Pere Aragonès: «No contemplo la tornada de Junts al Govern, però seria desitjable de cara a pròxims governs»

La seva predisposició és esgotar la legislatura. ¿El vot favorable d’ERC a Sánchez acosta el suport del PSC als pressupostos de la Generalitat?

Ens dirigirem al conjunt de forces polítiques amb què hem arribat a acords aquesta legislatura: Junts, la CUP, els Comuns i el PSC. L’Estat no ha pres les decisions que corresponen per definir quin és el marc pressupostari i el 85% dels ingressos de la Generalitat depenen d’aquest marc. La voluntat és que sigui un pressupost que tingui un amplíssim suport perquè en l’essencial coincidim moltíssim.

Encara hi ha alguns serrells pendents de l’acord per al del 2023.

Es va aprovar al març i és de nou mesos perquè no va ser possible aprovar-lo abans per voluntat de les forces polítiques. En tot cas, és per a tot el 2023, no acaba al setembre. 

¿Quina és la seva proposta per a la millora de la capacitat de l’aeroport de Barcelona-el Prat?

Espero que aquest mes de setembre puguem constituir el grup de treball amb el Govern central i analitzar les diferents opcions. He de dir que no hi ha una opció perfecta. Per les característiques geogràfiques en què hi ha l’aeroport, caldrà afinar molt tècnicament, i parlar amb la Comissió Europea i veure quines són les diferents alternatives. Com que vam dir que afrontaríem aquesta qüestió en la negociació bilateral amb l’Estat, sense apriorismes, si jo marqués ara clarament una opció, estaria incomplint l’acord.

Hi ha d’haver alguna opció. La del Govern, ja la coneixem, que és l’ampliació.

Hauran de venir sense apriorismes a la reunió i estar disposats a discutir-les totes. 

Vueling anima la Generalitat a impulsar plantes de combustible sostenible. ¿Recull la proposta?

Sí, ja ens hem posat a la seva disposició per al que són les línies de suport econòmic amb què es podia comptar des de la Generalitat, però el que es necessita és una aposta clara d’inversió privada.

¿S’ha fet prou des dels governs per evitar la descapitalització d’un gran projecte de descarbonització i d’economia circular com és Celsa?

De moment, el que hi ha és una decisió per part del jutjat mercantil d’atribuir la propietat als creditors. El nostre objectiu és que es mantinguin els llocs de treball i tota l’activitat industrial del conjunt de la companyia. Hem fet tot el que estava a les nostres mans. Han comptat i compten amb un aval de 45 milions d’euros del Govern i durant 2020 i 2021 ens vam arremangar perquè la SEPI injectés 550 milions. A partir d’allà, és una empresa privada i les decisions de la propietat són les que són.

¿El Govern podia haver-ho evitat?

Aquesta és una qüestió, sobretot, d’anàlisi jurídica, en què tindrà un paper important l’anàlisi de la normativa comunitària.

¿Com hauria de ser el traspàs de Rodalies?

Ha d’incorporar uns quants elements: trens, personal, estacions, infraestructures de via i finançament, no només pel dèficit d’explotació, que ara té l’operadora actual Renfe, sinó el finançament per garantir les inversions, que és l’explicació que aquest mes d’agost hagi sigut un mes negre, un desastre absolut.

Quant al dèficit fiscal, ¿planteja una reforma del sistema de finançament, l’assumpció del FLA...?

No plantegem una negociació multilateral sobre el finançament de totes les comunitats autònomes, sinó una qüestió bilateral entre Catalunya i el Govern central. Catalunya pateix un dèficit fiscal absolutament insuportable i això es nota quan no tenim prou recursos per millorar la sanitat pública o l’àmbit educatiu. Generem els recursos, però no en disposem. Es podria dir el mateix de la llei de dependència, de la política industrial i de les infraestructures a càrrec de la Generalitat. És imprescindible que aquest dèficit fiscal de 20.000 milions d’euros anuals, s’acabi.

¿Està preocupat per la situació econòmica? Hi ha alguns indicadors que comencen a avisar d’un mínim alentiment de l’activitat en l’últim trimestre i d’un 2024 més complicat del que fins ara preveien els analistes.

Les nostres previsions coincideixen amb les dels organismes internacionals en què el creixement serà menor que el que hem tingut en els últims anys. L’augment dels costos energètics ens havia d’abocar a una situació d’estancament econòmic i no ha sigut així. El consum continua mantenint una vitalitat extraordinària. La recuperació del sector exterior, tant de les exportacions de béns i de serveis com del turisme, ha sigut molt clara. Hem superat amb nota els reptes que teníem. Ho hem fet situant l’atur en el 8,4%, nivells previs a la crisi del 2008. El fet que els destinataris de bona part de les nostres exportacions industrials –Alemanya, França o Itàlia– tinguin un alentiment de la indústria de forma destacada, és un element d’alerta. Per això cobra molta més importància l’impuls que han de fer les administracions públiques per acompanyar la transformació de l’economia. 

