Josep Ramon Bosch: «L’amnistia és tornar al 2014, amb tota la legitimitat de tornar a fer-ho i d’incendiar els carrers».

Va defensar els indults perquè ajudaven a rebaixar la tensió. ¿Està a favor de l’amnistia?

En aquell moment, alguns vam considerar que l’Estat ja havia guanyat, que després de tres anys els presos havien après que la via unilateral tenia un cost. I fins i tot vam plantejar un indult preventiu per a Carles Puigdemont. Però l’amnistia és voler guanyar el 2023 el que no es va fer el 2017.

Per tant, hi està en contra.

No és que estigui en contra de l’amnistia. No m’hi oposo si serveix realment per curar les ferides. Però al meu entendre l’amnistia és esborrar el que va passar, per tornar a fer-ho. Amb l’agreujant que s’ha eliminat la sedició i la malversació ha canviat. Els independentistes tindrien gairebé tota l’obligació de tornar a fer-ho. I això és una espècie de xantatge. L’amnistia és tornar al 2014, amb tota la legitimitat de tornar a fer-ho i d’incendiar els carrers. A més, hi ha un tema històric. La de 1977 era per posar fi a una dictadura.

Per tant el problema és el nom. ¿I si es canvia?

El que es planteja és un canvi en el Codi Penal per a una situació concreta. Per al tema de Puigdemont.

¿I en això estaria d’acord, a trobar una solució per a Puigdemont?

Jo estic per la solució, per girar full al procés i parlar del que realment interessa als catalans. Però utilitzar l’amnistia amb finalitats espúries és molt perillós.

¿Què vol dir?

És un gran error per part de Pedro Sánchez negociar l’amnistia en aquests termes només per ser president del Govern. A més, sense el suport del PP és impossible, hi haurà recursos davant el Constitucional i s’impedirà la tramitació al Senat. I no oblidem que el PP és el guanyador de les eleccions. Que Sánchez pacti amb l’11,7% dels catalans hipotecant el seu futur és molt perillós. El gran perjudicat seria el PSC.

Però el PP ja ha donat cop de porta a l’amnistia.

Crec que qualsevol tipus d’acord que es vulgui fer a Espanya ha de comptar amb el PP. Hem de buscar una pau social. Però fent una amnistia a correcuita en dos mesos no s’aconseguirà. És una barbaritat. A més, sense que PSOE i PP es posin d’acord, és un brindis al sol.

¿De què ha servit la taula de diàleg?

No ha sigut més que una fotografia. Els indults són previs. ERC va tenir poca intervenció en els indults. Ells estaven per l’amnistia, però ara intenten posar-se la medalla.

¿Què li va semblar la fotografia de Puigdemont amb Yolanda Díaz?

Un insult a tots els espanyols. Respecto Díaz i Puigdemont, a qui no vull titllar ni de boig ni d’il·luminat. Però les formes són molt importants i la imatge que hem donat a Europa, i als grans interessos econòmics i comercials, és molt perillosa. Díaz s’ha equivocat, ha fet un flac favor a Sánchez i ha hipotecat el seu futur.

Feijóo també volia reunir-se amb Junts.

És veritat que Junts és Puigdemont i que Puigdemont és Junts. Però l’ètica i l’estètica són molt importants. Crec que Feijóo feia bé. 400.000 catalans van votar Junts i, mentre no es demostri el contrari, és un partit democràtic.

Aquesta voluntat, juntament amb la seva proposta de buscar un nou encaix constitucional, li ha costat dures crítiques dins del seu partit.

Feijóo és un galleguista que estima profundament Espanya. Crec que les eleccions del 23J van agafar Feijóo amb el peu canviat i no va tenir l’oportunitat de fer el projecte que li hagués agradat. Quan va entrar, parlava de catalanisme constitucional i de bilingüisme cordial. Després això es va trastocar, i en comptes de tirar cap aquest catalanisme, va créixer cap a Ciutadans i cap a un projecte caduc. No dic que els que s’incorporessin ho fossin, però crec que el discurs que s’havia de fer era de catalanisme sense complexos. És evident que el PP va perdre les eleccions a Catalunya, amb 6 de 48 diputats.

¿Què li sembla que el català es pugui parlar al Congrés?

És una bona notícia i ho celebro. És positiu per entendre Espanya com a nació de nacions.

Va ser militant del PP, president de SCC... ¿Es planteja entrar en política institucional en algun moment?

La política sempre m’ha apassionat, però tinc 60 anys i sempre he treballat en la privada, guanyant-me molt bé la vida. La meva entrada en la política és un sacrifici. Ja he viscut la part negativa, l’assenyalament, la fustigació... Vaig viure un terratrèmol familiar, trencant amb una bona part de la meva família independentista. Ja vaig rebre ofertes de Ciutadans amb Albert Rivera i del PP amb Pablo Casado, que em va oferir ser candidat a Barcelona i després presidir el partit. Les vaig rebutjar. Amb Casado discrepàvem absolutament sobre la qüestió catalana.

¿I amb el PP de Feijóo?

Des de la Lliga hem tingut contactes amb el PP. A un membre de la Lliga li van oferir anar de número dos de Daniel Sirera. Al final, Santi Fisas va tancar la llista. També membres de la Lliga van rebre oferiments del PSC de Miquel Iceta.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

No ho descarta.

Si en algun moment cal entrar en política per fer una cosa important, gran i per aconseguir que hi hagi un centredreta espanyol que entengui el que és Catalunya i que sigui profundament europeista i federalista... Ens podríem entendre.