El Suprem es pot adreçar al TC o a la justícia europea per mirar de frenar l’amnistia

No obstant, malgrat aplicar la nova llei, quan estigui en vigor, l’alt tribunal sempre té l’opció de plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat davant el Constitucional i una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), si té algun dubte sobre si la nova norma excedeix la carta magna.

Cap dels dos mecanismes són suspensius, el que significa que si es dictés una llei d’amnistia per posar fi a tots els procediments oberts en relació amb el procés i saldar els comptes pendents amb la justícia dels ja condemnats, així ho haurà d’acordar el magistrat Pablo Llarena, respecte dels fugits de la justícia espanyola, Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, i el tribunal que va jutjar el president d’ERC, Oriol Junqueras, i la resta de líders independentistes condemnats per l’1-O. Aquests mateixos passos hauran de fer la resta de jutjats, tant a Catalunya, com a l’Audiència Nacional, que tinguin causes relacionades amb el referèndum fins a aquell moment considerat il·legal.

Una vegada els jutges anul·lin els procediments oberts en relació amb el procés, en funció de la concreció de l’amnistiat finalment, també podran elevar els seus dubtes sobre la seva constitucionalitat al Tribunal Constitucional. En el seu cas, també poden plantejar una qüestió prejudicial davant el TJUE, com ja va fer Llarena amb les euroordres, quan Bèlgica va negar l’entrega a Espanya de Puig a l’apreciar hipotètiques vulneracions dels seus drets en la reclamació espanyola.

Malversació i desordres

Fonts jurídiques consideren que resultarà interessant comprovar què resol la justícia europea sobre una amnistia que en el cas dels encausats principals –els fugits de la justícia espanyola, però també els condemnats pel Suprem– es refereix exclusivament a un delicte de malversació de cabals públics, que es troba entre els inclosos en el ventall que conforma els de la corrupció, la persecució de la qual s’ha accentuat a tot Europa.

Notícies relacionades

El TSJC proposa l'indult parcial per a Laura Borràs perquè no ingressi a presó

El Govern avisa que no es podrà mantenir la gratuïtat de Rodalies sense un nou suplement de crèdit

En la majoria dels procediments oberts a Catalunya pel procés, el delicte investigat és el de desordres públics pels fets succeïts en les protestes derivades de la condemna de fins a 13 anys de presó als líders independentistes i, en concret, a Junqueras. Després de ser indultat i malgrat la derogació de la sedició, el president d’aquesta formació continua complint la pena d’inhabilitació imposada, al no entendre necessari modificar-la el tribunal, perquè la condemna es va produir pel delicte de malversació més greu. En el seu cas, l’amnistia suposaria poder tornar a la política activa i poder presentar-se a les pròximes eleccions.

Es dona la circumstància de què la Sala del Contenciós de l’alt tribunal començarà a revisar la mesura de gràcia que li va concedir el Govern de Sánchez a ell i a la resta de condemnats el pròxim dia 14. Començarà pels interposats per Vox i Cs contra els dels líders sobiranistes Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, van confirmar fonts de l’alt tribunal a EL PERIÓDICO.