Teresa Jordà: «Possiblement una cadira de la Mesa del Congrés serà per a l’independentisme o el PNB»

¿Amb quin calendari de negociacions estan treballant?

Ara estem en la negociació de la constitució de la Mesa del Congrés amb el PSOE i, en paral·lel, parlant amb Junts.

¿L’interlocutor per part de Junts és principalment Jordi Turull?

Em consta que Albert Batet ha parlat amb el president Pere Aragonès i que Jordi Turull està parlant amb Marta Rovira. I vull entendre que segur que altres interlocutors estan parlant amb els dos partits. 

¿ERC i Junts tenen garantit grup propi fruit d’aquestes converses amb el PSOE?

Els interlocutors del PSOE ens han dit que no hi haurà cap mena de problema a tenir grup propi, tant nosaltres com Junts.

¿Entenen aquesta concessió com un gest de bona voluntat?

Entenem que tenim 14 diputats independentistes, que aquesta és una oportunitat d’or i que l’hem d’aprofitar. I el PSOE, sens dubte, s’ha de posar bé perquè depèn d’ells també el fet d’arribar a acords assenyats. Tenir grup propi, evidentment, és un gest de bona voluntat per començar a parlar. 

¿El PSOE ha de tenir la presidència del Congrés?

Hi ha dues possibilitats, que el presideixi el PSOE o que el presideixi el PP. Els catalans coneixem perfectament l’statu quo de l’Estat espanyol, el règim del 78 que representen aquests dos partits, però tenim més possibilitats d’avançar i de negociar amb el suposat progressisme espanyol. És obvi que per començar a parlar necessitem una Mesa del Congrés presidida per aquest suposat progressisme.

¿Hi haurà en la Mesa de la Cambra un partit basc o català?

El PSOE i Sumar ocuparan gairebé totes les cadires de les cinc que li assegurarà la majoria davant les quatre de la dreta i possiblement hi haurà una cadira que podria pertànyer a l’independentisme o al PNB. Això està obert i forma part de les negociacions.

¿És un error que el PSOE plantegi la investidura en termes de: o es vota a favor dePerdro Sánchez o s’obrirà la porta al PP i Vox?

Suposo que és una tàctica. El que ha d’entendre Pedro Sánchez és que és una temeritat donar per fet els vots d’ERC a la investidura. Catalunya ha votat i ha sigut clau per impedir la victòria de la dreta reaccionària. Crec que fa falta una resposta del PSOE a l’altura del compromís expressat per Catalunya. Ha de posar a sobre de la taula ofertes polítiques valentes. L’èxit de la negociació rau en el fet que cap de les parts s’enroqui en els seus objectius màxims i s’arribi a acords que millorin la situació d’avui.

¿Creu que Junts i Carles Puigdemont estan enrocats en la seva posició?

Estem parlant. M’acullo a les paraules de Turull quan diu que tenim una ocasió d’or. Crec que és així. Tenim 14 diputats en defensa de Catalunya i hem de ser capaços de posar-nos d’acord per exigir al PSOE unes condicions per fer possible aquesta investidura. Vull pensar que ningú s’enrocarà en posicionaments maximalistes que ens portin a unes segones eleccions amb el risc que això comporta.

Puigdemont ha dit que amb ell no funcionarà el «xantatge» que considera que és que li diguin que si no vota Sánchez s’anirà a una repetició electoral que obrirà la porta a la dreta.

És un missatge per a Sánchez. ERC ho ha dit sempre: que ningú doni per fet els nostres vots.

¿Creu que els estan donant per descomptats?

Estem contents de la feina feta la legislatura passada. Fa quatre anys vam obrir un camí d’oportunitat. ERC per primera vegada va aconseguir que el Govern espanyol s’assegués a negociar amb el Govern català d’igual a igual. Vam aconseguir el reconeixement d’un conflicte polític. Aquí guanyem un marc mental. Hi ha una taula en la qual es pot parlar d’autodeterminació i amnistia. Hem forçat un canvi de paradigma que ha donat fruits que el PSOE mateix negava. ¿Han sigut pocs? Home, han sigut fruits molt importants. En queden molts, però això ho hem fet només 13 diputats.

¿Li fa l’efecte que Junts vol negociar de manera conjunta o tem que pesi més voler demostrar que són més exigents que ERC en la negociació amb el Govern?

Tenim una palanca de força increïble i vull pensar que tots els partits independentistes l’aprofitarem. Després de l’abstenció patida en les municipals i les generals, el diagnòstic és compartit: l’independentisme està cansat de baralles estèrils, de falta de full de ruta compartit. Només ens sortim amb la nostra quan caminem junts amb una estratègia.

Perquè quedi clar: sense que Sánchez es comprometi amb un referèndum d’independència, ¿es poden negociar altres coses que permetin votar a favor de la seva investidura?

Nosaltres no partim de zero. Tenim una taula de negociació oberta. La majoria del país creu que ha de passar per un referèndum pactat amb l’Estat i s’ha de continuar avançant en aquesta línia i en coses que mentrestant són vitals, com el dèficit fiscal i el caos de Rodalies. També el compliment del que estava rubricat, com l’ús del català al Parlament Europeu. Només aconseguirem cotes de justícia social superiors si obtenim les majories necessàries per aconseguir el referèndum i guanyar-lo, i per això també hem avançat aquesta legislatura en salari mínim, pensions, fixar un límit als lloguers, drets de les dones i del col·lectiu LGTBI. Aquestes són les condicions, no s’allunyen gens de les dels companys de Junts.

