Puigdemont fixarà les exigències al PSOE basades en l’amnistia i un nou marc de relacions

Serà en un cèntric hotel de Brussel·les, a escassos 200 metres de la seu de les institucions comunitàries. L’expresident de la Generalitat i ara eurodiputat per Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, ha convocat aquest dimarts els mitjans de comunicació per exposar públicament el seu marc negociador amb el PSOE de cara a la investidura de Pedro Sánchez.

Del contingut no n’ha informat gairebé ningú, però a Junts es preveu un discurs exigent, ambiciós, de llistó alt –atesa també la proximitat de la Diada de Catalunya, en què l’ANC pressionarà contra el possible pacte– i en el qual predominaran més els conceptes que les exigències concretes. Hi haurà més paraules com a reconeixement o reciprocitat que detalls d’inversions econòmiques o de quines competències transferir. El frontispici són dues idees clau: amnistia, com a primer pas per després abordar l’altra gran reivindicació, la del referèndum d’autodeterminació.

Desmarcar-se d’ERC

Puigdemont i Junts han remarcat una vegada i una altra que la seva estratègia és diferent –i, afegeixen, millor– que la d’ERC. L’expresident ha teoritzat, en el text breu ‘Reunim-nos’ la idea de la confrontació intel·ligent amb l’Estat com a única via d’accés a la independència, en lloc de l’opció negociadora dels republicans. En relació amb la confrontació i el diàleg, en la presentació d’un llibre aquest dilluns, l’eurodiputat de Junts Toni Comín va criticar de nou la via pragmàtica d’ERC i va assegurar que «la negociació és un instrument però necessita un altre instrument perquè s’avanci, que és la confrontació».

Amb tot, en aquest mateix llibre, Puigdemont defensa que la negociació és possible en un determinat moment sempre que es donin dues condicions: «Reciprocitat i reconeixement mutu». Reconeixement de Catalunya com a subjecte polític, bilateralitat, i dret a l’autodeterminació. Tot això després d’una primera exigència, que considera un punt de partida i no d’arribada: l’amnistia.

Respecte a aquesta mesura d’anul·lació de les causes penals, Puigdemont i el seu entorn han defensat reiteradament que la mesura té cabuda en la Constitució i que és necessària per posar el comptador zero i iniciar una negociació de continguts d’autogovern. El discurs de l’expresident sobre la democràcia espanyola ha sigut i és sempre d’una gran bel·ligerància, ja que considera Espanya un estat amb greus carències democràtiques.

Així doncs, a la pregunta de què demanarà Puigdemont és possible que no hi hagi una resposta concreta, que es pugui mesurar en termes econòmics o competencials o inserir en una llista de reclamacions lingüístiques, culturals, socials o relacionades amb les infraestructures. Tot això és una concreció que per a Puigdemont és menys clau que els conceptes. Això, a més, permetrà al líder moral de JxCat no quedar pres de concrecions i tenir marge per negociar.

«Cobrar per endavant»

En tot moment es tracta de fixar un marc diferent al d’ERC. «No he anat a la presó per Rodalies i el finançament», ha proclamat el secretari general de Junts, Jordi Turull, per desmarcar-se de la negociació clàssica, dels anomenats «dividends».

En la idea de Puigdemont hi ha també el concepte de «cobrar per endavant». És a dir, l’exigència d’aconseguir cessions tangibles i comprovables abans de votar Sánchez, com va passar amb la negociació de la Mesa del Congrés i el compromís del Govern de proposar l’oficialitat del català a la UE, per escrit.

La clau en tot cas serà fins a quin punt aquest «cobrar per endavant» també el reclama Puigdemont per a la reivindicació del referèndum. És conegut que el PSOE s’ha negat reiteradament i de manera inequívoca a entrar en aquesta via. Fonts de Junts apunten a la idea de crear un marc (la paraula ‘marc’ està en la convocatòria de la conferència d’aquest dimarts) per abordar durant la legislatura aquesta qüestió junt amb d’altres relatives a l’autogovern.

Els gestos

Puigdemont serà exigent, però en el seu historial hi ha també episodis de mà estesa al diàleg. Ho va fer després del referèndum de l’1-O, quan va buscar una mediació que evités proclamar la independència si s’obria una negociació formal amb l’Estat; i fins i tot abans de l’1-O va proposar a l’Estat fixar les condicions del referèndum.

Això sí, una vegada constatada la falta d’acord, va portar a terme igualment la iniciativa. Una altra mostra de diàleg es va donar aquest dilluns amb la trobada inèdita entre una vicepresidenta del Govern en funcions i el mateix Puigdemont a Brussel·les, tot i que Yolanda Díaz hi acudís –com va remarcar l’Executiu central– en la seva condició de dirigent d’un partit, Sumar, i no en nom de l’Executiu de coalició.

Però aquesta reunió està en la mateixa línia del reconeixement i la reciprocitat que Puigdemont exigeix i exigirà per superar el seu ostracisme i tornar al centre del tauler polític per negociar amb el PSOE i deixar ERC en un paper secundari. A més, l’expresident planteja que si, hi ha acord, aquest es rubriqui a Brussel·les al més alt nivell, com va avançar EL PERIÓDICO.

Una altra mostra de l’interès de Puigdemont a sortir d’un cert ostracisme és la mostra que inaugurarà junt amb Toni Comín a la tarda en l’Europarlament sobre la contribució de Catalunya a Europa. Ciutadans ha expressat ja per escrit la seva queixa formal sobre aquesta exposició, malgrat que encara no hagi sigut inaugurada.

Junts, gairebé a cegues

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

De la intervenció d’aquest dimarts a Brussel·les, la direcció de Junts no té informació rellevant, cosa que per a algun dirigent és una altra mostra del personalisme absolut amb què s’està gestionant la negociació.

Dijous passat, Junts va convocar una reunió a fons de l’executiva per abordar les negociacions, però en aquell moment va ser quan Puigdemont va anunciar que seria ell qui fixaria el marc negociador. I aquest dilluns la reunió amb Díaz ha tingut lloc sense presència de cap dirigent postconvergent. La direcció del partit, a més de representants d’ERC i la CUP, acompanyarà l’expresident, ja que tenen convocades dues jornades de debats interns.