Puig negocia amb Armengol la doble denominació ‘català-valencià’ al Congrés

El secretari general del PSPV, Ximo Puig, ha anunciat aquest dilluns que ha sol·licitat a la presidenta del Congrés, Francina Armengol, que l’acord per permetre l’ús de llengües cooficials a la Cambra baixa inclogui formalment la denominació de ‘valencià’ sota el terme ‘català-valencià’ al Congrés i no exclusivament el català, com va dir l’expresidenta balear dijous.

El líder dels socialistes valencians ha assegurat que es va posar en contacte amb Armengol a finals de la setmana passada per abordar aquest assumpte i que la presidenta del Congrés, amb qui manté una relació molt fluida, està «alineada» amb aquesta petició. Així, la sensació en el si de la formació del puny i la rosa és que si la iniciativa de donar cabuda a les llengües cooficials tira endavant (encara s’estudia la fórmula legal per implementar-la) recolliria la doble denominació.

És precisament el que la mateixa Armengol ha donat a entendre en els últims dies. En dues entrevistes concedides a ‘La Vanguardia’ i ‘El País’ aquest cap de setmana, la balear va avalar el reconeixement del valencià a l’assegurar que «tots els ciutadans amb una llengua cooficial –com és el cas del valencià al País Valencià, recollit a l’Estatut– la veuran representada al Congrés».

En aquesta mateixa línia, Puig ha destacat que «el valencià, d’acord amb el que estableix l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), ha de ser present com la resta de llengües cooficials, i així serà». Armengol també ha assumit aquestes tesis de l’AVL, que en la seva resolució del 2005 fixava que «és un fet que a Espanya hi ha dues denominacions igualment legals» per designar aquesta llengua: «La de ‘valencià’, establerta a l’Estatut d’Autonomia del País Valencià, i la de ‘català’, reconeguda als estatuts d’autonomia de Catalunya i les Balears».

Desactivar l’ofensiva del Consell

En relació amb la declaració institucional realitzada pel Consell de Carlos Mazón, Ximo Puig ha defensat que «no és moment de reobrir velles ferides i perdre’ns en batalles que no porten a res», ja que segons ha defensat, «el pitjor» que li pot passar al valencià «és que sigui objecte de conflicte» com en la dècada dels 80. «Els que no volen el valencià no poden tornar a portar-nos a aquesta situació. El PP veu problemes on nosaltres veiem avanços», ha recalcat l’expresident, que ha considerat la iniciativa de les llengües cooficials com a «extraordinàriament positiva».

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Puig ha criticat que la posició del PP trenca la «convivència harmònica» del valencià i castellà al País Valencià i ha tancat files en defensa de l’AVL, organisme del qual ha destacat la «despolitització». En aquest sentit, ha avançat que si la declaració institucional del Consell (que no es coneixerà fins al setembre) «defensa l’ús del valencià», el PSPV hi donarà suport. Però ha afegit que «si pretenen reobrir la batalla cultural», com ha anunciat una alt càrrec de Vox al Govern de Mazón, els socialistes s’hi oposaran.

Sobre les acusacions del PP al Govern central per aquesta proposta d’Armengol, Puig ha recordat que «el que és un atemptat contra la llengua és no utilitzar-la» i que «no poden defensar el valencià els que mai el parlen». «La decisió de permetre l’ús de les llengües cooficials al Congrés és un pas determinant que demostra que l’Espanya real acaba imposant-se i que som més forts en la diversitat», ha conclòs.