El PP s’aferra a la «imprevisibilitat» de Junts per aconseguir el control del Congrés

Una jugada molt difícil, però que no és impossible. Dirigents del PP coincideixen que la votació per constituir la Mesa del Congrés dels Diputats aquest dijous al matí «podria donar sorpreses», i asseguren que malgrat ser «un escenari complicat», no es pot descartar la possibilitat d’aconseguir la presidència de la Cambra Baixa. L’aposta d’Alberto Núñez Feijóo és Cuca Gamarra, secretària general i actual portaveu parlamentària.

Es tracta d’una sola bala perquè el líder conservador va revelar també la resta de noms per ocupar vicepresidències i secretaries –perfils tècnics, amb coneixements jurídics, constitucionals i del funcionament de les Corts: Marta González, José Antonio Bermúdez de Castro, Guillermo Mariscal i Carmen Navarro–. És a dir, Gamarra serà presidenta del Congrés o no serà a la Mesa.

Tot i que alguns càrrecs del PP consideren que la número dos del partit «queda molt exposada», altres veus recalquen que es tracta del «perfil més alt pel qual podia apostar» Feijóo, donant a entendre que juga aquesta batalla «amb esperances de poder-la guanyar».

La realitat és que els números estan molt ajustats. I també és veritat, reconeixen diputats i senadors, que el factor de la «imprevisibilitat» del que pugui decidir Junts fa que tot continuï obert. El partit de Carles Puigdemont reuneix la seva executiva a les vuit del matí, dues hores abans que comenci la sessió, afegint més pressió sobre el PSOE. En el PP donen per fet que els socialistes «no ho tenen lligat» i insisteixen que per aquest mateix motiu «tot pot passar».

Assumeixen, en tot cas, que Junts té la paella pel mànec. I que en cas que Puigdemont decidís no recolzar Francina Armengol, la candidata de Pedro Sánchez, seria pels seus interessos «que no tenen a veure tant amb la política nacional, sinó amb la catalana».

La reflexió es repeteix en pràcticament tots els càrrecs populars, amb l’excepció dels més pessimistes, que es diuen «realistes», i que creuen molt complicat que Junts deixi en mans del PP la Mesa, perquè això conduiria «automàticament» a una repetició electoral.

Els suports que el PP dona per fets són els de Vox i UPN (els té assegurats públicament) i el de Coalició Canària (que, en realitat, no ho ha confirmat). Això deixaria la candidatura de Gamarra en 172 suports. Sánchez necessitaria el suport de Junts. La via del PNB és la més complicada si bé seria la més garantista per als populars perquè eliminaria el factor sorpresa de Puigdemont.

En les últimes hores Coalició Canària va posar sobre de la taula la possibilitat que el PNB presidís el Congrés. Això, reconeixen des del PP, són paraules majors. Però el partit de Feijóo no va descartar que els nacionalistes bascos poguessin tenir un lloc en l’òrgan de govern de la Cambra. Tampoc Vox (que lluita per un lloc i necessita els vots del PP) es va interposar en aquesta opció sempre que no impliqui el seu vot favorable per als d’Andoni Ortuzar.

En la direcció nacional popular creuen que el paper del PNB «no és fàcil», ja que EH Bildu ja té un diputat més que el seu grup al Congrés (6 davant 5) i es continuaran consolidant com un soci estable i prioritari per al PSOE. «Votar amb el PP seria una manera de demostrar que tenen més influència. I això no significa res de cara a la investidura», reflexionen. Però no amaguen que es tracta d’una via molt complicada tenint en compte la vehemència amb què s’ha pronunciat el líder jeltzale per oposar-se a què Feijóo arribi a la presidència del Govern després dels seus acords amb Vox en diferents autonomies.

Sobre la Mesa del Congrés el PNB no s’ha pronunciat. És un altre element a què alguns dirigents s’agafen per insistir que l’escenari «continua obert». No obstant, la majoria dels càrrecs consultats reconeix que l’última paraula, qui realment ho decidirà, serà Puigdemont.

El que també va fer Feijóo aquest dimecres, en presència dels grups parlamentaris del Congrés i el Senat, va ser reivindicar la seva victòria electoral després que segons el seu parer s’hagi instal·lat «el relat» que els que van guanyar van perdre i al revés.

De fet, fins i tot va esmentar el Rei assegurant que dona per fet que, «arribat el moment», el cap de l’Estat «actuarà com sempre ha fet» pensant «en l’interès de tots els espanyols». La frase deixava clar que, per ara, la seva intenció continua sent la de presentar-se a una investidura. Està convençut que quan es produeixi la ronda de contactes amb Felip VI, ell tindrà més suports assegurats dels que podrà confirmar Sánchez.

Notícies relacionades

Elena Manzano: "Cal trencar la premissa que Catalunya dona i Extremadura rep"

Despoblació i extensió territorial

En tot cas, el pacte que llanci la constitució de la Mesa del Congrés implicarà tornar a repartir cartes. Caldrà veure, si Sánchez aconsegueix el control, en què queda el seu acord amb els independentistes de Puigdemont, si hi ha opcions de teixir un altre pacte per resultar investit o si, per contra, la Mesa va d’una banda i la presidència del Govern per l’altra. «Cal esperar a aquest dijous i després, valorar el nou escenari», conclouen a Gènova.

En el cas del Senat, no hi ha cap dubte: la proposta de Pedro Rollán és segura i l’expresident de la Comunitat de Madrid serà el president de la Cambra alta gràcies a la majoria absoluta del PP.