¿Qui hi ha i qui no hi ha entre els 1.432 possibles amnistiats que calcula Òmnium?

Per tant, només aquests es podrien beneficiar d’una llei d’amnistia, en cas que les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez entre ERC i Junts fructifiquin. La resta, postil·la Òmnium, serien «víctimes» del conflicte, però no acusats de cometre delictes, per la qual cosa no se’ls podria amnistiar.

L’entitat també deixa fora els policies que van actuar l’1-O i els manifestants que tenen, o han tingut, causes judicials obertes per «delictes comuns amb violència», tal com va explicar Antich en una entrevista a EL PERIÓDICO.

Però, ¿què hi ha darrere d’aquestes xifres?

Sota el terme ‘represaliats’, Òmnium hi inclou quatre grans grups: les víctimes de la violència policial, les víctimes de l’espionatge –bàsicament el cas Pegasus–, les persones que tenen processos penals oberts derivats del procés i aquells que els tenen per causes administratives o comptables. En l’amnistia només es contemplen els dos últims grups, aquelles persones que tenen causes obertes, siguin amb conseqüències penals o econòmiques, i sempre relacionades directament amb el procés independentista. La resta serien «víctimes», tot i que avisen que haurien de tenir una «reparació justa» i «garanties de no repetició».

En aquest grup dels no amnistiables hi hauria tots els lesionats per càrregues policials durant la jornada de l’1 d’octubre del 2017 o les manifestacions posteriors i també els més de 60 polítics, activistes o advocats independentistes que van ser espiats a través dels seus telèfons mòbils mitjançant l’ús de Pegasus segons un informe de CitizenLab. Dins d’aquest col·lectiu hi ha, a tall d’exemple, Albert Batet (Junts), Ernest Maragall (ERC) o Carles Riera (Junts), que van veure corromputs els seus terminals.

Dins del grup de possibles beneficiaris d’una llei d’amnistia, hi hauria 113 persones que ja han sigut condemnades judicialment. Aquí comptarien els líders independentistes que ja van estar a la presó, des d’Oriol Junqueras (ERC) a Jordi Turull (Junts), passant pels expresidents de les entitats Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Malgrat haver sigut indultats, els seus antecedents continuen vigents i, en alguns casos com el de Junqueras i Turull, les inhabilitacions es mantenen i no poden exercir un càrrec públic. Aquí s’inclouen condemnes com la de l’anterior Mesa del Parlament.

També hi ha 17 independentistes que ja han sigut jutjats i que esperen la sentència. En aquest grup, Òmnium evita posar noms concrets a les seves xifres. A més, hi ha 387 causes penals més obertes, com la del diputat d’ERC Josep Maria Jové o la de la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, que esperen judici; així com també s’inclouria en aquest grup el cas dels polítics, com Carles Puigdemont, que segueixen fora de l’Estat.

Finalment, també hi ha 880 persones sancionades administrativament i 35 persones pendents del Tribunal de Comptes. Aquests casos, es compten des del 2014, per incloure també la consulta del 9N. Tots sumen un total de 1.432 persones, que aquestes sí, serien les amnistiables, segons Òmnium.

El cas de la presidenta de Junts, Laura Borràs, és «delicat» per a l’independentisme. La portaveu del seu partit al Congrés, Míriam Nogueras, va afirmar que s’hauria d’incloure el seu nom en l’amnistia, perquè la consideren «víctima de la ‘lawfare’». No ho veuen així, però, ni ERC, ni la CUP, ni tampoc Òmnium Cultural; ja que Borràs va ser condemnada per manipular contractes quan presidia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) pels delictes de prevaricació i falsedat documental en un cas completament aliè al referèndum de l’1 d’octubre.

Tanmateix, l’entitat independentista sí que la considera una represaliada i la inclou dins del grup dels 4.400. Però no pel cas de l’ILC, sinó per haver sigut espiada amb Pegasus. Així que no seria amnistiable.

Notícies relacionades

L’ANC tem que l’amnistia sigui una «trampa» per tancar el conflicte català

Pere Aragonès: «Qui negocia en nom de Catalunya el que afecta el seu estatus polític és el Govern»

Finalment, Òmnium deixa fora els policies que tenen processos judicials oberts per les càrregues de l’1 d’octubre. Ho argumenten amb la normativa internacional de l’ONU i del TEDH, que considera que «les amnisties mai poden suposar impunitat als actes d’Estat que han comportat violacions de drets humans», i que asseguren que inclou «des del genocidi a la violència policial».

L’entitat també exclou de la cobertura de la llei els manifestants acusats o condemnats per delictes comuns en els quals hi hagi «certificació de la violència». Serien aquells casos en els quals, per exemple, es van provocar lesions als agents de l’autoritat.