Junts celebra que Aragonès aixequi el «veto» i s’obri a reformar la taula de diàleg

Lluny de la tensió i les esbroncades a ERC, l’any passat, pel seu afany a negociar amb el Govern de Pedro Sánchez, la tradicional ofrena floral que partits i entitats rendeixen davant el monument a Rafael Casanova ha transcorregut en aquesta ocasió amb absoluta placidesa. Paradoxalment, quan els republicans i, ara, Junts, es troben immersos en plenes negociacions per a la investidura del mateix Sánchez. Això sí, en el recompte d’esbroncades, els republicans en van collir alguna, per cap dels postconvergents.

Tant és així que les no menys tradicionals declaracions dels líders polítics van cobrar nova rellevància. Així, el secretari general de Junts, Jordi Turull, va fer servir el seu torn davant el micròfon veí al monument per respondre el president Pere Aragonès qui, en una entrevista a EL PERIÓDICO, publicada diumenge passat es va mostrar obert a reformar la composició de la taula de diàleg amb l’Estat.

«Si abordem la naturalesa del conflicte polític i, per tant, anem a les causes de fons, com més siguem, millor. Si la part catalana ha de representar més espais polítics, i coincidim en els objectius, nosaltres estarem oberts que hi pugui haver una representació més àmplia», va asseverar Aragonès a aquest diari. I aquest dilluns, Turull ha agraït el canvi del president al·legant que «durant sis anys» se’ls ha «vetat» de la negociació amb l’Estat. «Se’ns ha dit que qui negociava era ERC i no s’ha deixat formar part a les persones que volíem a la taula de diàleg», va afegir.

A la tardor del 2021, davant el que Aragonès va considerar un incompliment dels acords de Govern, pels que se sancionava que la delegació catalana d’aquest fòrum de diàleg havia d’estar format per membres de l’Executiu, el president va prescindir de Junts. Els postconvergents havien designat tres persones alienes a l’Executiu.

Sense ingenuïtat

«En el moment actual, la Diada ens ha de servir per saber quin tipus d’Estat tenim davant, un que quan ha pogut ha mirat d’oprimir, uniformitzar la societat catalana amb l’espanyola, ple d’enganys, no ser coherent amb un Estat plurinacional, ens ha de servir per no caure en la ingenuïtat a l’hora de negociar qualsevol cosa. Hem de saber qui tenim davant», va asseverar el secretari general de JxCat.

Turull, així mateix, va assenyalar que la seva força, malgrat trobar-se immersa, ara sí, en les negociacions amb el PSOE, que «qualsevol acord que plantegem serà per aconseguir un estat lliure i independent. No renunciem a res», va dir, tampoc a la via unilateral, perquè seria tant com renunciar a la nació».

Prèviament, davant el mateix micròfon, la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, va mostrar la seva confiança que aquesta Diada s’evidenciarà «la força» de l’independentisme, especialment per encarar unes negociacions per a la investidura del president del Govern en què l’amnistia és el «punt de partida, no el punt final».

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

«L’independentisme se situa en una posició de força a l’agenda política estatal i s’ha d’aprofitar. Hem desbrossat el camí, la negociació política ens ha portat a parar la repressió amb indults i reforma del Codi Penal, però no n’hi ha prou. Toca l’amnistia», va assenyalar.

El líder de l’oposició i cap de files dels socialistes, Salvador Illa, va evitar donar detalls de la negociació i va receptar «prudència, discreció i Constitució». Els Comuns van donar un reconeixement a l’amnistia. La líder de l’espai al Parlament, Jéssica Albiach, va destacar que aquesta Diada suposava un «punt d’inflexió» per a un «nou començament» a Catalunya a través d’una amnistia.