ERC i Junts pugnen per liderar l’amnistia en la seva batalla per ser el referent independentista del PSOE

Després d’unes setmanes en què el diàleg amb el PSOE s’ha mogut a l’ambigu terreny que separa els contactes de les negociacions, l’estira-i-arronsa ja és imminent. Cadascú va pel seu costat. Tres per quatre carrers. Carles Puigdemont, negociador únic de Junts amb poders plenipotenciaris, esmicolarà les seves condicions dimarts a Brussel·les, però parteix de la necessitat de ser reconegut com a interlocutor pel PSOE i d’obtenir un èxit més gran als indults i la reforma del Codi Penal que va collir ERC. Ho confia tot a l’obtenció d’una amnistia que es concretaria deixant en res els casos judicialitzats per i després del referèndum del 2017. Creu i ratlla. Inclosos els policies nacionals processats, admeten fonts de Junts.

ERC, per la seva banda, reitera que la negociació política, convèncer el PSOE que cal fer una amnistia, va finalitzar amb l’acord per a la mesa del Congrés, així que el que s’obre ara és una discussió tècnica, d’encaix. Per ERC, Junts continua a rebuf. I diuen ‘continua’ perquè Esquerra entén que hi ha el que anomenen «una escala de desjudicialització» que, esglaó a esglaó (indults, derogació de la sedició, reforma de la malversació i, ara, amnistia) l’ha recorregut en solitari: «Ara arriba en helicòpter Junts», dibuixa una font republicana.

Els republicans esgrimeixen el banderí del referèndum, ganxo electoral de Junts, i els postconvergents, l’amnistia, pactada pels republicans. Així que el que ERC qualifica de «negociació» es refereix a obtenir una garantia que es mantindrà el diàleg per resoldre el conflicte polític, sigui amb la fórmula de la taula de diàleg o sigui mitjançant una reforma d'aquesta.

El valor de la negociació

Puigdemont afirma que la negociació amb el PSOE ni ha començat. És una manera de fixar una posició ferma i exigent i de dir indirectament al seu entorn que tot el que es dialogui sense el seu vistiplau és paper mullat. Tot i això, de converses n’hi ha hagut, i de negociacions també –en relació amb la mesa del Congrés– per tant, la maquinària de relacions amb el PSOE, que era inexistent, ara està instal·lada i va greixant-se discretament.

Per a Junts, la negociació té un valor col·lateral tan important o més que el que acordi amb els socialistes. L’efecte col·lateral consisteix a aparèixer davant l’opinió pública com un partit independentista més exigent que ERC i, sobretot, que aconsegueix més èxits que els d’Oriol Junqueras quan s’arremanga en les seves converses a Madrid. Això és per a Puigdemont tan essencial com arrencar a Sánchez un pacte amb substància.

Una substància que es basa, per a l’expresident, en dos conceptes: reconeixement i relació recíproca. Reconeixement de Catalunya com a subjecte polític i reciprocitat en les relacions entre la Generalitat i l’Estat. Aquests conceptes són per a ell tan importants o més que els avenços puntuals en l’autogovern.

Després de l’amnistia

Després de l’amnistia, el reconeixement i, després d’això, qüestions bàsiques com el finançament, les infraestructures i la capacitat d’autogovern sectorial. Quedarà per veure, per tant, en què queda la bravata electoral de Míriam Nogueras quan va afirmar que sense cessió de poders per organitzar un referèndum no hi hauria investidura.

Notícies relacionades

ERC busca la via per recuperar militants

El testimoni d’Aldama deixa al TS l’opció d’investigar el Govern

Junts ja especula, si hi ha acord, amb les conseqüències del terratrèmol que això suposaria en clau catalana. Al conte de la lletera dels postconvergents ja se situa Puigdemont de candidat a la Generalitat i futur president, substituint Aragonès. És a dir, confien clarament en el ‘sorpasso’ a ERC com a primer partit independentista, una cosa que va aconseguir Puigdemont contra tot pronòstic en les eleccions del 2017, sota la suspensió de l’autonomia catalana.

Per a JxCat, i per a Puigdemont, Toni Comín i altres càrrecs processats, el factor humà és una cosa a tenir en compte, tot i que afirmin que no negociaran influïts pel seu cas personal. És alguna cosa a tenir en compte perquè Puigdemont i Junqueras mantenen un duel pel lideratge del relat després del referèndum. El primer defensa la batalla judicial a l’estranger i la confrontació; mentre que el segon va passar per presó i brandeix la collita de la taula de diàleg: indults i reforma del Codi Penal.