El curs escolar ha començat amb una vaga. ¿El Govern s’està arremangant prou?

Aquest curs ha començat amb 1.200 mestres més que el curs passat, quan ja n’incorporem 3.500 durant el curs. Estem de nou en xifres històriques i això és positiu en un context en què està baixant el nombre d’alumnes. Hem avançat amb l’I2 gratuït, en el finançament de l’escola inclusiva, en el pacte contra la segregació escolar. Són mesures molt positives. El xec de 100 euros per a material escolar és una ajuda que valorem positivament. És un curs escolar que, comparat amb d’altres, comença amb molt bones notícies. En tot cas, continuarem dialogant amb els sindicats per arribar a acords.

¿El problema de l’escola a Catalunya és únicament de recursos?

Els resultats educatius són un aspecte a mitjà i llarg termini. La millora o els mals resultats no són conseqüència de decisions immediates, sinó que venen del passat. Probablement, les retallades que hi va haver en aquest país fa 10 anys expliquen una part dels resultats educatius que tenim ara. També s’explica perquè el país ha canviat. Hi ha tres elements compartits a les escoles: un alumnat divers, en origen, en llengües, en condició econòmica i en capacitats; unes plantilles docents plenes de vocació, amb ganes d’innovar i amb una professionalitat extraordinària; i la tercera és l’altíssim talent dels alumnes.

Però vostè ha canviat el conseller. ¿Això vol dir que creu que s’han de canviar les polítiques?

S’havia d’obrir una nova etapa, sobretot en relació amb les formes de diàleg amb la comunitat educativa. Havia arribat un punt en què era molt difícil poder recuperar-lo si no es feia un canvi de persona al capdavant. I això és injust, però hem de posar la institució i la millora de l’educació per davant.

Parlava del xec escolar de 100 euros i hi ha famílies que critiquen aquesta mesura. ¿Va contemplar com a opció que servís per cobrir directament la quota de cada escola o injectar els 50 milions d’euros directament a educació?

Vam optar per una mesura que fos fàcil i eficaç en la seva aplicació. Serveix per cobrir la diversitat de situacions, independentment de les quotes de material que puguem pagar les famílies. 

En una entrevista a EL PERIÓDICO, el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, deia que el Govern no havia fet prou pel català. ¿Què li respon?

Que estem treballant. Tenim les propostes d’Òmnium Cultural i durant les pròximes setmanes tindrem l’oportunitat de veure si és possible incorporar-les al Pacte Nacional per la Llengua. Estem fent un gran esforç perquè hi hagi un consens de país, perquè sigui una llengua d’ús social i perquè es pugui viure a Catalunya plenament en català. També estem treballant en l’àmbit audiovisual. I, en l’àmbit de l’educació, estem fent front a una ofensiva per acabar amb el model d’escola catalana.

¿S’està enfocant bé la resposta a la sequera?

Continua sent un dels principals riscos que tenim per a aquest any vinent malgrat les pluges. Hem tingut un estiu en què han disminuït les reserves, però hem pogut mantenir la situació sota control. S’estan executant les obres, sobretot les de reutilització d’aigua, les de potabilització, la perforació de nous pous i la recuperació de pous. Quant a l’ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera, l’Estat assumirà l’ampliació, cosa que ens permet que recursos de l’Agència Catalana de l’Aigua puguin anar a altres actuacions. El calendari d’inversions ja estava previst, ens hauríem pogut estalviar una part important de les discussions. Probablement, hi havia una proximitat amb les eleccions municipals, però al final hi ha hagut un acord que és l’important.

¿Els ajuntaments estan complint?

En general, estem trobant una voluntat de col·laboració absoluta. Tots som conscients que, al final, si falta aigua, falta per a tothom, ningú s’escapa. 

¿A ERC li convindria tenir un soci estable per al que queda de legislatura?

Seria desitjable.

¿I si Junts volgués tornar al Govern?

Hauríem de parlar de les condicions. És un Govern, no una botiga de la qual entres i surts. Junts va prendre la decisió de sortir, si avui la vol revisar doncs s’haurà de parlar d’estratègia i de pla de govern. Queda un any i mig fins al febrer del 2025 i, per tant, s’ha de rematar el treball d’aquesta legislatura. Ara mateix no contemplo la seva tornada, però la meva voluntat és que hi hagi la màxima coincidència i coordinació de l’independentisme, i per tant, en futurs governs hauria de ser desitjable. 

Notícies relacionades

Elena Manzano: "Cal trencar la premissa que Catalunya dona i Extremadura rep"

Despoblació i extensió territorial

Si hi ha amnistia, ¿qui hauria de ser el candidat d’ERC a les pròximes catalanes?

Si hi ha amnistia, ¿qui hauria de ser el candidat d’ERC a les pròximes catalanes? I si no n’hi ha, també.