Malestar en el PP per la ‘bunquerització’ de Feijóo amb l’estratègia: «No sortim del bucle del 23J»

El pessimisme s’ha instal·lat en el PP. Els dies passen i la major part dels dirigents pensen que estan sent incapaços de sortir del «bucle» del que va passar el 23 de juliol. Una victòria electoral amb regust de derrota, que es va convertir en un fracàs gairebé de manera immediata sense que Alberto Núñez Feijóo ho hagi pogut capgirar. A Génova reconeixen que continuen afrontant la batalla del «relat» i per això, en totes les seves intervencions recents, el líder gallec repeteix insistentment que va ser el PP qui va guanyar i no el PSOE. Pel mateix motiu, tot i que no té prou números, continua convençut d’anar a una investidura. «Tot és tan maquiavèl·lic que estem a quatre diputats i sembla que no vam donar el cop del segle», resumeix un alt càrrec.

En aquest moment no hi ha veus de pes dins el PP que s’oposin al camí de la investidura. Ni tan sols en privat. Al contrari. El partit continua reclamant «no tirar la tovallola» en vista que Pedro Sánchez, per molt que exhibís una majoria parlamentària en la constitució del Congrés aquesta setmana, «ho continuarà tenint molt difícil» per lligar el suport dels independentistes. Per això, el desconcert en la formació va ser total quan Feijóo no va aconseguir lligar en la votació de dijous els vots de Vox per a la candidatura de Cuca Gamarra.

També ho va ser per al líder nacional –no va poder amagar-ho en el gest–, que continuava convençut que Santiago Abascal deixaria els seus vots al PP per si hi havia una possibilitat que la socialista Francina Armengol es quedés a les portes. «No es tractava de regalar res al PP i Vox ho sabia perfectament. Es tractava de mantenir l’estratègia del front constitucionalista. Continuar visibilitzant que hi ha una opció de 172 diputats. I no era a canvi de cap lloc a la Mesa ni de compensar amb res. Era participar en una cosa que frustrés el pes dels independentistes si hi havia l’oportunitat», assenyalen en l’entorn del PP mirant d’acabar amb les crítiques d’«ingenuïtat absoluta» sobre Feijóo.

Que la papereta de Gamarra (que es va exposar sent la número dos del partit) només tingués 139 escons va foradar l’estratègia del dirigent gallec en la primera votació pública, mostrant una vulnerabilitat excessiva que ha caigut molt malament dins el partit. Ni els barons autonòmics de més pes, ni bona part de la direcció nacional, ni el grup parlamentari coneixia el per què deixar Vox fora de la Mesa si això havia d’implicar no tenir els seus 33 suports. Aquestes converses amb el partit de Santiago Abascal van transcórrer en l’estricte nucli dur de Feijóo, inclòs algun contacte entre líders.

A Génova asseguren que Vox «va saber en tot moment» que no tindria els vots per aconseguir un lloc a la Mesa i que, fins i tot sabent-ho, no va traslladar en cap cas que aniria per lliure i deixaria de recolzar Gamarra. Hi va haver converses el mateix dijous al matí, després d’haver-se conegut el preacord entre Junts i el PSOE, en què el partit d’Abascal va demanar un lloc en l’òrgan de govern de la Cambra. El PP va plantejar altres opcions relacionades amb comissions i altres aspectes parlamentaris, tancant aquesta porta. I Feijóo va assistir a la votació sense saber que Vox votaria pel seu candidat.

Després de la sessió constitutiva el líder del PP va tenir un dinar amb el seu equip més pròxim i més tard va anar a Génova. La meitat del comitè de direcció no era a la seu del partit i no hi va haver una reunió de la cúpula, però sí que es va veure amb dirigents que eren al quarter general. Tampoc hi ha malestar de Feijóo amb dirigents que ni tan sols van participar en l’estratègia que ell sí que va capitanejar. De fet, segons expliquen fonts del PP, ara la «sorpresa» i la «desconfiança» amb Abascal és màxima. I mentrestant, dins el partit creixen les crítiques pel que molts han vist com una nova «bunquerització» del líder i el seu equip més pròxim, que el va acompanyar des de Galícia.

A Génova, no obstant, defensen el full de ruta seguit. Respecte a la Mesa, reiteren que Feijóo va revelar als seus diputats i senadors els noms escollits el dia abans de les votacions i, en el cas del Congrés, assenyalen: «Es van donar cinc noms. Un, el de Cuca, per a la presidència. I quatre més per a les vicepresidències i dues secretaries. No hi cabia Vox per tant. Estava clar». 

Alguns dirigents veterans no ho veuen així, insistint que «les negociacions per a la Mesa tenen lloc fins a l’últim moment» i la majoria donava per fet que es podia cedir un lloc a Vox. «Si tens una reunió dels grups parlamentaris el més lògic és que expliquis, dins el possible, el que estàs fent, el que pretens aconseguir i el que esperes de Vox, amb qui a més governem a mig Espanya», reflexionen. «O una cosa o l’altra. Però no comprenem tancar un pacte, tenir els seus vots per a la investidura i l’endemà haver d’assumir amb normalitat que ens quedem en 139», insisteixen diferents dirigents, preocupats per les «batzegades» que el partit està exhibint.

Desenganxar-se de Vox de sobte

Des de Génova asseguren que necessitaven «lligar la diputada de Coalició Canària», que és realment essencial en l’equació del PP perquè mentre ella continuï recolzant Feijóo, Sánchez necessita el sí de Junts. Si els nacionalistes canaris es canvien de bloc, amb l’abstenció de Carles Puigdemont n’hi ha prou i les coses es posarien molt més senzilles per al PSOE.

En aquest punt, diuen en l’equip de Feijóo, la prioritat era tenir assegurat l’escó 172. De fet, a l’esborrar-se els 33 de Vox, Gamarra va continuar comptant amb la canària en la votació sabent que perdria. En el PP, malgrat la lectura del revés al Congrés i la ruptura amb Abascal, ja deien el mateix dijous que asseguren la xifra dels 172 per a una investidura. «Coalició Canària està més còmoda amb Vox fora de la Mesa que dins. I el PNB és gairebé impossible, però que Vox s’hagi quedat fora no l’allunya més. Això està bastant clar», justifiquen. «Hi pot haver malestar, desconcert, però Feijóo treballa per buscar resultats». 

Notícies relacionades

Elena Manzano: "Cal trencar la premissa que Catalunya dona i Extremadura rep"

Despoblació i extensió territorial

Respecte a l’extrema dreta, convertida en un element tòxic per al PP en tant que li garanteix un aïllament total al Congrés, Feijóo avança cap a una desconfiança crònica amb Abascal. Però els seus 33 escons continuen sent-hi, en tant que Vox no té cap altra possibilitat que recolzar l’alternativa a Sánchez.

Mentrestant, en el partit, en tots els àmbits, també dins la direcció, hi ha qui reconeix que l’«hermetisme» pot passar-los factura interna; el nucli del líder reconeix que «gestionar» la situació del 23J i l’aritmètica endimoniada «no està sent fàcil», en gran manera per ser ple mes d’agost. A Génova reconeixen que aquesta mateixa situació a l’octubre o un altre mes probablement hauria anat acompanyada de convocatòries formals, reunions del comitè executiu o altres fòrums. «No hi havia tant marge. Havíem d’actuar ràpid i eficaçment», asseguren. El problema, diuen altres dirigents veterans, és que «l’eficàcia no s’ha vist». I adverteixen: «Quan les coses no van bé, almenys s’ha de tenir molt segur el suport dels teus».