Barbón crida a un Govern «progressista» per a Espanya i critica la proposta de la llista més votada: «Demanen el que no donen»

Barbón ha fet aquestes declaracions en el marc de la celebració socialista de La Camperona. Un acte que, cada estiu, reuneix centenars de persones per homenatjar les víctimes de la Mina Bornaína –on van ser assassinats set homes i una dona, el 1938. El President ha sigut rebut amb molt carinyo per veïns, afiliats i simpatitzants. S’han fet fotos amb ell i alguns, com la jove Irene Fernández, li han demanat que els firmés una samarreta o un mocador. La vicepresidenta general d’Organització i Coordinació, Rita Camblor, no hi va poder assistir després de donar positiu en covid-19. Va obrir l’acte l’alcalde de San Martín, José Ramón Ardines, que va cridar a l’«honestedat» i la «lleialtat» en el socialisme. També al record, com el que guarden sempre per a les víctimes de la Bornaína.

Un record especialment important aquest any, va assenyalar Barbón, perquè «els governs que s’estan formant (amb referència als pactes de PP i Vox) estan atacant la igualtat, l’orientació sexual i la diversitat, a més de la memòria històrica; ho fan perquè no els convé». «Nosaltres (els socialistes) ho defensarem amb força, valor i empenta», ha clamat.

És aquest «orgull socialista», segons Barbón, el que ha remuntat els resultats que s’auguraven pèssims per al PSOE en les eleccions generals. En aquest punt, ha aplaudit la tasca de José Luis Rodríguez Zapatero –«perquè va ser el que ha de ser un ex»– i també d’Adriana Lastra. «Malgrat la lògica alegria pels resultats electorals –va apuntar–, us demano que no ens conformem. No vull socialistes, homes i dones, que ens conformem. Perquè seria el primer pas cap a la derrota». Ha destacat que hauran de treballar als dotze municipis que ha perdut el PSOE a Astúries, «però no des de la venjança; sinó buscant com reconnectar amb la ciutadania».

Ara mira al futur. I té clares les línies vermelles. Amb referència a la crida del PP perquè governi la llista més votada, ha sigut rotund. Després de deixar clar que són els militants que han de decidir, ha repassat els moments i llocs en què el Partit Popular no ha complert aquesta premissa. Entre d’altres, s’ha preguntat «qui governa a Extremadura, o qui governa a Gijón». Malgrat acabar de passar per unes eleccions «difícils», va reconèixer, «aquesta organització va resistir apel·lant al seu orgull d’identitat». I mobilitzant-se contra les polítiques del PP i Vox. Junts o separats perquè, segons Barbón, el Partit Popular «ja ha assumit les polítiques de l’extrema dreta».

Resistència

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

A Astúries, va apuntar, «hem resistit a l’’onada blava’». Una cosa que no havia passat en altres moments d’auge de la dreta. El 1995, va assenyalar Adrián Barbón, va vèncer el PP, que va guanyar les eleccions a Astúries (amb Sergio Marqués de president). El 2011, la dreta va sumar 26 dels 45 diputats. «Va ser un desastre de gestió, com sempre que governa la dreta a Astúries. I només va durar deu mesos de malson». Per als pròxims quatre anys, Barbón promet «una època de canvis». L’aposta és una indústria verda i digital. El compromís és el reforç de l’estat del benestar. El repte, guanyar el pols a la pèrdua demogràfica.

Canvis que requereixen, va apuntar Barbón, «anar de bracet d’homes i dones d’Astúries». Va reiterar el seu compromís amb les Conques. Un compromís, diu el President, que neix del cor. «Quan un es cria políticament a les conques mineres, hi ha una cosa especial. Potser perquè van ser de les zones més massacrades, potser perquè aquí hi ha massa màrtirs de la llibertat i això va molt dins de nosaltres».