Les condicions del PNB per afavorir un govern de Pedro Sánchez: un nou «model territorial» i abordar l’encaix d’Euskadi

Faltaven encara 10 dies perquè se celebressin les eleccions generals quan al PNB ja posaven preu a una hipotètica investidura de Pedro Sánchez. El portaveu dels jeltzales al Congrés, Aitor Esteban, va afirmar al debat a set celebrat a RTVE de la necessitat de tancar un acord programàtic. Amb les urnes ja tancades i amb cinc diputats clau per a la reedició del Govern progressista, el PNB va afinant en què consistiria aquest pacte, un nou «model territorial de l’Estat» que abordi l’encaix d’Euskadi.

Dels partits els quals Sánchez ha de convèncer per sortir victoriós en el debat d’investidura –ERC, Junts, EH Bildu, el PNB, BNG i Coalició Canària–, tan sols els penebistes i els nacionalistes gallecs van recolzar el líder del PSOE el 2020. Els jeltzales van aprendre d’aquella experiència. «Sabem el que és firmar un acord d’investidura amb Sánchez i sabem el que és no complir-lo, de manera que ara és Sánchez qui ha de dir-nos per què vol els nostres vots», va assegurar fa uns dies el president del PNB, Andoni Ortuzar, a Radio Euskadi. Malgrat que semblen deixar la responsabilitat de fer una proposta a la teulada del president del Govern en funcions, al PNB tenen clar que una de les seves principals exigències serà la recerca d’aquest nou model territorial.

En concret, Esteban va asseverar abans dels comicis que qualsevol acord ha de passar pel «reconeixement de la nacionalitat d’Euskadi, una relació bilateral i un àrbitre neutral». En la formació jeltzale eviten donar més detalls sobre aquest plantejament per preservar la negociació amb Sánchez, però fa anys que Ortuzar parla de la necessitat d’impulsar la renovació de l’Estatut de Guernika. A començament d’aquest any, el líder del PNB va recalcar que «és una carpeta que cal obrir». No en va ha sigut una de les formacions que més ha denunciat durant la legislatura la invasió de qualsevol competència que estigui a les seves mans.

Demandes tradicionals

A més, tant en el debat a set celebrat durant la campanya electoral com en els últims mesos, el PNB ha anat deixant clares quines són les seves peticions. Estaban va plantejar la cessió de part de la gestió dels fons europeus a les comunitats autònomes, l’aplicació de regles fiscals diferents per a cada territori i establir la prelació dels convenis autonòmics sobre els estatals sempre que aquests siguin més beneficiosos.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

D’altra banda, durant tota la legislatura, el PNB ha reclamat l’acceleració de les obres de l’AVE basc, iniciades fa més de 15 anys, i el traspàs de nombroses competències. El juny del 2021, per exemple, es va cedir a Euskadi totes les competències relacionades amb Presons i el maig del 2022 l’Ingrés Mínim Vital, però els jeltzales exigeixen que es continuï el procés de transferències amb el règim econòmic de la Seguretat Social.

Via tancada

Malgrat que el PNB deixa clar que farà valer el preu dels seus cinc diputats, la seva posició negociadora es va debilitar al rebutjar de ple una negociació amb Alberto Núñez Feijóo, malgrat que en anteriors ocasions han tancat acords amb el PP. El partit basc va informar de la seva «negativa a iniciar converses de cara a falicitar» la investidura del líder conservador, sense ni tan sols fer menció als acords amb Vox. Al PP creuen que el pas que va fer aquest cap de setmana el partit d’extrema dreta, oferint els seus vots sense necessitat d’entrar al Govern, podria atraure el PNB. Tot i això, fonts de la formació jeltzale no ho veuen possible, ja que continuarien estant obligats a aprovar totes les lleis amb Vox.