Sánchez espera la derrota de Feijóo per accelerar el pacte amb Junts i ser investit

Volen que la investidura sigui «al més aviat possible» per aconseguir que Espanya surti de la «paràlisi» política, així que intenten arribar a la segona ronda d’audiències amb Felip VI, en què aquest designarà un nou aspirant a la Presidència del Govern, amb la major part dels deures fets. Més enllà del seu optimisme en ascens, els socialistes no s’atreveixen a donar per fet res del tot: ni com acabarà la negociació, ni quan. Sobretot, amb Junts per Catalunya, la formació menys procliu a donar-los el seu suport. Eviten posar-se terminis. Però treballen amb l’esperança d’una investidura ràpida. A poder ser, en la tercera setmana d’octubre, mostrant així que hi ha una «majoria progressista» a la Cambra baixa i que el mes que ha sol·licitat Feijóo per a la seva «investidura ‘fake’» suposa una «pèrdua de temps» amb què el líder del PP només pretén «salvar la pell» al capdavant del seu partit.     

La comparació amb el PP

La recerca del contrast amb els populars és constant. En públic i en privat. Segons el relat que va fer el mateix Sánchez als membres de l’executiva del PSOE dimecres passat, les converses que van donar lloc a la reunió que va mantenir amb Feijóo il·lustren molt bé la diferent actitud dels dos dirigents. 

El líder del PP, va explicar a porta tancada el president en funcions, li va enviar dilluns un missatge via Whatsapp per sol·licitar-li una trobada. Sánchez li va contestar ràpidament, oferint tres dates possibles: dimarts, dimecres i dijous. Van quedar que els seus respectius equips pactarien el dia, però passaven les hores i ningú del PP trucava al PSOE. Sánchez va demanar al seu nucli dur que prengués la iniciativa. Van trucar als populars, i aquests li van dir que millor quedaven la setmana que ve. No tenien cap urgència. «¿Ens esteu dient que Feijóo demana una reunió amb el president en funcions, aquest li dona tres dates perquè sigui al més aviat possible i ara la voleu retardar?», els van preguntar. 

Al final van quedar dimecres per a una trobada que amb prou feines va durar 50 minuts, en què el líder del PP va demanar sense èxit a Sánchez que el deixés governar dos anys a canvi d’aprovar sis pactes d’Estat. «Feijóo ha passat de voler derogar el ‘sanchisme’ a pregar al ‘sanchisme», va fer broma la portaveu socialista,Pilar Alegría, durant la seva compareixença. Poc abans, a porta tancada, el president en funcions, segons fonts presents en la reunió, havia explicat a la cúpula del seu partit que va veure Feijóo «perdut» i a la «defensiva», llançant ofertes «improvisades» perquè en realitat «no sap gaire bé per on tirar». 

El full de ruta

El PSOE, en canvi, assegura tenir un full de ruta clar. La negociació se situa ara sobre assumptes complexos, com finançament, inversions, model autonòmic i, sobretot, l’amnistia sobre el procés que reclamen ERC i Junts. Els socialistes, que fins ara havien defensat que una iniciativa d’aquest tipus era inconstitucional, ja no hi tanquen la porta. Estan explorant, com va avançar aquest diari, fórmules per despenalitzar l’esdevingut la tardor del 2017. De moment, asseguren que encara no han «entrat al detall» amb les formacions catalanes. 

Notícies relacionades

Albiol, absolt en el judici per les antenes en una comissaria de Badalona

Rufián renuncia a la seva acta de regidor d’ERC a Santa Coloma

Amb els republicans, les relacions són fluides després de la passada legislatura. Amb els postconvergents, no. Però a l’equip de Sánchez elogien l’actitud del partit de Carles Puigdemont: la seva «serietat» a l’hora de negociar, que es va plasmar fa un parell de setmanes en el pacte del Congrés que va servir per elegir presidenta del Congrés Francina Armengol. Ara ja hi ha «ponts, relacions de confiança i acords», assenyalen fonts socialistes al cas de les converses, que resten importància als missatges que l’expresident de la Generalitat envia en públic des de Waterloo (Bèlgica). 

Dijous, per exemple, Puigdemont va escriure un tuit en què assegurava que no hi havia «cap negociació en marxa amb ningú», tot i que sí que va admetre un «diàleg». Els col·laboradors més pròxims al líder del PSOE no van veure motius d’alarma. Van atribuir les seves paraules a circumstàncies internes de Junts, una formació dividida sobre què fer en la investidura. L’expresident, van dir, està mostrant una actitud «dura», però «possibilista». Tot i això, no donen encara res per tancat.