Alejandro Fernández rebutja les «tuteles» de Feijóo i demana un PP sense «titubejos»

Alejandro Fernández va avisar que parlaria «sense tuteles». I així ho va fer. En el primer discurs del president del PP català després de la polèmica per qüestionar la decisió d’Alberto Nuñez Feijóo d’incloure Junts en la ronda de contactes per a la investidura, Fernández ha sigut clar. «El millor servei que pots fer al teu país i al teu partit és donar la teva opinió. I la continuo donant, de manera lliure i sense tuteles. És un dret irrenunciable», ha afirmat tot just començar.

Així, Fernández ha demanat donar una resposta «ferma» i «sense titubejos» als que consideren que és un «nou desafiament independentista» i allunyar-se tant com sigui possible de les temptacions de «copiar el PSC», a qui ha acusat d’haver-se esborrat del bloc constitucionalista. Segons Fernández, hi ha temptacions d’acostar-se a tesis com les dels socialistes per millorar resultats a Catalunya, però ha avisat que: «ni som el PSC, ni podem ser-ho, ni volem ser-ho». Un avís a Feijóo que ha sonat a esmena al que ha estat defensant des de la seva arribada, amb apostes per idees com el «catalanisme constitucional» i el «bilingüisme cordial».

I també ha volgut deixar clar quina és la seva aposta política a partir d’ara. Fernández s’ha alineat amb les tesis de l’expresident Josep María Aznar i ha qualificat d’«humiliació» la possibilitat que es faci una llei d’amnistia, o que hi hagi canvis en l’estat de les autonomies com el que proposa el ‘lehendakari’ Urkullu, que considera que seria fer un «segona transició per a una Espanya confederal asimètrica» per «la porta del darrere.

En aquest punt, sí que ha secundat l’estratègia de Génova i ha assegurat que recolzarà el president del seu partit, Alberto Nuñez Feijóo, en la lluita contra aquesta amnistia i que estarà en l’acte que els populars preparen per a l’altre cap de setmana. «Pretenen que tornem a ser els ‘paganinis’ i la moneda de canvi dels pactes amb els separatistes. No ho permetrem», ha exclamat, demanant també al tot constitucionalisme que es torni a «reconstruir» per lluitar contra el que considera que és el retorn del procés.

Sense les cares més destacades del partit

Després de setmanes de silenci, Fernández va decidir celebrar una conferència per exposar la seva opinió política a l’hotel Gran Marina del port de Barcelona i, sota el títol ‘El procés separatista, 2a part: ¿i ara què?’, va aconseguir reunir molts representants de les entitats constitucionalistes –des de Societat Civil, fins a S’ha Acabat o Escola Bilingüe–. No obstant, l’acte va estar marcat més per absències, que per les presències.

Des de la primera fila l’escoltaven atentament els seus dos escuders al Parlament, Lorena Roldán i Daniel Serrano, a més de la diputada al Congrés María Dolores Llanos de Luna, i també hi havia històrics com Milián Mestre. Però no hi havia pesos pesants com Manu Reyes, Daniel Sirera, Dolors Montserrat, Santi Rodríguez, Josep Tutusaus o Nacho Martín Blanco; la major part dels quals van al·legar problemes d’agenda. Tot i que potser l’absència més destacada va ser la del vicesecretari d’Organització del partit, Miguel Tellado, que malgrat ser a Barcelona aquest dijous –on ha celebrat una trobada informativa amb Daniel Sirera– i de realitzar una reunió amb la direcció provincial de Barcelona –sense Fernández–, no s’ha quedat a la conferència.

L’origen del conflicte

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

La desautorització del president del PPC a Feijóo va molestar una part important del partit, que el va veure com l’enèsima descortesia de Fernández a la direcció estatal, però també com l’inici d’un pols per quedar-se en la direcció del partit, davant la possibilitat que Génova convoqui un congrés per rellevar-lo. Actualment, les relacions entre Fernández i la direcció estatal són practicamente inexistents. Fernández no assisteix a les reunions de barons a Madrid i la seva participació durant les últimes campanyes va ser pràcticament testimonial.

No obstant, Génova vol esperar que es resolgui la conjuntura estatal per convocar l’ajornat congrés. A més, les eleccions catalanes no estan previstes fins al febrer del 2025 i, per tant, no urgeix buscar un nou líder, que seria també el candidat a les eleccions catalanes. Tot i que tampoc està gens clar qui seria l’alternativa de Feijóo. En els últims mesos, han sonat diversos noms, des de Dolors Montserrat, fins a Manu Reyes o Daniel Sirera, però segons diverses fonts consultades, cap d’ells voldria fer el pas. Almenys, per ara.