L’ANC exigeix «independència o eleccions» i anuncia que es presentarà a les pròximes catalanes

Junts, però no units. En aquesta aparent paradoxa van celebrar els actors independentistes la Diada que, teòricament, era la de la recuperació de la unitat sota un objectiu comú, l’amnistia, com a pas previ a l’autodeterminació, però que, de nou, va mostrar el recel mal dissimulat entre els dos principals protagonistes: ERC i el president Pere Aragonès, d’una banda, i Junts i l’expresident Carles Puigdemont, de l’altra. Tots dos sota una altra paradoxa, i és que per fi coincideixen en les condicions a fixar per a la investidura del candidat socialista, Pedro Sánchez, però tots dos s’acusen mútuament d’estar anant al terreny de l’altre i amb l’ANC pel mig exigint «independència o eleccions», amb crits que demanaven la dimissió del Govern i certificant que es preparen per presentar-se a les eleccions catalanes creant un quart espai independentista.

La Diada va ser de tràmit. La manifestació de l’ANC va ser multitudinària, però no desbordant (115.000 persones segons la Guàrdia Urbana, 800.000 segons els organitzadors), la menys massiva de les registrades des del 2012 si no es compta la reduïda en aforament per la covid el 2020. Aragonès va rebre algun xiulet i la líder de l’Assemblea –la que afirma que l’endemà de l’amnistia s’ha de proclamar la independència, «tal qual»– va exigir que només es negociï amb l’Estat si aquest reconeix l’1-O.

Aragonès va ser esbroncat tímidament i, potser sabent el que l’esperava, va preparar el terreny del seu discurs blindat per a aquesta Diada. En l’entrevista d’EL PERIÓDICO, va donar un primer avís a Junts. Sí, benvinguts a la negociació d’investidura, va venir a afirmar, però l’únic legitimat per representar a Catalunya allò que afecti el seu estatus polític és el Govern. Acompanyat per tots, però el Govern. Aquest dilluns, en un acte d’ERC, va insistir que l’amnistia no és el punt d’arribada, sinó l’inici d’aquesta segona fase negociadora. «L’amnistia no és ni serà el final de res. L’amnistia és un pas necessari i imprescindible, el primer pas per obrir camí, perquè Catalunya ha de decidir i decidirà lliurement el seu futur en un referèndum. El defensem al carrer, en les institucions i en la negociació», va proclamar.

El missatge del Govern i d’ERC en aquesta Diada va ser nítid: una apel·lació a tot l’independentisme a la «responsabilitat» per aprofitar l’oportunitat que té l’independentisme aritmèticament al Congrés dels Diputats.

Duel entre Turull i Aragonès

Aquesta reivindicació del paper d’ERC en els últims anys de negociació va portar Aragonès a la manifestació de l’ANC, la que va evitar l’any passat argumentant que era una concentració contra el Govern i que fomentava la divisió. Mentrestant, Junts acudia a la manifestació i celebrava la Diada per primera vegada amb el vestit negociador. No hi va haver xiulets a la delegació dels de Puigdemont, que a través del seu secretari general, Jordi Turull, va començar el dia en l’ofrena a Rafael Casanova, marcant també distàncies amb ERC i marcant també el mateix territori. Primer, per assegurar que el seu partit no renuncia a la via unilateral. I segon, recollint el guant del missatge d’Aragonès a EL PERIÓDICO, afirmant que la invitació d’Aragonès a una taula de diàleg oberta és ben rebuda, però recordant que Junts va ser vetat a l’esmentada taula i que la dona per esgotada. «Se’ns ha dit que qui negociava era ERC i no s’ha deixat formar part a les persones que volíem a la taula de diàleg», va afegir. Turull es referia a «vetos» en negociacions amb el PSOE al Congrés durant la passada legislatura, i no només a la taula de diàleg.

«L’objectiu no és la investidura»

Junts va sortir indemne de l’estratègia negociadora que ara encapçala perquè va posar el seu particular accent. Puigdemont va intervenir des de la distància per advertir, en un acte en un lloc de pes simbòlic i històric, al Fossar de les Moreres, que sempre existirà «la voluntat dels exèrcits borbònics contemporanis, avui en forma de partits constitucionalistes», d’impedir que Barcelona estigui «dirigida pels que, amb tots els matisos i discrepàncies, no haurien dubtat a quin costat de les muralles s’haurien situat l’11 de setembre de 1714».

Però més enllà fins i tot que Puigdemont, en la manifestació independentista, la presidenta de Junts, Laura Borràs, va arribar a afirmar que els ciutadans «no demanen investidura», sinó «independència», i va advertir que els vots del seu partit serviran «per resoldre el conflicte», no per «apuntalar governs espanyols».

A la mateixa hora, en un combat dialèctic a escassos centenars metres de distància, i en la mateixa manifestació, la portaveu d’ERC, Raquel Sans, apel·lava a la «responsabilitat» independentista per aprofitar el moment negociador.

I en aquest joc d’esgrima, en nom del Consell de la República de Puigdemont, Lluís Llach va demanar al Govern que no oblidi la «confrontació». «Només si així ho feu, us correspondrem», va avisar, afegint contra «les lluites partidistes per gestionar les engrunes autonòmiques». Va apel·lar, això sí, a la unitat, el gran ‘macguffin’ de l’independentisme recent.

L’1-O i la DUI

Però qui va llançar les càrregues de profunditat contra ERC va ser Dolors Feliu, la presidenta de l’ANC: «Independència o eleccions», va clamar. «Si no s’hi atreveixen, si no saben com fer-ho, que donin pas a una altra gent», va rematar, en un discurs en què va anunciar que l’ANC es presentaria amb la ‘llista cívica’ a les eleccions catalanes. Va carregar contra l’«autonomisme» i va fixar un calendari basat a exigir el Govern que reconegui l’1-O per després passar a proclamar la independència al Parlament. «Només és assumible una negociació per a la governabilitat de l’Estat, des d’una posició independentista, si hi ha un reconeixement explícit de la legitimitat del referèndum». I que reconegui tot el que decideixi el Parlament, incloent-hi la DUI, va afegir.

Prudència i discreció

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

A l’altre costat de la negociació, molta prudència i discreció. El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va redactar un tuit de felicitació de la Diada apel·lant a un «nou camí» a Catalunya basat en la convivència. Silenci sobre l’amnistia, que com va publicar EL PERIÓDICO, el PSOE no veu viable aprovar abans de la investidura.

El líder del PSC, Salvador Illa, també va contenir el missatge i es va limitar a receptar discreció i mirar endavant des d’una Catalunya plural. Ni una paraula d’amnistia, que sí que és en boca de Sumar, que adverteix Junts: no hi ha temps per aprovar la norma abans de la investidura. Ja ho veurem.