Pedro Sánchez es decanta per Francina Armengol per presidir el Congrés

Vint-i-quatre hores abans de la constitució de les cambres d’acord amb la nova representació parlamentària, Sánchez anunciarà la seva proposta formal al grup parlamentari socialista, citat per a dimecres, dia 16 d’agost. La candidatura d’Armengol té un ampli suport intern. «Això és pervers» va dir a EL PERIÓDICO una exministra. «Però si ha dit que no», va assenyalar un altre dirigent socialista, per la qual cosa va obtenir d’un altre representant: «¡És que el Pedro és molt Pedro!». Un ministre del Govern en funcions va exclamar: «Em semblaria fantàstic».

En efecte, la relació de sintonia entre Armengol i Sánchez és de llarga data i ha passat per diverses proves al llarg de la història política recent, des de compartir el «no és no» a la investidura de Mariano Rajoy, el 2016, les seves discrepàncies a l’apostar per la candidatura de Patxi López a les primàries del PSOE el 2017 per unificar el partit, al suport que va obtenir de Sánchez per superar travetes d’alguns barons autonòmics amb mesures unilaterals, com a València o Aragó, fins a la convicció mútua dels dos que Espanya té bases a la Constitució espanyola per convertir-se en un veritable estat federal de nacionalitats i regions. 

Precisament, la relació continuada d’Armengol amb els partits nacionalistes (Euskadi) i independentistes (Catalunya) és un actiu que ha fet més fàcil la «retirada» de Batet per «raons personals», dues paraules utilitzades per l’encara actual presidenta de les Corts a l’explicar el seu desig de no repetir.   

Recurs d’empara

Amb tot, en aquestes «raons personals» cal incloure el fet que està pendent contra Batet al Tribunal Constitucional un recurs d’empara parlamentària del diputat Alberto Rodríguez, expulsat per la presidenta del Congrés per tota la legislatura després de consultes amb el president de la Sala Segona, Manuel Marchena, que va presidir el tribunal que va condemnar Rodríguez a una pena de presó d’1 mes i 15 dies, multa de 540 euros i pena accessòria d’inhabilitació especial per exercir el sufragi passiu (ser elegit en cas de noves eleccions) de 45 dies. El fiscal en cap del TC, Pedro Crespo, va sol·licitar el maig del 2022 la restitució de l’escó a l’assenyalar que Batet havia anat més enllà del que demanava el Suprem. La sentència, molt retardada, es preveu per a la tardor. 

Però, a més, la relació de parella entre Batet i el magistrat del TC, Juan Carlos Campo, nomenat el gener passat, suposava, tant en relació amb el cas d’Alberto Rodríguez, com en el de futurs recursos d’empara parlamentaris en els quals podria intervenir Batet en la nova legislatura, contemplar l’abstenció del magistrat en les votacions. I això, al seu torn, derivaria en un debilitament de la majoria progressista dins del TC, tenint en compte que, a més, el Senat, amb àmplia majoria del Partit Popular, té pendent nomenar el magistrat que substituirà al conservador Alfredo Montoya, que va renunciar per motius de salut el juliol del 2022. 

Francina Armengol ha estat digerint els mals resultats que, segons ella va reconèixer immediatament, van impedir reeditar per quatre anys més la seva presidència a les Balears. Tot i això, el Partit Socialista va incrementar el seu cabal de vots el 23J i la mateixa Armengol va resultar elegida juntament amb dos escons més al Congrés. 

Estat federal

Fonts d’altres partits consultades assenyalen que «seria una digna successora de Félix Pons», que va exercir durant 10 anys la presidència del Congrés dels Diputats entre el juliol de 1986 i el març de 1996. Però a diferència de Pons, que va ser ministre d’Administració Territorial durant un any al Govern de Felipe González, Armengol ha exercit la presidència de les Balears durant dos mandats. 

En la seva trajectòria política Francina Armengol ha defensat que l’Estat hauria de bascular cap a la perifèria. «Jo soc clarament federalista, crec que Espanya ha de continuar desenvolupant el sistema de les autonomies per avançar cap a un estat federal ple», va explicar el juny del 2021 en una compareixença en les jornades del Cercle d’Economia. «Judicialitzar aquest procés [amb referència a la política catalana del Govern de Rajoy] és un gran error i després de tants anys continuem patint les conseqüències. Si els indults ajuden a avançar en aquest procés de concòrdia i per trobar una solució, benvinguts siguin», va emfatitzar en aquells dies. 

Notícies relacionades

De la pompa del TS al camp de batalla

L’Audiència pregunta a la justícia europea si es pot amnistiar els CDR

En l’etapa que s’obre, si és possible aconseguir la investidura de Pedro Sánchez primer i governar més tard, el Parlament jugarà, per l’equilibri de les forces en dansa, un paper polític essencial. Pedro Sánchez creu, precisament, que Francina Armengol reuneix aquesta qualitat requerida...una qualitat que les forces que es disposen a negociar el suport a la seva investidura aprecien. 

Tot i que pel que sembla Carles Puigdemont «hauria nodrit la música de la milonga», com va dir un diputat a El Periódico de Catalunya, del PNB per a la presidència del Congrés dels Diputats –el lehendakari Iñigo Urkullu va ser el negociador, fallit, però negociador al cap i a la fi, amb Rajoy l’octubre del 2017– el PSOE no flirtejarà amb «somnis d’una nit d’estiu», segons va dir la font.