¿Investidura o eleccions? La vida continua igual a les enquestes

De l’amnistia al procés se suposa, intueix, dedueix, pressent, sospita, presumeix, infereix, presagia i tem absolutament tot sense saber, en realitat, absolutament res. I com que de conjectures es nodreix la política, podem començar a pensar que tots estiguin seguint un guió per preparar el relat posterior de la repetició de les eleccions. Les poques enquestes que s’han publicat des del 23 de juliol aventuren un escenari molt similar a l’actual, cosa que significa que cap dels negociadors sortiria escaldat en cas de tornar a les urnes. ¿I si a tots els convé votar una altra vegada? Vegem-ho.

Al candidat del PP se li està fent molt llarg el camí cap al debat d’investidura del dia 26. L’acte que s’ha tret de la màniga darrere de l’ala dura del partit, i en especial de José María Aznar, el situa de facto al paper de cap de l’oposició quan ni tan sols s’ha sotmès a l’examen del Congrés. En realitat, la data que esperen els populars és el 27 de novembre, quan expira el termini per investir un president, perquè necessiten la repetició electoral. Sense aquesta és impossible que Feijóo governi. Aquesta seria la seva única esperança, però en els sondejos, de moment, es continua quedant curta.

Segons la mitjana de les enquestes postelectorals, el PP guanyaria cinc escons i n’obtindria 142, però a costa de treure’ls a Vox, que retrocediria fins als 29 sense treure rèdit del nou poder autonòmic que li han brindat els populars. La suma de tots dos es quedaria igual, 170 diputats. Amb aquesta realitat es comprèn millor l’estratègia d’agitar el carrer i burxar en el malestar de sectors del PSOE per les suposades concessions de Sánchez als independentistes. Però per ara aquest soroll procedeix més d’extramurs que de dins del partit.

Els socialistes s’hi jugarien més amb la repetició electoral. Malgrat la seva coneguda capacitat resilient, ara Sánchez té una esquerda per la qual retenir la Moncloa, i uns nous comicis podrien fer que la perdés. Al cap i a la fi, a Feijóo li falten només quatre diputats per a la majoria absoluta. Els indults als presos del procés no el van erosionar el juliol passat i ‘vendre’ que no ha claudicat davant les pretensions de Carles Puigdemont amb l’amnistia i el referèndum podria ser un bon ham per mantenir ratlla a la dreta. La mitjana d’enquestes dona ara mateix al PSOE dos escons més que el 23J, és a dir, 123.

Notícies relacionades

ERC busca la via per recuperar militants

El testimoni d’Aldama deixa al TS l’opció d’investigar el Govern

Però tampoc li servirien per treure’s de sobre Junts perquè l’actual coalició del Govern es quedaria en el mateix registre: els dos diputats que guanyarien els socialistes els perdria Sumar (29), malgrat els esforços de Yolanda Díaz per capitalitzar el diàleg amb Puigdemont. El consol per a la vicepresidenta seria un possible ‘sorpasso’ a l’extrema dreta. L’experiència recent diu que repetir eleccions afavoreix qui governa, i Sánchez ha provat les dues medicines: el 2019 governava i va continuar governant; el 2016 estava a l’oposició i va acabar enderrocat pel seu partit per no voler investir Mariano Rajoy.

Escrutar les intencions de Puigdemont, que capitalitza la clau de la governabilitat malgrat tenir els mateixos diputats que uns altres dos socis imprescindibles per a Sánchez (els Comuns i ERC) i menys de la meitat, que el PSC, és un exercici molt complex. El que està clar és que en els seus càlculs influiran de manera significativa les opcions de tornar a guanyar-li la partida als republicans. Al juliol, Junts va perdre el seu particular duel amb Esquerra per tot just 70.000 vots, però només dos mesos abans s’havia imposat a les municipals per 160.000 paperetes. Per ara els sondejos són més benèvols amb ERC, que conservaria els seus 7 escons mentre JxCat en perdria un i es quedaria amb 6 diputats. És la primera factura per aquest protagonisme, tan incòmode per a socialistes i republicans, que Puigdemont està explotant en aquestes hermètiques negociacions.