¿Quina serà la data de la investidura? ¿I d’una repetició de les eleccions? 5 incògnites del calendari endimoniat

Aquestes són les cinc claus de l’endimoniat calendari polític més imminent.

L’article 99 de la Constitució faculta el Rei a proposar el candidat a la investidura «prèvia consulta amb els representants designats pels grups polítics amb representació parlamentària, i a través del president del Congrés». En aquesta ocasió, la decisió tenia la seva importància perquè el candidat que compta amb més opcions de tirar endavant la investidura, Sánche, no és el guanyador de les eleccions. Com que Feijóo s’hi ha postulat i Sánchez tampoc té lligats els suports, el cap de l’Estat, en el seu paper d’àrbitre, ha optat per triar el líder del PP amb l’argument que és el candidat més votat a les urnes.

La Casa del Rei ha deixat clars els seus motius en un comunicat: «En totes les eleccions generals, el candidat del grup polític que ha obtingut el més gran nombre d’escons ha sigut el primer a ser proposat. Aquesta pràctica s’ha anat convertint amb el pas dels anys en un costum. En el procediment de consultes no s’ha constatat, en el dia d’avui, l’existència d’una majoria suficient per a la investidura que, en el seu cas, fes decaure aquest costum». Si el líder del PP fracassa en la seva investidura, com és previsible, llavors el Rei tindria arguments per proposar Sánchez, com va fer el 2016 quan Mariano Rajoy va rebutjar l’oferiment de Felip VI d’intentar ser investit perquè no tenia prou vots.

La potestat de posar data al ple d’investidura és exclusiva d’Armengol, segons l’article 170 del reglament del Congrés. La presidenta ha assegurat que vol consensuar la data del ple amb Feijóo, i aquest ha donat a entendre que no té pressa perquè necessita temps per lligar els quatre escons que el separen de la majoria absoluta. Un objectiu que, tret de sorpresa majúscula, és pràcticament impossible. La data de la primera votació és clau per aclarir el possible calendari electoral perquè aquell dia s’activa el compte enrere de dos mesos per investir president i evitar noves eleccions.

La llei electoral estableix que, en cas de repetició dels comicis, han de transcórrer 47 dies entre la convocatòria i la celebració, cosa que significa que fixar aquest primer ple al setembre comporta el risc d’afrontar unes eleccions en ple Nadal. Però si la primera investidura fallida es vota el 30 d’agost, una hipotètica repetició d’eleccions cauria diumenge 17 de desembre, que esquivaria les dates nadalenques. De fet, un dels escenaris que es consideraven era convocar un ple la setmana vinent, tot i que fos per a una votació fallida. No obstant, Feijóo ha sol·licitat públicament que se li doni temps per negociar i aconseguir més suports.

Si la setmana que ve no hi ha ple d’investidura i es pretén esquivar el Nadal, la convocatòria de la primera votació s’hauria de retardar com a mínim un mes, fins a finals de setembre o principis d’octubre, per evitar que la setmana de campanya o la cita amb les urnes caiguessin abans del 6 de gener, dia de Reis. Per exemple, si el rellotge s’activa la primera setmana de setembre, les eleccions podrien ser el 24 de desembre, Nit de Nadal. Si comença a comptar la segona setmana de setembre, els comicis tocarien la nit de Cap d’Any. I si el compte enrere es posa en marxa la tercera setmana de setembre, caldria votar per Reis. Perquè el procés electoral eludís per complet les festes, la primera votació d’investidura no s’hauria de celebrar abans del 27 de setembre.

Notícies relacionades

Trapero aposta per un increment dels Mossos per rebaixar el crim

Primera denúncia davant la fiscalia a BCN per tortures policials en la Transició

Al ser designat candidat a la investidura, Feijóo sap que haurà de sotmetre’s a l’opinió del Congrés i, per tant, tindrà una oportunitat per exposar el seu programa alternatiu al de Sánchez i els seus socis. En el millor dels casos per al PP, en el ple podrà exhibir el suport de 172 diputats, a només quatre de la majoria absoluta. No obstant, aquest ple acabarà en una votació probablement fallida, cosa que deixarà el camí lliure de l’actual president del Govern central per intentar ser reelegit. El fet que el rellotge de la investidura continuï aturat, i potser no s’activi fins d’aquí diverses setmanes, li dona més marge a Feijóo per buscar suports i, per exemple, pressionar el PSOE i el PNB perquè l’ajudin. Però les posicions semblen bastant inamovibles després de la majoria exhibida en la constitució del Congrés, i la foto de Vox recolzant Feijóo com a president pot reforçar les complicitats entre els socis del PSOE. A més, mentre no corrin els terminis, també Sánchez té més temps per negociar, i per això l’escenari d’una repetició electoral que donés esperances al PP d’obtenir un millor resultat s’allunyaria en l’horitzó.

Després de l’èxit aconseguit en la votació de la Mesa del Congrés, el president del Govern central li ha guanyat un altre set a Feijóo perquè ara tindrà més temps per articular la complexíssima majoria que desemboqui en la seva investidura. Més temps per superar els múltiples esculls que s’anirà trobant en la negociació, però també més temps perquè els sis partits que ha de convèncer encareixin el preu del seu suport. O sorgeixin nous obstacles. Per exemple, durant el mes de setembre haurà d’aclarir-se si Armengol pot complir la seva promesa de permetre l’ús de les llengües cooficials al Congrés, i el dia 19 es coneixerà quin futur li espera a la petició d’Espanya que català, eusquera i gallec siguin oficials a la UE. Hi ha molts dubtes que els dos compromisos poden materialitzar-se a curt termini, amb el possible enuig consegüent d’ERC i Junts. La concreció de l’amnistia als encausats pel procés és una altra patata calenta. A diferència de Feijóo, el fet de no tenir-ne encara una data límit li permet a Sánchez negociar amb menys pressió.