El PSOE sempre ha votat en contra de tot el que ara ha pactat amb ERC i Junts

En els acords remesos per Junts i ERC recalquen la promesa del PSOE de facilitar l’ús de les llengües cooficials al Congrés, una cosa que actualment només està permesa al Senat i per defensar mocions. Els postconvergents detallen que la promesa és «l’ús del català al Congrés amb plena normalitat»; els republicans catalans expliquen que l’acord és la «confecció d’una Llei orgànica perquè el català sigui llengua plenament oficial en totes les institucions de l’Estat i d’ús des de la primera sessió plenària al Congrés». La nova presidenta de la Cambra baixa, Francina Armengol, ja ha anunciat que permetrà l’ús de les llengües cooficials a partir d’aquest dijous.

Tant ERC com Junts, junt amb altres formacions, ja van intentar fer aquesta reforma del Reglament del Congrés el juny del 2021. El PSOE hi va votar en contra. Van al·legar que actualment l’ús del català, l’eusquera i el gallec estava acotat a la Cambra baixa a «cites i frases immerses en les diferents intervencions» i que al Senat el seu ús era més ampli. «Per tant, en el Grup Parlamentari Socialista entenem que existeix un equilibri raonable en l’ús de les llengües pròpies a les Corts Generals», va defensar el seu diputat Guillermo Antonio Meijón Couselo.

Entre les exigències plantejades per Junts i ERC i que formaven part de l’acord segellat amb el PSOE hi ha la posada en marxa d’una comissió d’investigació sobre l’espionatge a diversos dirigents catalans amb el software ‘Pegasus’. En concret, els postconvergents remarquen que «el ‘cas Pegasus’ és el cas d’espionatge a líders polítics més gran d’Europa, amb desenes de dirigents independentistes, advocats i professionals afectats». En aquest sentit, sentencia que és necessària una «investigació exhaustiva» sobre qui va ordenar la compra d’aquest software i qui «va ordenar utilitzar-lo contra l’independentisme».

«En aquesta comissió també s’ha pactat que no es vetarà la compareixença de persones que tinguin a veure o puguin aportar informació sobre els fets», conclou Junts en el seu comunicat. El cert és que Unides Podem, ERC, Junts, PNB i EH Bildu ja van registrar la sol·licitud per crear una comissió sobre «l’espionatge i intromissió a la privacitat a través dels codis maliciosos Pegasus i Candiru de líders polítics, activistes, advocats, periodistes, institucions i els seus familiars i pròxims». El PSOE, al costat de PP, Vox i Cs, van sumar els seus vots perquè no es debatés en el ple.

En les negociacions s’ha posat a sobre de la taula la creació d’una altra comissió d’investigació, aquesta sobre els atemptats del 17 d’agost del 2017 que van tenir lloc a la Rambla de Barcelona i a Cambrils. Aquesta petició és específica de Junts i els postconvergents volen indagar, específicament, en «la vinculació del Centre Nacional d’Intel·ligència amb l’imam Es Saty» i si «els aparells de l’estat tenien informació sobre l’atemptat».

ERC, Junts i EH Bildu ja van demanar una comissió d’investigació sobre «la relació de l’imam Abdelbaki Es Satty amb el Centre Nacional d’Intel·ligència i la seva implicació en els atemptats de Barcelona i Cambrils» el 2018 i una altra el 2022. En les dues ocasions, la Mesa del Congrés, el PSOE va votar al costat de PP i Vox per rebutjar a tràmit les dues iniciatives, impedint que ni tan sols es poguessin debatre en el ple. L’argument esgrimit va ser que aquestes qüestions s’havien d’analitzar en la Comissió de Secrets Oficials.

Notícies relacionades

Aixecant acta

L’error no forçat que arrossega el fiscal

Sense arribar a anomenar-la, en la roda de premsa que ha ofert ERC ha estat més que present l’amnistia. Tot i que està molt lluny l’aprovació d’una llei d’amnistia, els republicans catalans consideren que han aconseguit arrossegar els socialistes a un debat sobre aquest assumpte. El comunicat fet públic assenyala que «l’Estat es compromet amb el final de la repressió relacionada amb l’1-O contra l’independentisme per les ‘vies legals necessàries’».

No obstant, una vegada més, el març del 2021, el PSOE, al costat de PP i Vox, va votar en contra d’admetre a tràmit una proposició de llei d’amnistia registrada per ERC, Junts i la CUP. Dos mesos més tard, els socialistes van tornar a repetir la mateixa jugada per rebutjar un punt d’una iniciativa de la CUP en què s’instava els diputats a acceptar a tràmit el debat d’una proposició de llei orgànica d’amnistia que afectés tots els «represaliats en el procés independentista català».