Defensa planeja proveir-se d’un nou corredor industrial militar en el cicle inversor més gran de la seva història

Tant aquesta previsió d’inversió com aquesta nova referència geogràfica estan recollides a l’Estratègia Industrial de Defensa 2023, de recent publicació i que no es renovava des del 2015. El Govern va consolidar el seu contingut a partir de l’increment d’un 26% del pressupost –el més notable per a Defensa a Espanya en temps de pau– després de la cimera de l’OTAN a Madrid.

El quart corredor industrial de la Defensa s’unirà a tres més ja existents. Són tres àrees de concentració d’empreses i bases militars: el corredor Sud (les províncies de Huelva, Sevilla, Cadis, Màlaga, Còrdova i Jaén, amb 124 empreses establertes), el corredor Centre-Mediterrani (des de Múrcia i Alacant fins a Segòvia, amb seus de 394 firmes) i el corredor Nord (de Galícia a l’Aragó, on tenen el seu domicili 167 empreses).

Cap d’aquests corredors inclou Catalunya, tot i que Barcelona és una de les províncies amb teixit industrial més dens relacionat amb clients i proveïdors –tot i que no projectes– de la Defensa.

Novetat a l’oest

Novetat a l’oestEl 25 de juliol, la Secció d’Assumptes Econòmics de la Unitat Militar d’Emergències va tancar el termini d’admissió d’ofertes per a la compra de 20 drons. L’UME busca amb aquest contracte empreses capaces de proporcionar-li sistemes voladors no tripulats que pesin menys de 15 quilos i que, a un preu màxim de 5.000 euros cadascun, siguin capaços de volar a 70 quilòmetres per hora, a 10 graus sota zero o a tòrrides temperatures de 40, i portant càmeres amb gran angular, teleobjectiu i visió tèrmica.

Defensa ja ha començat a licitar per proveir la nova base de drons per a emergències, l’UDRUME, que el març passat es va inaugurar en l’aquarterament lleonès Comte de Gazola i que té plans de construcció per a un edifici de comandament, aularis i altres instal·lacions.

L’abril passat, preveient una temporada de compres, empreses de diversos països van enviar a l’UDRUME mostres de tota mena de vehicles no tripulats. Allà es van veure aeronaus sense cabina ni finestres, mules de sis rodes, aranyes voladores, robots subaquàtics amb grans ulls de vidre i gossos d’alumini i bateries de liti reconeixent el terreny. Aquesta improvisada fira d’alta tecnologia en què es va convertir la mostra va ser tota una novetat a Ferral de Bernesga, el poble del raval de Lleó que acull la base.

En realitat, és novetat per a tot l’eix, tan agrari, que vertebra l’A66, l’autovia de la Plata. Si bé, més enllà del tòpic de la postergació, la base de drons no és precisament en un erm: li queda a prop una universitat, la de Lleó, amb graus d’enginyeria industrial, informàtica i aeroespacial, i està pròxima també a pistes de proves de l’Exèrcit de l’Aire i de l’Espai.

Hi ha al corredor industrial en potència dos importants nous pols militars de demanda: a més de l’UDRUME lleonesa, la BLET, o Base Logística de l’Exèrcit de Terra, que es planeja a Còrdova, que a mitjans de juliol va protagonitzar la seva primera gran licitació –3,9 milions per a un estudi de seguretat laboral per a les obres de construcció– i amb la qual Defensa s’apunta a la tendència de desenvolupament de nous grans magatzems robotitzats que al sector privat va iniciar Amazon.

A mig camí, la indústria de munició d’El Gordo (Càceres), especialitzada en morters, espoletes i caps electrònics, però que també aporta a la seva propietària –Expal, comprada l’any passat per Rheinmetall– un centre de coneixement sobre inertització de bombes en desús.

Pluja de milions

Pluja de milionsEl futur vehicle de combat de l’Exèrcit VCR 8x8 –més conegut com a Dragón, un enorme blindat que pesa com 30 Seat Ibiza–, es munta a Alcalá de Guadaíra (Sevilla) i es completa a la fàbrica d’armes de Trubia, al costat d’Oviedo. Les dues plantes són els extrems nord i sud del futur eix industrial militar.

«En aquest corredor s’inclourien les capacitats de fabricació de munició i components d’armament en diferents localitats d’Extremadura i Castella i Lleó», especifica l’Estratègia Industrial de Defensa, amb la qual el ministeri mira de respondre a «la necessitat de disposar de subministraments clau per reduir les dependències de tercers».

Per complir aquest pla, Defensa preveu que el 2029 s’hagin incrementat els seus crèdits d’inversió fins als 21.922 milions d’euros. Aquest capítol VI del seu pressupost anirà creixent a una velocitat d’aproximadament 2.000 milions cada any des d’aquest exercici. Quan acabi el cicle –o sigui, quan arribi l’any final del compromís de despesa que Espanya va acordar amb l’OTAN–, la inversió de Defensa en defensa haurà crescut en 18.013 milions d’euros.

Els executius de la cúpula de Defensa detesten que aquesta previsió se l’anomeni «despesa» militar. «No és despesa, sinó inversió; i no es tracta d’un rearmament d’Espanya, sinó de pura autonomia estratègica, i de fomentar les nostres capacitats industrials. Això reté talent i crea riquesa al país», defensa a EL PERIÓDICO un d’aquests executius, general de dues estrelles amb moltes milles acumulades al pont aeri Madrid-Brussel·les.

Notícies relacionades

Elena Manzano: "Cal trencar la premissa que Catalunya dona i Extremadura rep"

Despoblació i extensió territorial

No al·ludeix només al que s’ha après durant l’escassetat de mitjans en la pandèmia, o en el posterior embús de subministraments i de semiconductors que havia d’enviar la Xina: també parla del que s’ha après en la guerra que es lliura a Europa.

A l’Estratègia Industrial de Defensa es recull la previsió d’un augment de la demanda interna d’armes, la que ja està derivada de l’actual estat dels arsenals després de dos anys de donacions coordinades a Ucraïna. «En el cas d’Espanya –adverteix el document– es fa necessari potenciar les estructures industrials i la capacitat de fabricació i subministrament de munició i míssils per afrontar l’augment de demanda present i futur».