El Suprem no descarta que la negociació per investir Sánchez retardi la decisió del TJUE sobre Puigdemont

Després de la clatellada que va suposar la sentència del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) per a les pretensions de l’expresident català de tornar a Espanya sense risc a ser detingut, Puigdemont ha vist com les seves cartes per jugar la batalla política milloraven sensiblement pels bons resultats obtinguts per la seva formació en les últimes eleccions. Per això, tot i que negués a través de les seves xarxes socials l’existència de negociacions pròpiament dites amb el partit de Pedro Sánchez, després d’escoltar les seves condicions des de Waterloo, la redacció d’una llei d’amnistia que posi cap per avall les regles del joc vigents fins ara es presenta com a inevitable.

El Tribunal Suprem no descarta que aquestes negociacions facin que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) retardi el seu dictamen sobre les mesures cautelars que plantejarà el mateix Puigdemont en el seu recurs contra la sentència del Tribunal General de la UE que li va negar la immunitat, al validar la concessió del suplicatori cursat per l’instructor del procés al Suprem, el jutge Pablo Llarena.

Mentre el previst era que la justícia europea es pronunciés en el termini d’un mes des de la interposició de la impugnació, ara fonts jurídiques creuen que l’actualitat política espanyola retardarà la sentència sobre el manteniment cautelar de la immunitat de l’expresident. Assenyalen que la visita de la vicepresidenta del Govern, Yolanda Díaz, a Waterloo i el coneixement públic que es prepara una llei d’amnistia pot fer que el tribunal europeu no consideri prioritària la resolució de les cautelars plantejades en el recurs i retardi la seva decisió.

Esgotar els temps

L’advocat de l’expresident, Gonzalo Boye, té previst esgotar el termini per recórrer contra la sentència del TGUE, cosa que suposa que no interposarà la impugnació fins al pròxim dia 15. El primer que resoldrà el TJUE són les mesures cautelars; si les rebutja, el jutge Llarena tenia previst reactivar les euroordres, com li va demanar la fiscalia tot just celebrades les eleccions del 23 de juliol passat.

No obstant, en la seva decisió definitiva serà determinant si quan ho faci ja s’ha promulgat una llei d’amnistia o es coneix l’abast que tindrà, perquè ell estaria obligat a aplicar-la i a arxivar el procediment que espera en estat latent al Suprem que l’expresident català estigui algun dia a disposició de la justícia espanyola.

Només si la llei del perdó es retarda o finalment es frustra, i el TJUE rebutja tornar la immunitat a Puigdemont mentre resol el fons del recurs, el jutge del Suprem tornarà a sol·licitar la col·laboració dels països europeus per detenir-lo, en aquesta ocasió, per un delicte de malversació de fons públics, un dels inclosos en el ventall de la corrupció i per als quals està previst l’entrega dels reclamats de manera pràcticament automàtica.

El jutge Llarena volia evitar tornar a cursar una euroordre contra Puigdemont per haver de retirar-la uns mesos després, si el TJUE li tornava la immunitat de manera cautelar. Per això, va preferir esperar a la resolució de les mesures cautelars que inclourà el recurs. En el cas que la decisió del tribunal passi per concedir-li la immunitat cautelar, el magistrat esperarà a la resolució definitiva del TJUE sobre la protecció de què gaudeixen els parlamentaris europeus. I, en funció del contingut concret de la sentència europea, determinarà si manté l’ordre nacional de detenció o si es veu obligat a aixecar-la.

Notícies relacionades

El Govern restringirà els permisos per construir en zones inundables i reforçarà el que ja està edificat

El TSJC proposa l'indult parcial per a Laura Borràs perquè no ingressi a presó

En qualsevol cas, tot apunta que quan la justícia europea adopti una decisió definitiva sobre el suplicatori cursat per Llarena, el camp de joc haurà canviat a Espanya amb la promulgació d’una llei d’amnistia que suposi el final de la causa seguida al Tribunal Suprem contra els líders del procés fugits. Aquest procediment va acabar en condemnes de fins a 13 anys de presó pels que van preferir respondre davant la justícia espanyola, el que òbviament ja faria innecessari cursar cap euroordre.

Si es promulgués aquesta amnistia, Puigdemont i els exconsellers fugits (Toni Comín i Lluís Puig) podrien tornar a Espanya sense cap risc d’ingressar a presó amb independència de la resolució final de la justícia europea sobre l’abast de la immunitat dels parlamentaris europeus.