Les condicions d’ERC per afavorir un govern de Sánchez: Rodalies, finançament i diàleg

És per això que, d’una banda, intenten que la negociació dels 14 diputats independentistes es faci conjuntament. I, de l’altra, han fet un pas de rosca a les seves reclamacions i adverteixen que alguns dels cobraments hauran de ser amb caràcter «immediat» i anar acompanyats sempre d’un calendari de compliment. La continuació de la taula de diàleg per avançar la resolució del conflicte, el traspàs de Rodalies amb els recursos necessaris per revertir la desinversió, un nou model de finançament negociat bilateralment i la protecció i l’impuls del català formen part de les seves prioritats per acabar facilitant que Sánchez continuï a la Moncloa.

ERC no condiciona el ‘sí’ a Sánchez a la concessió del referèndum, tot i que, com va recordar el president Pere Aragonès, manté que aquesta és la seva proposta per resoldre el conflicte polític amb l’acord de claredat com a estació intermèdia i que espera que l’altra part en reveli la seva. Tot i així, els republicans demanen que es mantingui la taula de negociació com a espai d’interlocució entre governs, ja que fa un any que no es reuneix perquè el PSOE la va donar per acabada, i que continuï sent vigent el que es va pactar per crear-la, per exemple, que l’acord que s’hi assoleixi sigui votat pels catalans. Fins ara, els socialistes han sigut reticents a l’hora de garantir que aquesta taula hagi de tenir continuïtat, malgrat que han insistit que continuaran apostant pel diàleg. No ha sigut fins aquestes eleccions generals que el partit d’Oriol Junqueras ha tret pit d’haver conquerit, gràcies a l’existència d’aquesta taula, els indults i l’eliminació del delicte de sedició, que al seu dia van procurar defensar només amb la boca petita per por a ser assenyalats per Junts per l’estratègia pactista amb els socialistes.

El traspàs de Rodalies és una les condicions més concretes que exigeix ERC. Es tracta d’una reclamació històrica de la Generalitat que ha anat in crescendo a mesura que s’han anat acumulant anys de desinversió i d’incidències que afecten gairebé diàriament centenars de milers de catalans. Aragonès ha convertit aquesta qüestió en el vaixell insígnia de les picabaralles amb la Moncloa. Per això, els republicans són taxatius quan adverteixen que no acceptaran «brindis al sol» i que, per tant, més enllà de la voluntat de cedir la gestió, ha de quedar per escrit la data i l’abonament de prou recursos. Fins ara, el Govern central ha mantingut que el traspàs no era viable perquè hi ha una part del servei que no es pot disgregar de la xarxa estatal, per exemple els trens de mitjana distància i els de mercaderies.

Notícies relacionades

Illa exporta la recepta del federalisme a Europa per reforçar el vincle de Catalunya amb la UE

La qüestió de confiança allunya el pacte amb Junts en immigració

Fins ara, la reforma del model de finançament, pendent des de fa una dècada, ha sigut l’ham principal que ha posat el PSOE per captar l’interès dels independentistes per negociar la investidura. Per a ERC no només no n’hi ha prou, sinó que, si bé estan disposats a parlar-ne, reclamen fer-ho de manera bilateral i no asseguts a la mateixa taula que la resta de comunitats autònomes. Així ho ha verbalitzat el mateix Aragonès, que ja ha advertit que no acceptarà el que considera un nou «cafè per a tothom». Els republicans no han definit com creuen que hauria de ser aquest nou finançament per a Catalunya, tot i que no amaguen que somien acostar-se al concert basc i, sobretot, una fórmula que permeti retallar el dèficit fiscal que asseguren que perjudica les potencialitats de l’economia catalana. La ministra d’Hisenda en funcions, María Jesús Montero, ha deixat entreveure la possibilitat de retallar deute dels territoris.

Tot i que la protecció del català no va ser present inicialment en el preu que ERC va verbalitzar per a la investidura de Sánchez, a mesura que han anat passant els dies els republicans han recordat que per segellar acords nous s’han de complir els anteriors que encara estan pendents. Un d’aquests, fruit de la taula de diàleg, és que el català es pugui fer servir al Parlament Europeu. El PSOE es va comprometre a lluitar per fer-ho i així ho va sol·licitar a la institució, però encara no s’ha materialitzat. Els republicans també advoquen per una reforma del reglament del Congrés perquè es puguin utilitzar el català, l’eusquera i el gallec en les intervencions en el ple, tot i que consideren que aquesta qüestió s’hauria de donar per descomptada i no estar sotmesa a les negociacions. I una altra de les grans patates calentes en matèria lingüística és la protecció del model d’immersió a l’escola, ja que, malgrat la llei estatal i la llei catalana aprovades de la mà dels socialistes, el TSJC continua decidint a favor de les famílies que demanen més hores de castellà.