¿Demanaran com a condició als socialistes que s’impliquin en l’acord de claredat que impulsa Aragonès?

El president posa a sobre de la taula una possibilitat. N’hi ha més. La taula de negociació n’és una altra. No conec cap altra estratègia. Si la poden millorar o si n’hi ha més, endavant, estem oberts.

Ho deia perquè el PSOE manté el seu ‘no’ al referèndum. ¿Quina és l’estació intermèdia?

Aquesta en pot ser una. Però vull recordar que per al PSOE tot és impossible. Ens va dir que era impossible que nou demòcrates avui dormissin a casa seva, i ho vam aconseguir. També va dir que no modificaria el Codi Penal i no eliminaria el delicte de sedició, i avui aquest delicte no existeix. És a dir, que diguin que ‘no’ ens serveix poc. Sánchez ha de pensar a llarg termini i no ser esclau de tacticismes conjunturals.

¿Com ha de ser el finançament per a Catalunya? ¿S’ha d’acostar al model basc?

Cal avançar cap a la reducció del dèficit i dels greuges. Estem oberts a parlar, una proposta que obrim a Junts perquè digui també la seva. Tots podem pensar en concert econòmic, però el tema és posar-ho a sobre de la taula, parlar-ho, treballar-ho. 

El traspàs de Rodalies, ¿s’hauria de fer efectiu amb caràcter immediat abans de votar la investidura?

La fortalesa del PSOE no és el compliment dels acords, malgrat que en aquests quatre anys hem avançat i ho hem forçat. Parlar per parlar no ens val. Quan parlem del traspàs de Rodalies i de recursos, han de tenir una data. També la reducció del dèficit fiscal, en què es tradueix i quan.

¿És un pas significatiu que Sumar proposi reformar el reglament del Congrés perquè es pugui parlar català, eusquera i basc?

En un Estat plural això hauria d’estar en el seu ADN, i a això el PSOE sempre s’hi ha oposat. La Constitució recull la voluntat de protegir les llengües; per tant, això no és un regal, ja hauria d’estar passant. Yolanda Díaz durant la campanya ha dividit i restat, s’ha deixat el referèndum pel camí, va qüestionar el feminisme que incomoda per esgarrapar quatre vots... Ara resulta que han passat les eleccions i defensa que es pugui parlar català al Congrés. Escolta, que modifiquin l’article 6. Això no va a compte de la negociació de la investidura, això ja hauria de ser una realitat.

¿Ha contactat Jaume Asens amb ERC?

S’ha posat en contacte amb nosaltres, però el nostre interlocutor no és Sumar, és, més enllà de la part catalana, el PSOE. 

¿Entendria que dins de l’amnistia que reclama l’independentisme Junts intentés incloure Laura Borràs?

La negociació supera els casos personals, ho han dit tant Puigdemont com Rovira. Em sembla que el cas de Laura Borràs s’escapa de la causa contra l’independentisme.

Vostè que és de Ripoll, ¿li preocupa el flirteig d’una part de l’independentisme que fins ara votava partits com Junts amb l’alcaldessa d’ultradreta Sílvia Orriols?

El que em fa patir és que els discursos d’odi puguin agafar més força. Si mirem l’exemple de Ripoll, on Sílvia Orriols passa d’un a sis regidors i Junts de vuit a tres, podem pensar que s’ha produït un transvasament de vots. Això pot ser fruit d’una mala gestió de Junts o que aquest tipus de discursos supremacistes i d’odi calin en un electorat que està més a prop ideològicament de Junts, però això no és una ciència exacta.

Han parlat de presentar-se a les catalanes. ¿Com es pot frenar?

Darrere l’estelada hi ha un discurs xenòfob i racista en un poble que va patir l’agost del 2017 la cèdula gihadista dels atemptats de Barcelona. Darrere hi ha una molt mala gestió de l’ajuntament per no afrontar el que va passar. No és una ferida que es curi amb una tireta. Hem de ser capaços d’afrontar les problemàtiques que preocupen la gent i les polítiques d’immigració pot ser que no estiguin ben resoltes. La política ha de donar resposta al que inquieta la gent per frenar els populismes barats. 

Notícies relacionades

Els altres intents d’utilitzar el català al Congrés que van fracassar

Un de cada tres votants progressistes va arribar al 23J pensant que governaria Feijóo

¿Pere Aragonès s’hauria de garantir l’estabilitat amb algun soci, tant dins com fora del Govern, més enllà dels seus 33 diputats?

Segur que fem un mal servei a la necessària reconstrucció de les cadenes de confiança i el consens estratègic si comencem la casa per la teulada. En aquests moments, tenim una oportunitat per fer valer la força de l’independentisme en la investidura de Sánchez, i és una oportunitat també per asseure’s i teixir el consens. Estem abocats a això. A partir d’aquí, es podrà parlar de tot.