Xavier Antich (Òmnium): «Amnistia no pot suposar impunitat; la violència ha de quedar fora»

El PSOE descarta l’autodeterminació. ¿L’amnistia és suficient per investir Sánchez?

Pel broc gros, no. De cap manera. El resultat del 23J obliga a parlar de qüestions prohibides fins ara com l’amnistia i l’autodeterminació. Són indissolubles. L’amnistia no resol en si mateixa el problema, però no es pot abordar el dret a l’autodeterminació mentre hi hagi una maquinària repressiva de l’Estat a tota vela. L’amnistia és una manera de suspendre la repressió i no és una opció, és una necessitat. 

¿El referèndum ha de ser una condició ‘sine qua non’?

Els partits tenen les seves lògiques i les seves estratègies. Legítimes. Però Òmnium no som un partit ni entrem en la negociació. Ens toca pressionar i vehicular els grans consensos. I no ens hem mogut, democràcia i drets fonamentals, i s’han de trobar les fórmules que permetin materialitzar-ho. 

La fórmula, per ara, ha sigut la taula de diàleg. ¿Ha sigut útil?

Tots els instruments són vàlids. El problema és que l’Estat ha parat la taula, però s’ha negat a reunir-la i ha vetat temes. Ara, per primera vegada en sis anys, l’aritmètica permet que l’Estat reconegui el conflicte i l’abordi políticament. 

¿Els indults no suposen un reconeixement del conflicte?

L’amnistia és un instrument de l’Estat de dret per abordar políticament una cosa que fins ara s’ha abordat en els tribunals. És una manera de reconèixer de forma indirecta que no era un delicte. L’indult és una mesura de gràcia i elimina la pena, però no el delicte. L’amnistia, sí. És una autoesmena de l’Estat. 

¿Però s’estaria negociant ara una amnistia sense els indults?

Segurament no. Va ser un gest molt important que l’Estat reconegués, forçat pel Consell d’Europa, que hi ha un conflicte polític que s’ha de resoldre democràticament. Però el pas del temps ha demostrat que era pràcticament només un paper. La taula de diàleg ha ofert els indults i la reforma del Codi Penal que elimina la sedició –un delicte absolutament obsolet–, però que, d’altra banda, endureix la repressió contra el dret a la protesta. 

Parla de grans consensos al voltant del referèndum, però l’independentisme va perdre 700.000 vots respecte al 2019.

És inqüestionable que hi ha hagut un descens del vot independentista, però tot i que som menys, som molt més decisius.

¿A què atribueix la caiguda?

Hi ha molts factors, però hi ha hagut una estratègia sistemàtica i brutal de l’Estat per atacar per totes les vies a l’independentisme. La repressió té els seus efectes: desorientació, desànim i impossibilitat de traçar una estratègia unitària.

¿Com compta Òmnium els represaliats pel procés?

Hi ha 4.200 persones i s’inclouen en quatre blocs segons la repressió que han patit: violència policial, processos judicials, investigacions administratives o comptables i víctimes d’espionatge policial. No tots queden subjectes a l’amnistia. Només serien amnistiables les persones perseguides judicialment i les víctimes de processos administratius i comptables. És una quarta part dels 4.200 que es compten des de l’octubre del 2017. En el cas judicial i comptable, es compten des del 2014, arran del 9-N.

¿Inclou la presidenta de Junts, Laura Borràs, condemnada per prevaricació i falsedat documental?

Està considerada com espiada en el cas Pegasus.

¿Els policies processats per l’1-O han de ser amnistiats?

En la proposta del 2021 no els incloem, emparant-nos en la normativa internacional de l’ONU i el TEDH. Hi ha un document del 2009 de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans que diu que les amnisties mai poden suposar impunitat als actes d’Estat que han comportat violacions de drets humans, des del genocidi a la violència policial. L’amnistia de 1977 és un mal exemple internacional perquè va consolidar la impunitat.

¿A quin precedent s’acull?

França ha fet quatre amnisties en les últimes dècades i intenta donar resposta a la vulneració dels drets humans de les víctimes, no al reconeixement de l’acció dels victimaris. I hi ha tots els casos de Llatinoamèrica. Una amnistia mai pot avalar actes d’Estat que han comportat violacions de drets humans.

Hi ha un problema a l’hora de definir certs actes. ¿Com es delimita de cara a l’amnistia el que és un delicte de lesions o un atac a l’autoritat?

Internacionalment s’inclou dins l’amnistia el dret a la protesta –dret a la reunió, manifestació, expressió...– i en queden fora els delictes comuns que tenen a veure amb la violència i els actes d’Estat que vulneren drets fonamentals.

¿Els disturbis llavors quedarien fora de l’amnistia?

No, quedarien completament dins, en la mesura que els disturbis són exercici del dret a la protesta. Tallar una carretera, interrompre les comunicacions, circulacions o infraestructures; impedir la lliure circulació a la frontera; l’ocupació del carrer en una ciutat, és un exercici de drets fonamentals. Però la violència no és un dret fonamental, entra dins els delictes comuns. 

¿Seria amnistiable haver llançat una ampolla contra un policia?

És un cas concret, però els casos en què hi ha certificació de la violència entren dins els delictes comuns, així que queden fora de l’amnistia. 

 

¿Què opina que ERC i Junts negociïn amb el PSOE per separat?

Una acció conjunta permet més força negociadora. Ara no hi ha unitat estratègica, però es produeix coincidència estratègica. Ho hem vist amb la Mesa del Congrés i ara, en els dos casos, es posa sobre la taula l’amnistia.

Junts no ha revelat si es reunirà amb Feijóo. ¿Ho hauria de fer?

No entrarem mai a dir què han de fer els partits. Tenen legitimitat per fer el que considerin, per aconseguir els objectius pels quals se’ls ha votat.

El ‘lehendakari’ Iñigo Urkullu va proposar una reinterpretació de la Constitució per dotar-se de més autogovern. ¿Què li sembla?

Nosaltres no volem reformar l’Estat espanyol, en volem sortir. 

¿Tem que aquesta Diada torni a enfrontar l’independentisme? 

La del 2022 no va ser òptima perquè va estar marcada per la lògica de la confrontació. El moviment independentista és extraordinàriament plural, aquí no sobra ningú. Òmnium fa mesos que està treballant en la manifestació perquè cap independentista se senti exclòs.

¿El president Pere Aragonès hauria d’anar a la manifestació de l’ANC?

Màxim respecte. No som ningú per dir si hi ha d’anar.

¿L’acord sobre el català al Congrés i la petició a Europa és suficient?

Tot el que contribueixi a la normalització de la llengua és bo. És una anomalia que l’Estat hagi impedit de forma matussera la seva utilització a les Corts i que s’hagi negat sistemàticament a portar el seu reconeixement a Europa. Benvingut sigui si, per fi, l’Estat també s’autoesmena.

Notícies relacionades

MAPA | Així serà la manifestació de la Diada de l’ANC del 2023

Com més població, més recursos

¿El Govern està fent prou pel català?

No. Les institucions catalanes han de fer molt més del que estan fent per revertir el descens de l’ús social del català. Hem proporcionat quatre informes al Govern i hem plantejat mesures en el Pacte Nacional per la Llengua. Afecten tots els departaments i hi ha coses que no s’estan fent.