El Govern central valora la proposta de més autogovern sense tocar la Constitució d’Urkullu, però diu que no és la seva

Diplomàcia gairebé vaticana. El Govern ha esquivat capbussar-se en la proposta del ‘lehendakari’ Íñigo Urkullu d’aprofundir en el model territorial per donar «més autogovern» amb «capacitat de decidir» a Euskadi, la resta de comunitats històriques i Navarra, sense tocar la Constitució, tot i que s’ha mostrat tremendament respectuós amb el plantejament.

El ministre de Presidència en funcions, Félix Bolaños, ha dit en unes declaracions que «valora» la idea llançada per Urkullu tot i que, va remarcar, que «no és la nostra». «És la proposta del ‘lehendakari’», va reblar, tot i que, va assenyalar que «sempre valoro molt en positiu» totes les contribucions que es fan «per buscar punts d’equilibri, punts d’acord entre diferents dins del marc constitucional»

La sensació que aquesta legislatura, si finalment arrenca i el PSOE aconsegueix els vots de Junts, pot servir per avançar en l’estat autonòmic està en l’ambient polític pràcticament des de la nit del 23J. Però Urkullu li ha donat una forma concreta en una tribuna publicada aquest dijous a El País en què proposa una «convenció constitucional» que permeti pactar «una interpretació de la Constitució sobre allò que no ha resolt: la qüestió territorial», i sense que hi hagi modificació prèvia de la Carta Magna.

Es tractaria, diu, d’una convenció constitucional «limitada o específica» per actualitzar la interpretació de la Constitució sobre la qüestió territorial. «No seria una fórmula màgica ni un camí expedit, però podria obrir noves possibilitats de desenvolupament futur», remarca.

Converses amb Junts

«No sent la nostra proposta, tot el que suposi aportacions al debat crec que sempre és positiu, tothom és conscient que ens hem d’entendre entre diferents», va destacar Bolaños. La interlocució de Pedro Sánchez i el seu nucli de confiança amb el PNB, un dels principals suports del Govern, és molt bona i, malgrat la interferència que suposa que Bildu també formi part d’aquest bloc, Moncloa manté un tracte exquisit amb aquest partit.

Notícies relacionades

¿Què ha passat amb els consellers d’ERC sis mesos després del final del Govern d’Aragonès?

Més parlants, menys ús habitual, més bilingüisme: la salut del català, en nou gràfics

El ministre es va pronunciar també, tot i que molt tímidament, sobre l’anunci de Carles Puigdemont que dimarts vinent fixarà els termes d’una eventual negociació amb el PSOE que, va remarcar, per ara no existeix i en la que ningú ha plantejat encara un projecte d’amnistia.

Bolaños es va limitar a dir que la política de l’Executiu a Catalunya ha sigut sempre la mateixa: «Buscar el diàleg entre diferents, garantir la convivència i el retrobament entre catalans i fer-ho dins de la Constitució». Però, igual com ha fet Puigdemont, que ha ratificat l’existència d’un diàleg, el ministre va afirmar que «en les converses que mantenim, som discrets i quan arribem a acords els fem públics i els expliquem». Mentrestant no, va afegir.