Diada 2023: Les 10 preguntes que s’hauria de fer el catalanisme polític

Correspon al pensament catalanista, que no s’ha de confondre necessàriament amb el nacionalisme ni de cap manera amb l’independentisme, fer una revisió a fons de certes visions per respondre amb claredat algunes preguntes després de tantes dècades de democràcia i d’autogovern.

1

¿Quin és el lloc de Catalunya a Espanya, particularment quant a la participació del catalanisme en la governabilitat, i, en sentit invers, quin és el paper d’Espanya, a través del Govern central i l’administració general de l’Estat, a Catalunya?

2

¿Com esquivar el pessimisme sobre la vertebració territorial si el que hi ha hagut des del 1979 sempre són avanços en competències i autonomia? Si el catalanisme vol ser un motor, com ho va ser durant la Transició, de canvis i reformes, ¿per què no abandonem el pessimisme, l’aspror i el ressentiment?

3

Atès que el catalanisme és un projecte hispanista, a favor d’un Estat compost, d’orientació federal, i de compromís europeista, ¿per què emocionalment no reivindiquem la idea d’Espanya sense complexos?

4

¿Què ens falta perquè la cultura política espanyola assumeixi amb totes les seves conseqüències el fet de la catalanitat i del catalanisme com una dada positiva i enriquidora de la realitat espanyola contemporània? No obstant, ¿convé precisar què demanem i què oferim? I, alhora, ¿per què no integrem des del catalanisme l’espanyolitat política i identitària de manera desacomplexada?

5

¿Com compatibilitzar la promoció de la llengua catalana, a fi que continuï sent una llengua útil i fins i tot imprescindible de comunicació social, amb els drets lingüístics de tots els ciutadans de Catalunya?

6

¿Per què no donem per clausurada l’etapa de la normalització lingüística, que s’ha tancat amb gran èxit referent a l’ús de la llengua, i afirmem que Catalunya és i serà bilingüe (i plurilingüe) es vulgui o no?

7

¿Per què no allunyem el catalanisme dels somnis monolingües, declarant que el castellà també és l’altra llengua dels catalans, i evitem la politització de la llengua catalana que tant mal li ha fet durant els anys del procés?

8

¿Per què no convertim el catalanisme en la bandera de la laïcitat identitària, ens desprenem de visions essencialistes i proclamem que Espanya és l’altra nació dels catalans i catalanes?

9

Avui, quan parlem d’un Govern espanyol que és mirall de l’Espanya plural, ¿som més a prop o més lluny del que perseguia el catalanisme al començar la Transició?

10

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

¿Per què no fem del bon govern, el rigor, la serietat, el compromís amb les promeses, el primer deure dels polítics i governants catalanistes? Si estimem l’autogovern, ¿per què no el prestigiem seriosament?

En definitiva, és necessari que torni un catalanisme afirmatiu, autoexigent, clarament desacomplexat sobre el camí recorregut, optimista sobre el futur de Catalunya i Espanya i que no tingui por de mirar la realitat social catalana tal com és. Plantejades totes aquestes qüestions, que inclouen un gran nombre de derivades, hi hauria encara una pregunta final: ¿Per a quines qüestions el catalanisme pot facilitar l’aparició d’espais de consens i acord a l’etapa postprocés que ja hem iniciat?