El PP fracassa en la primera batalla de la legislatura després d’exposar Cuca Gamarra

Era una jugada molt complicada, però el PP ha mantingut l’esperança fins al final. Que l’elecció de la presidència de la Mesa del Congrés, la tercera autoritat de l’Estat, recaigués en Junts, el partit de Carles Puigdemont, deixava oberts tots els escenaris. «La imprevisibilitat pot donar sorpreses, i a nosaltres, una alegria», continuaven afirmant alguns dirigents dimecres a la nit. Alberto Núñez Feijóo va decidir apostar per la número dos del partit i actual portaveu a la Cambra baixa, Cuca Gamarra, per entaular la primera batalla de la legislatura. Però s’ha quedat a la vora.

Es tracta de la segona vegada que la tercera autoritat de l’Estat no recau en la primera força política. Va passar el 2016 quan Patxi López va sortir elegit president amb els vots del PSOE i Ciutadans i gràcies al vot en blanc del PP. Els conservadors van entrar en aquella equació, perquè, si haguessin votat en contra, no hauria sortit.

A primera hora del matí s’ha confirmat el principi d’acord entre Junts i el PSOE, i poc després ha arribat el sí d’ERC. La incertesa, que ha arribat a cotes màximes en les hores passades, s’ha acabat. La socialista Francina Armengol serà la pròxima presidenta del Congrés. El que el PP té garantits són quatre llocs a la Mesa (dues vicepresidències i dues secretaries), tot i que un podria recaure en Vox amb el seu suport. 

El grup del PP s’ha aixecat i ha ovacionat Feijóo a l’entrar a l’hemicicle com a diputat electe per primera vegada. Havia assistit al debat sobre l’estat de la nació l’estiu passat en qualitat de senador i com a líder del partit. Els aplaudiments han durat, però la sensació generalitzada entre els parlamentaris era la d’estar assistint al primer fracàs.

Feijóo va revelar dimecres a la tarda la seva aposta per presidir les dues cambres. Al Senat Pedro Rollán té garantida la seva elecció per la majoria absoluta del PP el juliol passat. Però el més difícil es jugava al Congrés. Que Gamarra fos la candidata, segons diversos dirigents, era una prova que el PP no donava per perduda la batalla. Van entendre que decantar-se per la secretària general indicava que hi havia opcions. Però també reconeixien que la número dos quedava al descobert si no ho aconseguia. «El problema és que la pot cremar», va advertir ja un veterà del PP després de la reunió dels grups parlamentaris.

L’aposta era només per a la presidència, perquè Feijóo ja va avançar la resta de candidats per ocupar vicepresidències i secretaries. Al Congrés va optar per perfils de la seva confiança com la gallega Marta González, i tècnics amb coneixements jurídics i del funcionament de la Cambra com José María Bermúdez de Castro, Guillermo Mariscal i Carmen Navarro.

Notícies relacionades

Elena Manzano: "Cal trencar la premissa que Catalunya dona i Extremadura rep"

Despoblació i extensió territorial

El líder del PP ha aprofitat la seva primera trobada amb els diputats i senadors per reivindicar també la victòria del seu partit al juliol, i considera que s’ha instal·lat «el relat que els que han perdut són els que han guanyat i al revés». En el partit s’escampa la preocupació per no haver pogut reconduir aquesta sensació, la que Sánchez sembli haver guanyat les eleccions perquè podria ser president amb el suport de totes les forces nacionalistes i independentistes, seguint l’esquema d’avui per a la Mesa del Congrés.

Feijóo, de fet, ha insistit davant els seus que el PP va obtenir al juliol «el millor resultat en els últims 12 anys i el millor des que el bipartidisme es va començar a deteriorar». Era una manera d’autoreivindicar-se com a candidat i com a líder. Tampoc ha tancat la porta a intentar una investidura, i fins i tot ha esmentat el Rei: «Estic segur que arribat el moment actuarà com ha fet sempre». A Génova insisteixen que continua sent un escenari probable que Feijóo acudeixi a la ronda amb el Rei amb més suports que Sánchez. En aquest moment, el líder del PP se situa en 172 escons: els 137 del PP, els 33 de Vox, el d’UPN i la de Coalició Canària, que dona per segura. Li’n falten cinc per arribar a la majoria absoluta, però el PNB ha tancat la porta amb tota rotunditat.