Meritxell Serret: «Si cal retardar l’oficialitat del català, que no sigui per diluir-la»

¿Per què és important que el català sigui oficial a la UE?

És una anomalia democràtica que el català no tingui aquesta consideració d’oficialitat davant la Unió Europea. És una reclamació de fa 20 anys. És una qüestió de drets i per reforçar el projecte europeu i la legitimitat de les institucions de cara als catalanoparlants.

Perquè tiri endavant es necessita unanimitat, però diversos països han expressat ja reticències. Una és el cost econòmic.

L’oficialitat del català no pot estar subordinada a qüestions econòmiques, i menys quan tenen un calat menor. D’acord amb el pressupost de l’any 2022 de la Unió Europea les despeses en traduccions van suposar un 0,2 per cent, que són uns 80 cèntims per habitant. Aquest no pot ser un argument. Els catalanoparlants som ciutadans europeus que contribuïm amb tots els deures i les obligacions.

El Govern s’ha ofert a pagar-ho, però això no ha dissipat alguns dubtes: com que obri l’entrada de moltes més llengües –a Europa n’hi ha més de 60– o que alenteixi encara més tota la maquinària legislativa europea.

El català és una llengua molt estructurada i que té molta feina feta a nivell acadèmic i terminològic. Disposem de molts recursos per posar a disposició per tal que aquesta transició d’incorporar el català sigui tan ràpida com sigui possible. A més, de llengües reconegudes com a oficials pels estats i que no tenen aquesta oficialitat a Europa, que és el que diu el reglament, només n’hi ha cinc. I entre aquestes cinc hi ha el català, l’eusquera i el gallec.

Si no hi veuen problemes tècnics, ¿a què atribueixen aquestes reticències? ¿A ideologia?

Hi pot haver reticències per posicionaments ideològics. Segurament el PP s’està mobilitzant perquè hi hagi veus que ho puguin frenar.

Tot això podria comportar que, dimarts vinent, s’ajorni la decisió.

L’objectiu de la Generalitat és que arribi a bon port, volem que tiri endavant. Com més aviat millor, evidentment. No sé si cal retardar-ho o no. Però parlem del reconeixement d’un dret, i el que no volem és que es rebaixi la proposta. Si cal retardar-ho, que mai sigui per diluir o reduir la proposta que hi ha sobre la taula. Exigim al Govern espanyol que faci el màxim perquè s’aprovi.

¿Creuen que no fa el màxim?

Vull ser prudent, perquè ens interessa que tiri endavant. Li exigim al Govern espanyol que faci tots els passos necessaris, i també li reconeixem aquest primer pas de posar-lo sobre la taula del Consell.

¿I quin paper juga aquí el Govern?

Fer possible que se superin els obstacles, que es resolguin els dubtes i que la proposta arribi a bon port i s’aprovi. Hem desplegat al màxim tota la nostra capacitat relacional, hem establert contactes amb diferents països i governs europeus. Però aquí seré discreta. L’important és que s’aprovi i arribi a bon port. I també en el Govern estem plenament preparats i a disposició per recolzar les institucions europees a l’hora d’implementar el català i que sigui una realitat.

¿Han anat de la mà amb el Govern espanyol a l’hora de fer aquesta diplomàcia?

Cadascú té el seu rol. Qui lidera i qui ha posat la proposta sobre la taula és el govern espanyol. I és a qui demanem i exigim que faci el màxim perquè s’aprovi. Nosaltres, amb ànim que fructifiqui la proposta, no per suplantar ni posar traves, estem fent aquesta tasca de buscar suports.

Alguns països veuen oportunisme de Sánchez –per les negociacions de la investidura– i no entenen les presses.

Evidentment, surt d’un marge de negociació en el marc de la investidura, però estem parlant de drets. No estem demanant al Consell de la UE que decideixi sobre qui ha de governar l’Estat espanyol. Seria una mica antidemocràtic negar el dret dels catalanoparlants a tenir la seva llengua reconeguda de manera oficial a la UE per consideracions ideològiques o estrictament econòmiques, o per temors interns o que pugui molestar algú.

La proposta va ser un pacte de la taula de diàleg de fa més d’un any. No obstant, fins a la negociació de la Mesa del Congrés amb Junts, el Govern espanyol no va fer la petició formal. ¿Junts els va comunicar que havien fet aquesta petició?

Crec que no revelo res. No hi va haver coordinació en les negociacions entre ERC i Junts. El fet és que ara està sobre la taula. ¿Hauríem volgut que passés abans? Evidentment que sí, però ha passat ara. La negociació és a nivell de grups parlamentaris. Com a Govern, prefereixo no entrar-hi.

En aquestes negociacions també s’ha posat sobre la taula una llei d’amnistia. Vostè seria una de les beneficiades, ja que tenen una sentència condemnatòria pendent del Suprem. ¿Confia que s’aprovi?

És fonamental aquesta amnistia, acabar amb la repressió. Entenent-la com un punt d’inici. Cal treure el conflicte polític dels tribunals i aconseguir una certa igualtat de condicions, per avançar en la solució política i democràtica del conflicte, que passa per reconèixer el dret d’autodeterminació. Cal mantenir i reforçar aquesta taula de negociació que ja hi ha entre governs i que ha de continuar per resoldre definitivament el conflicte polític. I també per al benestar de la ciutadania, avançar en la justícia fiscal i el traspàs de Rodalies.

¿N’hi ha prou amb el compromís d’aprovar l’amnistia o s’han d’aprovar abans de la investidura?

Aquest tema s’està negociant i no hi entraré. Ens ho prenem molt seriosament i volem que arribi a bon port. Com més aviat tinguem l’amnistia, millor. Tot el que puguem fer avui, no ho deixarem per demà.

¿No ha de ser una condició ‘sine qua non’ per a la investidura que s’aprovi abans?

No estic en una negociació i l’últim que vull és interferir. Ens ha costat molt aquesta via de la negociació, que va començar ERC, i entenem l’amnistia com l’evolució del treball d’aquests anys. L’amnistia és un pas important, necessari i que volem que sigui una realitat. Ara hi ha l’oportunitat, treballarem amb rigor perquè ho sigui.

Notícies relacionades

Els altres intents d’utilitzar el català al Congrés que van fracassar

ERC busca la via per recuperar militants

PP, Cs i Vox han començat una campanya en contra d’aquesta amnistia, i SCC ha convocat una manifestació el 8 d’octubre contra aquesta amnistia.

Desgraciadament, és un ‘déjà vu’. Ho vam veure també amb l’Estatut. Realment, és anar contra la mateixa democràcia. La sobirania és de la ciutadania i s’expressa a través de les eleccions i dels seus representants al legislatiu, que és on s’ha d’aprovar aquesta llei d’amnistia. El sistema és imperfecte i som els primers a denunciar algunes vulneracions, però el que no farem és donar per bones segons quines expressions que, precisament, atemptaran contra la divisió de poders i a menystenir del legislatiu.