El PSOE dona per descomptat que Junts tensarà la corda al límit i Coalició Canària guanya pes

Venen hores d’infart i el PSOE ho dona per descomptat. «Entra en el guió», «és el previst», es limiten a comentar. Els socialistes assumeixen que Junts mantindrà la incertesa fins a l’últim minut i tensarà la corda al límit abans d’anunciar si dona el seu suport perquè la Mesa del Congrés tingui una majoria progressista. La decisió del partit de Carles Puigdemont de reunir la seva direcció dijous vinent 17 d’agost, el mateix dia que se celebra la constitució de les Corts i es vota la Mesa, dona bona compte que la negociació pensa posar a prova la resistència dels socialistes. L’expresident dona senyals d’estar encantat amb el focus i el protagonisme arribat en aquesta nova etapa. «Creix el nerviosisme i creix la subhasta», va escriure públicament Puigdemont des del seu exili a Waterloo, paciència, tenacitat i perspectiva.

Tot es portarà a l’extrem. Com que al PSOE donen per descomptat que forma part de l’estratègia de Junts, en el nucli de Pedro Sánchez es cuirassen, mantenen la serenitat, la prudència i no permeten que aflorin els nervis. «En una negociació si algú vol treure’t de polleguera ho aconsegueix i això és el primer que no es pot perdre, el control de les converses», assenyala un veterà del PSOE que assisteix al dilema des de la segona fila. Si els socialistes confiaven que amb temps el sector pragmàtic de Junts agafés les regnes, fins ara és Puigdemont qui dirigeix qualsevol moviment.

Tot obert

«Calma», «tenim experiència en votacions d’infart», es limiten a afegir els que sí que són al pont de comandament del Govern i Ferraz. Aquest Govern en funcions va guanyar la reforma laboral, una de les lleis més importants de la legislatura, per un error d’un diputat del PP, recorden. A la sala de màquines del PSOE tot corre cada vegada més de pressa. Mentre hi hagi oberts canals de diàleg hi ha oportunitat que el bloc progressista pugui aconseguir cinc de les nou butaques que componen la Mesa del Congrés, traslladen. Una majoria que els permetria continuar avançant cap a les negociacions per intentar una investidura de Pedro Sánchez.

La incertesa presideix les negociacions. Els socialistes ja tenen garantit el suport de Sumar i EH Bildu. Aquests tres partits sumen 158 vots. Fins a arribar als 171 que tenen PP, Vox i UPN encara queda una bona tirada. El PSOE necessita ERC (7), el PNB (5), el BNG (1) i assoliria els 171 diputats. Els blocs en aquell moment quedarien empatats.

El PNB és un búnquer. Només ha dit, per dues vegades, que no serà al bloc del PP amb Vox. No es coneix què ha demanat a canvi i si aspira de veritat a la presidència del Congrés, com va deixar caure Coalició Canària. Fonts nacionalistes basques asseguren que no es poden dedicar a contestar «especulacions». El PSOE ja ha dit que la presidència no entra en joc i que volen que l’ocupi un o una socialista amb el vistiplau dels nacionalistes. El cop de porta del PNB al PP convida a pensar que s’alinearà al bloc del PSOE però ningú del partit d’Andoni Ortuzar ha sortit fins al moment a dir-ho. Ni té previst fer-ho, indiquen, en les pròximes hores.

Batzegades d’ERC

El capítol d’ERC tampoc és fàcil. Els republicans han començat a donar batzegades i mirar Junts. Durant diversos dies la diputada d’ERC Teresa Jordà va pintar un clima propici per a l’entesa amb el PSOE a canvi que tinguessin grup propi al Congrés, cosa que necessita una Mesa progressista i una lectura flexible del Reglament perquè no reuneixen els requisits tècnics. Demanaven a més una butaca per als nacionalistes a l’òrgan de govern de la Cambra. Tot i això, diumenge va endurir les condicions i va advertir que no els donin per descomptats.

Amb tot en l’aire, el diputat de Coalició Canària torna a tenir un gran protagonisme. Si se suma al bloc del PP donaria a Alberto Núñez Feijóo els 172 vots amb què podrien tenir majoria a la mesa. En aquest cas, si Junts decideix no posar els seus vots al servei del bloc progressista, si en aquesta reunió de dijous en l’últim minut, el partit de Puigdemont opta per mantenir-se en la seva lògica de bloqueig i votar-se a si mateix, la majoria del Congrés, com la del Senat, seria conservadora. Pedro Sánchez tindria molt difícil tirar endavant una investidura i si ho aconseguís seria gairebé impossible governar amb les dues cambres legislatives a la contra i una majoria inestable, exigua i precària.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Malgrat que aquest desenllaç és possible, al PSOE prefereixen continuar abonant l’optimisme. Tampoc donen per perdut el suport de Coalició Canària, que juga a dues bandes, però que va tancar després del 28 de maig un govern amb el PP a les illes com a segona i tercera força, que va donar la presidència al nacionalista Fernando Clavijo. En el PP insisteixen que donar la presidència del Congrés al PNB, per trencar el mur dels nacionalistes bascos, no és la seva opció i que ells tenen «els seus propis plans».

L’interès del partit que va guanyar les eleccions és que Feijóo aconsegueixi més suports que Sánchez perquè el Rei li encarregui una investidura que celebrarien al més aviat possible. Això activaria el rellotge i el compte enrere, en dos mesos, per anar a unes noves eleccions que podrien ser per Nadal, si no obté suports per ser president. El PP creu que una repetició electoral és una nova oportunitat per arribar a la Moncloa. El PSOE no vol que aquest escenari sigui en l’horitzó i s’afanya a disfressar el nerviosisme o la incertesa de «prudència» i «discreció», les paraules més repetides en boca dels socialistes.