Les Diades del procés: vuit diferències

L’independentisme escalfa motors per a la Diada més atípica. L’impacte de la pandèmia del coronavirus impedeix multitudinàries marxes com les que van tenir lloc anys enrere, per la qual cosa l’Onze de Setembre del 2020 es recordarà per la seva poca concurrència, amb actes descentralitzats a tot Catalunya, i per persones emmascarades a dos metres de distància. ¿Quines particularitats van tenir les anteriors? Repassem les diferències entre les últimes vuit. 

2012 Catalunya, nou Estat d’Europa

L’11 de setembre del 2012 l’independentisme va trencar totes les previsions i va conjurar 1,5 milions de persones, segons la Guàrdia Urbana, des del passeig de Gràcia de Barcelona fins al Parlament. Ni la manifestació del 1977 per reivindicar l’Estatut ni la del 2010 en contra de la sentència del Constitucional havien reunit aquesta multitud. El president Artur Mas va constatar que el clam ciutadà aparcava el pacte fiscal i, després de la negativa del president Mariano Rajoy a negociar, es va consumar la ruptura entre tots dos. Mas va inaugurar el debat de política general anunciant eleccions anticipades i el Parlament va aprovar una moció que demanava convocar la ciutadania a les urnes per decidir sobre la independència.

2013 Via Catalana cap a la Independència

Les entitats sobiranistes van organitzar una cadena humana de 400 quilòmetres des del Pertús fins a Vinarós amb 1,6 milions de persones, segons el Departament d’Interior. Els manifestants van exigir al Govern la convocatòria d’un referèndum amb una pregunta clara. CiU i ERC van tancar un acord de governabilitat després de les eleccions del 2012 i van acordar celebrar un referèndum el 2014. Tres mesos després, el 12 de desembre, Mas va anunciar la consulta per al 9 de novembre amb la doble pregunta: «¿Vol que Catalunya sigui un Estat?, ¿vol que aquest Estat sigui independent?». Rajoy va garantir en qüestió de minuts que no se celebraria perquè era inconstitucional.

2014 Ara és l’hora

A les portes de la consulta del 9-N, 1,8 milions de persones, segons la Guàrdia Urbana, van dibuixar una V a Barcelona, omplint l’avinguda Diagonal i la Gran Via, en un recorregut d’uns 11 quilòmetres. La més massiva fins al moment. «President, posi les urnes», va exigir la llavors presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, a Mas. El 19 de setembre el Parlament va aprovar una llei de consultes i el 27 de setembre el president va firmar la convocatòria. Dos dies després, el Govern espanyol va presentar recursos d’inconstitucionalitat per frenar la consulta i el Constitucional la va suspendre. Mas la va reconvertir en un procés participatiu i hi van anar 2.344.828 persones. El sí-sí va guanyar amb un 80,91%. La fiscalia es va querellar contra Mas, Ortega i Rigau.

2015 Via lliure a la república catalana

La Diada va marcar l’inici de la campanya electoral. Els independentistes es van congregar a l’avinguda Meridiana, 1,4 milions de persones, segons la Guàrdia Urbana. Un punter va recórrer tots els trams fins al parc de la Ciutadella a una velocitat d’entre 10 i 15 quilòmetres per hora. Mas es va presentar a les eleccions com a número quatre malgrat ser el candidat de JxSí a la presidència, plantejant els comicis com a plebiscitaris. Van obtenir 62 escons, però no la majoria absoluta a la Cambra, per a la qual necessitaven sumar els 10 de la CUP. Els anticapitalistes van vetar Mas i el 9 de gener un pacte in extremis va forçar el seu pas al costat i l’ungiment de Carles Puigdemont en una legislatura prevista per a 18 mesos.

2016 A punt

L’ANC i Òmnium van decidir descentralitzar les manifestacions per diversos punts del territori: Barcelona, Berga, Lleida, Salt i Tarragona. La participació va ser de 875.000 persones, notablement menys que en anteriors ocasions. Puigdemont va ser el primer president a participar en un Onze de Setembre i ho va fer carregant contra l’Estat per la falta de diàleg. Dues setmanes després, Puigdemont es va sotmetre a una moció de confiança perquè la CUP va rebutjar recolzar els seus pressupostos. Va anunciar que convocaria un referèndum que se celebraria el 2017, acordat amb el Govern central o no. Els anticapitalistes van aprovar llavors els comptes i van salvar la continuïtat de Puigdemont. Al juny va anunciar la data i la pregunta de la consulta.

2017 La Diada del Sí

L’independentisme es va recuperar al carrer a les portes del referèndum de l’1 d’octubre, però no va aconseguir les seves millors xifres en ple xoc amb l’Estat. Prop d’1 milió de persones, segons la Guàrdia Urbana, van sortir al carrer al crit de «Votarem» a la capital catalana. Les entitats sobiranistes van donar per proclamada la desconnexió i van carregar contra els tribunals davant els quals es van declarar «insubmisos». La Diada va tenir lloc pocs dies després de l’aprovació de les lleis de desconnexió al Parlament i de les queixes de l’oposició per les maniobres independentistes a la Cambra catalana. «Les urnes uneixen, no divideixen, perquè a les urnes hi cap tothom», va dir Puigdemont en el seu discurs del 10 de setembre.

2018 Fem la república catalana

Notícies relacionades

Pere Aragonès acudirà a la Diada perquè torna a ser un element de «pressió a Madrid»

Puigdemont exigeix l’amnistia abans de negociar la investidura i esquiva el referèndum

Després del referèndum, de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, la fugida de Puigdemont i l’empresonament d’altres exconsellers, l’ANC i Òmnium van organitzar una marxa a la Diagonal de Barcelona, del Palau Reial a Glòries, en què un milió de persones van lluir samarretes de color coral fluorescent en homenatge a les brides que segellaven les urnes de l’1-O. Va ser una jornada d’excepció per la convulsió política i la desorientació sobiranista amb la declaració frustrada d’independència. L’ANC va pressionar perquè el president Quim Torra apliqués el «mandat» de l’1-O. El president del Govern central, Pedro Sánchez, va afrontar la seva primera Diada en el càrrec oferint «llei i diàleg».

2019 Objectiu independència

L’Onze de Setembre de l’any passat va ser el menys multitudinari al carrer des del 2012. Unes 600.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, es van citar a la plaça d’Espanya de Barcelona i als voltants per demanar unitat política a l’independentisme. El desànim, a les portes de la sentència del procés, que es dictaria el 14 d’octubre, es va notar en els discursos i entre la marea humana. Els manifestants van demanar l’absolució dels independentistes i van reivindicar el dret a l’autodeterminació, però l’ANC va acusar JxCat i ERC d’obstruir la independència a l’haver renunciat a la via unilateral a què l’entitat sobiranista es continua aferrant. La falta d’objectius a curt termini va deixar una Diada poc eufòrica.