Puigdemont reivindica el «sentit d’Estat» de Catalunya i adverteix que no busca sortides personals

L’expresident Carles Puigdemont ha aprofitat una intervenció inèdita a Prada –junt amb el president Aragonès i els expresidents Pujol, Montilla i Torra– en un homenatge al músic Pau Casals per deixar caure idees clau en el context de la negociació de Junts i el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez. Puigdemont, elogiant Casals, ha reivindicat el «sentit d’Estat» i ha pres la generositat del músic durant l’exili com a exemple per afirmar que tampoc buscarà cap «sortida personal» a la seva situació política. Per la seva banda, el president Aragonès ha donat la benvinguda a Puigdemont –elogiat també per Pujol– i ha reclamat «que s’avanci en la resolució del conflicte polític entorn d’una solució plenament democràtica perquè aquest acte passi a ser un acte de normalitat democràtica, reclamem més que mai l’amnistia i l’autodeterminació».

Puigdemont, fortament aplaudit al monestir de Sant Miquel de Cuixà, on ha tingut lloc l’acte organitzat per la Universitat Catalana d’Estiu, ha elogiat el «sentit d’Estat» com una actitud no només dels polítics: «És una actitud que té a veure amb la idea de qui soc jo i què faig davant la vida» i que es dona al marge de si es disposen de competències provincials o d’un Estatut.

L’altra idea que ha remarcat l’expresident en el seu breu discurs és la de la generositat de Casals a l’exili. Puigdemont ha recordat com el músic va oferir el seu talent. «Recolzeu-vos en mi i veureu coses –ha afirmat Puigdemont sobre el músic–, utilitzeu la meva projecció, el meu talent, els meus recursos perquè pugueu fer palanca en coses que semblen difícils de moure». Una referència que es pot interpretar com un paral·lelisme amb la figura del mateix Puigdemont i la seva projecció fora de Catalunya amb l’objectiu d’aconseguir fites sobiranistes.

Però sobretot Puigdemont ha destacat com Casals es movia «pels altres». I ha fet referència al pacte amb el PSOE per a la Mesa del Congrés, que inclou la reclamació de l’ús oficial del català a la UE. «Que sigui una llengua d’Europa, viva, ho fem seguint aquest mateix fil que les generacions que ens han precedit van saber teixir, ho fem pensant en els altres, no pensant en nosaltres mateixos».

«Pensant en els altres»

Puigdemont ha acabat amb una referència directa, amb el paral·lelisme de Casals: «Casals no va buscar una sortida personal per a ell, sinó per al país; tenim el deure de continuar fent el mateix pel país, per la llengua i per la seva gent».

L’expresident i dirigent de Junts s’ha desplaçat a Prada per participar en l’homenatge a Casals junt amb els expresidents Jordi Pujol, José Montilla i Quim Torra, i el president Pere Aragonès. Malgrat no gaudir d’immunitat parlamentària després de la sentència del TJUE del juliol passat, Puigdemont ha participat i ha intervingut junt amb la resta de mandataris en un acte solemne al monestir de Sant Miquel de Cuixà amb motiu del cinquantenari de la mort de Casals, en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE).

L’acte, dirigit pel pare abat de Montserrat, compta amb un seguiment multitudinari per part de centenars de persones i ha despertat una expectació mediàtica extraordinària atesa la presència de Puigdemont, que, segons fonts de l’organització, ja feia uns dies que estava en territori de l’anomenada Catalunya Nord. Perquè no existeix cap euroordre firmada pel jutge del Suprem Pablo Llarena.

Pujol elogia Puigdemont

En la seva intervenció, Pujol ha agraït la tasca dels presidents actual i passats i ha fet una referència el·líptica a la situació política. «Hem viscut coses importants a casa, i encara les vivim i les viurem; a tots els que hi han contribuït, moltes gràcies», ha afirmat. «Al president Puigdemont, el meu particular reconeixement», ha afegit, cosa que ha arrencat aplaudiments del públic. Pujol també ha dedicat paraules de suport a la resta d’expresidents i a l’actual president, Pere Aragonès. I ha cridat a «la fe i l’esperança» malgrat advertir que «som i volem ser una identitat, que està amenaçada, però volem ser una identitat amb aquesta mentalitat oberta al món i oberta a la gent», com la tenia, ha afirmat, Pau Casals. Pujol ha reclamat defensar la llengua «com a clau essencial de la identitat, que està en situació crítica en certs aspectes».

Crits a Montilla

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

A l’inici de la seva intervenció i en un moment d’aquesta en el qual ha reivindicat «una Espanya fraternal i respectuosa de la diversitat», l’expresident Montilla ha sentit crits d’«independència» i esbroncades d’una part del públic. Montilla ha aprofitat la seva intervenció per mostrar la seva defensa de la democràcia parlamentària i la capacitat de «construir acords» perquè això ofereix «noves oportunitats i esperances», i ha assegurat que no hi ha una única manera d’entendre Espanya. Montilla ha criticat l’«Espanya homogènia i excloent». L’expresident ha demanat «fugir de la desqualificació de l’adversari i la simplificació» dels problemes. Montilla ha dedicat també la seva intervenció a elogiar la figura de Casals, com un defensor de Catalunya «en moments difícils», defensor de la «diversitat cultural» i la seva posició contra «el fanatisme», «els dogmes polítics» i el «nacionalisme mal entès». També ha elogiat la «relació fraternal amb Espanya» que va mantenir el músic i compositor. Torra ha defensat, en la seva intervenció, l’humanisme de Casals i el seu ideal de llibertat, així com la seva identitat catalana.

Aragonès elogia Puigdemont

Per la seva banda, el president Pere Aragonès ha sigut rebut també amb crits d’«independència». «Sempre és bonic començar els actes recordant els nostres objectius», ha comentat en relació amb aquesta rebuda. Aragonès ha abordat directament la «repressió» que afecta, entre d’altres, Puigdemont, al qual ha donat la benvinguda. Ha utilitzat Casals com a referent dels «consensos» catalans per «construir un futur compartit» i ha elogiat el «combat contra el franquisme» del músic i la seva catalanitat en moments de «resistència». «Hem avançat, no tant com voldríem, s’ha superat l’etapa de resistència, però ens queda moltíssim camí, no podem parlar de plenitud nacional, perquè no hi ha plenitud democràtica», ha advertit. El president ha denunciat els atacs a l’escola catalana i els mitjans de comunicació públics. «Volem exercir tots els drets i llibertats que ens corresponen com a nació», ha reclamat, en un missatge també optimista: «Ens en sortirem».