculats a alguns partits i hi ha també figures emergents que comencen a tocar poder. ¿Qui és i què defensen? ¿Quins punts de connexió tenen entre ells? ¿Estan disposats a presentar-se a unes eleccions?

L’ANC presidida per Dolors Feliu és la que més ha agitat la possibilitat de presentar-se a les pròximes eleccions catalanes amb una ‘llista cívica’ que competeixi amb els partits independentistes, una proposta per la qual s’ha produït un important cisma amb dimissions significatives en el secretariat durant els últims mesos però que es manté vigent en el seu full de ruta. L’entitat va fracassar en el seu intent de promoure l’abstenció o el vot nul a la campanya de les generals perquè les seves pròpies bases van tombar la proposta. Abans de la votació, Feliu va defensar que era el moment de dir «prou» a «salvar Espanya» i es va mostrar partidària de no participar en les eleccions generals, al considerar que el Congrés és «un òrgan d’aïllament i de minoració de Catalunya» que «no representa» els catalans independentistes. Ara, és partidària del bloqueig si Pedro Sánchez no concedeix l’amnistia i un referèndum d’autodeterminació. La pròxima Diada serà una data clau perquè l’ANC apunti quines són les seves intencions.

Clara Ponsatí és eurodiputada per Junts per Catalunya. Va ser consellera d’Educació del Govern que va portar a terme el referèndum. Per cert, veus coneixedores de l’organització de l’1-O sostenen que Ponsatí era més aviat restrictiva a l’hora d’acepatra l’obertura de molts centres educatius per votar. Des del seu desplaçament a l’estranger per evitar la justícia espanyola s’ha convertit en una de les veus més radicals i polèmiques, més enllà de la radicalitat de Junts. Ha parlat de «farol» per referir-se al referèndum, ha atacat despietadamentERC però també ha carregat contra Junts per fer creure, afirma, que l’estratègia exterior està donant fruits contra l’Estat. Genera una notable animadversió en el partit que la va col·locar en la llista europea. Amb tot, neda i guarda la roba: només ha tornat a territori espanyol quan, en virtut de la reforma penal pactada pel Govern i ERC, la seva situació processal ja no comporta penes de presó. El seu futur polític és incert. Jordi Graupera, que es va presentar sense èxit a les municipals per Barcelona, porta la seva campanya de comunicació.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

L’alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, líder del partit d’ultradreta Aliança Catalana, és una de les figures emergents de l’independentisme unilateralista. Impulsada en les passades eleccions municipals després que els representants locals de Junts desobeïssin a la direcció nacional del partit i no se sumessin al pacte d’ERC, el PSC i la CUP per impedir que aconseguís la batuta del consistori, Orriols ha aconseguit despertar simpaties entre els independentistes decebuts amb els partits, però també en un sector dels postconvergents. Amb postulats obertament racistes i defensora de la teoria de la «gran substitució», que afirma que la població catalana corre el perill de ser reemplaçada per població no europea i musulmana, l’alcaldessa ha sigut defensada per activistes a les xarxes de l’òrbita de Junts que posen en dubte que sigui d’extrema dreta i que aplaudeixen la seva contundència en defensa de la vigència de l’1-O i de l’actuació unilateral. A més d’haver-se adherit a la campanya per l’abstenció «massiva» de l’independentisme el 23J, Aliança Catalana ha començat a alimentar la possibilitat de fer un salt electoral més enllà de Ripoll.

El processisme dels partits espanyols d’ERC, JxCat i CUP ha perdut 690.000 vots, un 42% dels que van rebre el 2019.

És el moment d’alçar una alternativa política honesta i valenta per salvar Catalunya des de cada poble i ciutat del país.

💙 #SalvemCatalunya

— Aliança Catalana (@CatalunyaAC) 23 de julio de 2023

Albano Dante Fachín procedeix de Podem, on va arribar a ser secretari general de la formació a Catalunya i diputat. Després va donar un cop de porta, va fundar sense èxit electoral el Front Republicà i la seva posició, inicialment vinculada a la crítica social d’esquerres contra la privatització de la sanitat, ha anat evolucionant cap a les tesis més sobiranistes. I sempre crítiques amb els partits. En aquesta travessia ha anat recentment de la mà de Josep Costa, que va ser vicepresident del Parlament, per Junts. Costa exhibeix radicalitat independentista amb missatges com que «milers d’independentistes estan disposats a anar a la presó», i amb dards constants contra ERC. La seva figura en el Parlametn va ser discutida, perquè va arribar a unir esforços amb Ciutadans per minimitzar la figura del llavors president del Parlament, el republicà Roger Torrent. Fachin i Costa no tenen avui paraigua polític i comparteixen idees sota l’il·lustratiu títol de «tertúlia proscrita».