Els lletrats del Congrés refreden l’ús «immediat» de llengües cooficials: «És molt difícil, si no impossible»

Els serveis jurídics del Congrés dubten que les llengües cooficials puguin utilitzar-se de manera efectiva en tots els procediments, almenys en el «curt termini», i adverteixen que «resulta molt difícil, si no impossible, l’aplicació en els seus termes, almenys de forma immediata». Els juristes adverteixen que «difícilment podran complir-se» els terminis que regeixen l’activitat parlamentària si s’aplica en la seva totalitat la reforma del reglament de la Cambra impulsada la setmana passada pel PSOE,  Sumar, ERC, Bildu, el PNB i el BNG. Aquest dimecres, la mesa, amb majoria del PSOE i Sumar, analitzarà l’informe dels lletrats i preveu qualificar la iniciativa, que anirà a debat la setmana que ve amb l’objectiu que s’aprovi de manera exprés, en tramitació directa i mitjançant lectura única, i es faci efectiva en la investidura d’Alberto Núñez Feijóo,  el 26 i 27 de setembre.  

L’informe, al qual ha tingut accés Europa Press, no posa objeccions a la seva admissió a tràmit i a la seva aprovació contra rellotge, però adverteixen de les serioses dificultats que planteja aquesta norma, que permet l’ús de les llengües cooficials en tots els tipus d’iniciatives parlamentàries, cosa que no afecta només les intervencions orals sinó tots els escrits registrats i publicats al Congrés, com els diaris de sessions o el ‘Butlletí Oficial de les Corts’. 

La norma, segons els lletrats, fixa un «dret general a utilitzar sense limitacions i en tots els àmbits de l’activitat parlamentària» aquestes llengües i permet «la possibilitat del seu ús exclusiu, al marge del castellà», una cosa que fa necessitar «inexcusablement» mecanismes de traducció i interpretació en la llengua comuna. Una circumstància que, consideren els funcionaris, «resulta de molt difícil, si no impossible, aplicació en els seus termes, almenys de forma immediata o a curt termini».

«Afecta els terminis»

El motiu d’aquesta dificultat rau precisament en el fet que la reforma «afecta de manera integral tots els procediments, així com tots els terminis reglamentaris i, per tant, el sencer funcionament de la Cambra», adverteixen els serveis jurídics, que han cridat a «replantejar tots els procediments parlamentaris», en garantia «de la seguretat jurídica» del procés legislatiu. Els tràmits necessaris que haurà de complir el Congrés per tenir un sistema de traducció tampoc semblen facilitar-ne l’aplicació immediata. 

La reforma inclou una disposició transitòria que retarda sis mesos l’ús de llengües cooficials en la presentació de textos escrits, que en el període de transició podrà presentar-se en una altra llengua diferent del castellà però haurà d’anar acompanyada d’una traducció. En el cas de les intervencions orals sí que es permetrà de manera immediata i està previst que la mesa acordi aquest dimecres que els mateixos diputats disposin de dues opcions: ‘autotraduir’ les seves intervencions o entregar un escrit amb la transcripció en castellà.  

Notícies relacionades

ERC busca la via per recuperar militants

El testimoni d’Aldama deixa al TS l’opció d’investigar el Govern

En els sis mesos de transitorietat, està previst que el Congrés reuneixi els mitjans necessaris per aconseguir els mitjans de traducció i interpretació necessaris, que hauran de contractar-se de manera exprés i licitar-se segons la llei de contractes públics; un tràmit que, adverteixen fonts parlamentàries, podria dificultar fins i tot que pugui aplicar-se la traducció simultània en el termini establert de sis mesos.

Mentrestant, fonts parlamentàries adverteixen a ‘El Periódico de España’, del grup Prensa Ibérica, que s’han produït consultes tècniques per part dels serveis del Congrés als del Senat, on ja és vigent l’ús de llengües cooficials en les intervencions orals, sense que s’apliqui en aquest cas als registres escrits, com sí que passarà a la Cambra baixa. Tampoc s’ha sol·licitat de moment cap recurs a l’òrgan de Govern de la Cambra alta.