La sortida d’Espinosa i la pèrdua de poder a Madrid debiliten la situació de Rocío Monasterio

La dimissió d’Iván Espinosa de los Monteros i de l’auge de l’ala més radical de Vox fa virar inevitablement la mirada cap a Madrid, on Rocío Monasterio, dona del ja exportaveu de Vox al Congrés, havia quedat debilitada després dels resultats de les últimes eleccions autonòmiques. Si el seu futur era incert fa dos mesos, ara ho és més si és possible.

Aquest dimarts el seu entorn ha guardat oficialment silenci, s’han limitat a dir que «no hi ha canvis previstos» respecte al paper que Monasterio continuarà tenint a Madrid, és a dir, que de moment es rebutja la possibilitat que la marxa del seu marit vagi acompanyada d’una renúncia d’ella en la representació del grup a l’Assemblea de Madrid o el control del partit a la regió. Però la seva posició no només ha quedat debilitada a Madrid, sinó també diluïda en el partit a escala nacional. La seva capacitat de resiliència i de nedar en aigües poc favorables, no obstant, li permeten aguantar.

Intents fallits

Monasterio va voler canviar d’àmbit abans de les eleccions autonòmiques, però el partit no l’hi va permetre. El recorregut de Vox davant Isabel Díaz Ayuso ja semblava limitat mesos abans de la convocatòria electoral, no així a l’Ajuntament de Madrid, però el salt al consistori va quedar tallat quan Santiago Abascal va confirmar la tardor del 2022 Javier Ortega Smith com a candidat a l’alcaldia abans que a la resta dels caps de llista.

El cap del grup en el ple municipal venia de tenir disputes internes en el partit pel seu càrrec de secretari general i van esclatar després de la derrota de les eleccions andaluses. Amb el cop de porta de Macarena Olona va arribar també el desplaçament d’Ortega Smith de les tasques d’organització internes. Abascal el va treure de la Secretaria General però va deixar que es quedés a l’Ajuntament de Madrid. Així, es va frenar una de les alternatives naturals de Monasterio. Després, segons va afirmar en el seu moment la formació, ella va intentar aparcar l’Assemblea de Madrid per fer el salt a la política nacional al Congrés dels diputats, però la direcció també va tallar aquí el pas. Tenir «un altre matrimoni» al Congrés, amb referència a Pablo Iglesias i Irene Montero, no entrava en els plans del partit.

I va ser així perquè ella va ser «la sacrificada» en la pugna de poder intern que es vivia en el partit, amb Iván Espinosa de los Monteros d’una banda i l’ala que representen Jorge Buxadé, Ignacio Hoces i Kiko Méndez Monasterio de l’altra. «Es va quedar sense oportunitats» en el moment en què aquesta batalla la van començar a guanyar els que després de la dimissió d’Espinosa s’han quedat amb tots els comandaments del partit, explicava una font que coneix de prop els moviments interns de Vox.

Pes territorial

Fins al 28M ella era, juntament amb Javier Ortega Smith a Madrid i Juan García Gallardo en la vicepresidència del Govern de Castella i Lleó, una de les figures més visibles i reconeixibles de Vox per a l’opinió pública fora dels òrgans de direcció del partit. Però els resultats a Madrid no la van acompanyar. «La Rocío no viu el seu millor moment», diuen a l’entorn conservador, tot i que matisen que no és només per les qüestions de poder intern, sinó també perquè el seu recorregut ha quedat molt limitat davant una majoria absoluta d’Ayuso. Aquesta font matisa que la debilitat en la qual es troba la portaveu del grup a l’Assemblea de Madrid no es deu només a «qüestions ideològiques» i lluites de poder internes, sinó que «a Vox la qüestionen per no esgarrapar vots» a la líder del PP.

Notícies relacionades

El PP veu en la «descomposició» de Vox una oportunitat per reunificar la dreta

Adeu a la cúpula de Vox: els «motius familiars» que expliquen la marxa d’Espinosa de los Monteros

I això, en un moment en què hi ha altres perfils que poden agafar pes en altres comunitats autònomes després d’entrar als governs regionals de la mà del PP, fa que la veu de Monasterio s’escolti cada vegada més fluixa. Ha tingut una legislatura amb molt protagonisme mentre els seus vots eren fonamentals per a les iniciatives del Govern d’Ayuso. Però ja no ho són. I, en canvi, sí que ho seran els dels responsables de Vox a Extremadura, l’Aragó, València i Castella i Lleó.

El grup parlamentari a Madrid ha replicat d’alguna manera les baralles que s’han viscut en l’àmbit nacional, però han acabat amb la sortida dels que no s’entenien amb Monasterio, com ara Jaime de Berenguer i Alicia Rubio. El grup el continua liderant ella, però s’ha de veure si a mitjà termini aquesta continua sent la situació després de l’esquerda oberta a Vox. En el PP de Madrid, de moment, no temen que una radicalitat més pronunciada de Vox canviï res. Primer, expliquen, «s’ha d’esperar a veure què passa a escala nacional, només després arribaran els ecos a les organitzacions locals o regionals. I a Madrid, poden cridar més o menys fort, però amb una majoria absoluta se’ls escoltarà igualment».