Suècia expressa els seus dubtes davant la incorporació del català, el gallec i l’eusquera com a llengües de la UE

El Govern de Suècia ha reconegut aquest dimecres que té dubtes quant a la incorporació del català, l’eusquera i el gallec com a llengües oficials dins de la UE i, si bé encara no ha pres una posició final, ha assenyalat que estudiarà els efectes pressupostaris i de funcionament que implicaria aquesta iniciativa.

L’Executiu suec està «indecís» quant a la possibilitat de modificar el Reglament número 1, en què es recullen quins són els idiomes oficials de la UE, segons la ministra d’Assumptes Europeus, Jessika Roswall. Estocolm vol examinar «més a fons» quines són les conseqüències «legals i financeres» de la proposta», si Roswall ja ha apuntat que «hi ha moltes llengües minoritàries que no són oficials dins de la UE».

El Govern va sol·licitar a mitjans d’agost al Consell que el català, l’eusquera i el gallec s’incorporessin al reglament que regula el règim lingüístic, que data del 1958 i compta amb 24 llengües oficials. Qualsevol canvi requereix la unanimitat dels Vint-i-set, per la qual cosa no pot tirar endavant si un sol Estat membre s’hi oposa.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Espanya, com a presidència de torn de la UE, ha inclòs l’assumpte a l’agenda del pròxim Consell de ministres d’Assumptes Generals, que se celebra dimarts vinent 19, amb la intenció que hi hagi un debat i una eventual votació.

No obstant, diferents fonts diplomàtiques consultades per Europa Press consideren prematur donar per fet que hi hagi decisió a Vint-i-set perquè diversos socis tenen dubtes sobre el cost de la mesura i la manera en què pugui afectar altres llengües minoritàries a la UE.