El PNB demana derogar el veto previ del TC que frena els referèndums sobre els estatuts d’autonomia

Actualment, cinquanta diputats o senadors poden paralitzar durant mesos l’entrada en vigor de qualsevol reforma d’un estatut d’autonomia. Però les implicacions no es queden allà, sinó que el Tribunal Constitucional (TC) pot vetar articles abans que aquests siguin d’aplicació, una cosa que no passa amb cap altre tipus de norma. A més, en aquelles comunitats que es requereix la celebració d’un referèndum, el text que poden acabar votant els ciutadans estaria passat pel filtre del TC i no seria el mateix que va emanar al principi dels seus representants polítics.

El PNB vol acabar amb aquesta figura perquè considera que «suposa un arranjament jurídic a allò que la política sembla incapaç de resoldre». En aquest sentit, una de les arestes de la seva crítica és la sostracció del dret dels ciutadans a votar la reforma dels estatuts d’autonomia aprovada pels parlaments territorials i les Corts en la seva integritat, ja que el text final pot haver sigut mutilat pel TC.

Els antecedents

Per entendre aquesta exigència és necessari remuntar-se a l’any 2006, quan les Corts Generals van aprovar la reforma de l’Estatut de Catalunya. Dies després de rebre el vistiplau del Senat, es va celebrar un referèndum, un tràmit obligat pel mateix Estatut. Així, el 18 de juny es van instal·lar les urnes i el 74% dels ciutadans que van acudir a votar en el referèndum consultiu van ratificar la norma. No obstant, el PP va presentar un recurs davant el TC que es va trigar quatre anys a resoldre. El 2010 es van declarar inconstitucionals 14 articles. El PP es va agafar a aquell retard per recuperar el recurs previ d’inconstitucionalitat, derogat el 1985, perquè els Estatuts d’Autonomia poguessin ser frenats abans d’entrar en vigor.

Aquell canvi legislatiu, que va comptar amb el ‘sí’ del PSOE, permet presentar un recurs d’inconstitucionalitat en els tres dies següents a ser aprovat per les Corts, abans que sigui sancionat i promulgat. El procediment s’interromp en aquest punt i no es permet la celebració de referèndums, en el cas que sigui necessari. El Constitucional té sis mesos per assenyalar si considera inconstitucional algun apartat o no. En el cas que sigui així, les Corts han de modificar els esmentats aspectes per poder continuar amb la tramitació.

Notícies relacionades

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Trapero aposta per un increment dels Mossos per rebaixar el crim

«En el control previ el que es busca [...] és que determinades voluntats democràtiques no es puguin expressar pels instruments democràtics previstos a la Constitució, que no són d’altres que la culminació de la tramitació parlamentària d’un Estatut d’Autonomia i la seva ratificació ciutadana per mitjà del referèndum», denuncia ara el PNB en l’exposició de motius de la proposició de llei que ja va presentar el 2019. En un altre punt afegeixen que s’«impedeix la manifestació d’una voluntat democràtica pel curs previst legalment, que no és cap altre que la ratificació del text estatutari».

Els següents moviments

La reforma dels estatuts d’autonomia al principi només havia de ser ratificada per la ciutadania al País Basc, a Galícia, a Catalunya i a Andalusia. No obstant, en diferents moments també ho han inclòs el País Valencià, Aragó i les Canàries. El 2004, el dirigent del PNB i exlehendakari, Juan José Ibarretxe, va impulsar una reforma de l’Estatut que va fracassar. Ara, el president del PNB, Andoni Ortuzar, torna a posar sobre la taula la necessitat de renovar l’Estatut de Gernika: «És una carpeta que cal obrir». La qüestió és, que si s’obre, els jeltzales volen arribar fins al final i que la ciutadania basca doni la seva opinió. Després ja serà el torn del Constitucional.