El fiscal general defensa que la democràcia «no és ni pot ser immòbil» en plena negociació per l’amnistia

El fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, va eludir fer una referència expressa a l’amnistia en el discurs en l’acte d’obertura de l’any judicial, però sí que va ressaltar «la fortalesa del sistema democràtic», que «no és ni pot ser un sistema immòbil: evoluciona, aprèn de si mateix i és el reflex de la societat a la qual serveix»; a continuació, va afegir que és «capaç de suportar les més fortes tensions», si els seus titulars són «capaços de cuidar i preservar les institucions».

«Ens correspon a nosaltres, els que som dipositaris temporals de la seva representació, encara que aquesta sigui en funcions o de manera interina. És la nostra responsabilitat fer-ho. I les institucions democràtiques ens succeiran, com abans van succeir els que històricament ens van precedir, també amb problemes o amb tensions que llavors semblaven impossibles de superar. El resultat és aquesta societat espanyola plural, diversa i democràtica, l’Estat de dret en ple exercici, en la tensió que correspon al recte funcionament dels seus poders i als necessaris contrapesos entre ells», va assenyalar.

Per aconseguir-ho, va defensar que «promoure la confiança institucional és essencial per al correcte desenvolupament de la convivència, per a la integració de la ciutadania entorn dels valors i principis democràtics, per enfortir cultures cíviques, plurals i respectuoses amb els drets dels altres».

Unes hores abans que el fiscal general pronunciés el seu discurs, l’Associació de Fiscals va fer públic un comunicat en el qual sí que es referia expressament a la reclamació de Carles Puigdemont perquè «la fiscalia faci un pas enrere en totes aquelles causes judicials obertes amb ocasió d’una amnistia». Segons l’opinió d’aquest col·lectiu, majoritari en la carrera i de caràcter conservador, el silenci de García Ortiz «davant la gravetat del que es demana no és una opció vàlida per al que ostenta la direcció del ministeri fiscal».

Col·laboració institucional i feminisme

El fiscal general es va limitar a assenyalar que «l’Estat de dret, l’Estat social i democràtic de dret, es construeix a través de la col·laboració institucional. És un espai, a més, de convivència, de concurrència de responsabilitats i competències. El desenvolupament dels drets fonamentals i dels drets socials exigeix aquesta lleialtat institucional que s’ha de reclamar dels poders públics.

El que sí que va destacar García Ortiz va ser la tasca desenvolupada pel ministeri públic en general i els seus membres i va fer una crida al Govern central que finalment es constitueixi després de les últimes eleccions per procedir a canviar el sistema processal espanyol, de tal manera que la instrucció sigui assumida pels fiscals.

A partir d’aquí el discurs es va centrar a descriure l’evolució de la criminalitat, com és habitual en aquests actes. En aquest sentit ha incidit especialment en aspectes referits a la violència contra la dona, al destacar que des de l’any 2009 i fins al 2022, a Espanya s’han interposat més de dos milions de denúncies. Per al fiscal general «el discurs negacionista influeix directament en la protecció de les dones».

Com a societat, va incidir, s’ha de «reinvindicar la lluita de les dones i els èxits del feminisme com a motor de transformació social, evidenciant i combatent patrons de conducta incompatibles amb els valors democràtics». Per això creu que les dones han d’ocupar, definitivament, «tots els espais socials, públics i privats, en condicions d’igualtat, llibertat, seguretat i dignitat».

A més, García Ortiz s’ha referit expressament a la llei del ‘només sí és sí’, de la qual ha destacat que ha suposat «un transcendent canvi de la regulació dels delictes contra la llibertat sexual, i ha defensat la postura del seu departament a l’oferir als tribunals «una tesi jurídica rigorosa i impecable, coherent i aplicable a totes les causes i en tots els supòsits».

La Memòria que avui ha presentat davant la cúpula del Poder Judicial i en presència del rei Felip VI alerta també de la «vulnerabilitat de les persones estrangeres», especialment de les dones, al remarcar que de les 50 víctimes de feminicidi del 2022, 14 eren estrangeres. El document també alerta expressament del que el fiscal general considera «el perill que suposa projectar un aspecte negatiu de la diversitat».

Notícies relacionades

Operació Cándido TC26

El Congrés rebutja les al·legacions d’Ábalos al suplicatori

Un altre punt destacat pel fiscal general en el seu discurs ha sigut el de les agressions sexuals «comeses per menors i sobre aquests». Aquests van ascendir al llarg del 2022 a un total de 974, «cosa que suposa un notabilíssim i preocupant increment del 45,80% respecte a l’any anterior».

A l’acte han assistit la presidenta del Congrés, Francina Armengol; el president del Senat, Pedro Rollán; el president del Tribunal Constitucional, Cándido Conde-Pumpido; e la ministra de Justícia en funcions, Pilar Llop; la presidenta del Consell d’Estat, Magdalena Valerio; la presidenta del Tribunal de Comptes, Enriqueta Chicano, i el Defensor del Poble, Ángel Gabilondo.