Junts demana al PSOE relegar el debat sobre la via unilateral per facilitar un acord
3
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

Especialista en política i salut mental

ver +
Quim Bertomeu
Quim Bertomeu

Periodista

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Com un debat absurd. Així qualifica Junts la pretensió de Sumar i del PSOE que el partit independentista renunciï a la via unilateral com a condició per aprovar una llei d’amnistia. La formació de l’expresident Carles Puigdemont ha explicitat recentment que no renuncien a aquesta via, la que es va utilitzar el 2017, per aconseguir la desconnexió de Catalunya respecte a la resta d’Espanya i diversos dirigents repliquen al Govern en funcions que vulgui imposar aquesta condició com a contrapartida. Seria com si JxCat reclamés a l’Executiu no tornar a aplicar mai més l’article 155 de la Constitució que permet dissoldre l’autonomia catalana, argumenten. En definitiva, exigir a Puigdemont una renúncia explícita a la via unilateral equival que no hi hagi acord per a la investidura de Pedro Sánchez. Una altra cosa és que per la via dels fets, mentre Junts negociï amb el PSOE –i encara més si el diàleg s’allarga durant la legislatura–, la unilateralitat no es faci efectiva i quedi en el relat.

La solució a aquesta discrepància amb els socialistes passaria, adverteixen fonts de Junts, per obviar aquesta qüestió durant la negociació, que per a la postconvergència forma part de la seva senya d’identitat i l’exhibeix en contraposició a la decisió d’ERC d’«haver renunciat» a aquest camí en favor de la recerca d’un referèndum acordat. Obviar la qüestió o donar-li una sortida polisèmica en un eventual acord d’investidura perquè les dues parts ho interpretin d’acord amb els seus interessos.

La solució intermèdia

Existeix més d’un precedent d’aquesta polisèmia. En la cimera de Pedralbes entre el Govern espanyol i la Generalitat, el desembre del 2018, el llavors president Quim Torra va acceptar firmar un document amb Sánchez en el qual s’assumia, textualment, «avançar en una resposta democràtica a les demandes de la ciutadania de Catalunya en el marc de la seguretat jurídica».

Més endavant, amb el Govern d’ERC, i ja en el marc de la taula de diàleg, l’Executiu de Pere Aragonès va acceptar «conduir l’activitat política i institucional d’acord amb les institucions i procediments democràtics». Ja llavors el Govern central i la Generalitat van fer dues lectures diferents respecte a aquesta frase. Per al ministre de Presidència, Félix Bolaños, això significava «conduir l’activitat política i institucional d’acord amb les institucions i procediments democràtics». Junts, llavors, va acusar ERC d’estar renunciant a la via unilateral.

Ara, segons les fonts consultades, el partit de Puigdemont assumeix que mentre negocia no proclama la independència –no es pot xarrupar i bufar alhora–, però no acceptarà una caixa o faixa formal. El mateix expresident va afirmar en la seva recent conferència de Brussel·les que el referèndum cap, segons el seu parer, en l’actual marc constitucional, tot i que en aquell moment no el fixés com una condició prèvia a la negociació d’investidura de Sánchez.

ERC aposta pel pacte

Tot i que no passa habitualment, ERC en aquest cas es mou en el mateix terreny que Junts. Els republicans no tenen cap intenció de proclamar formalment la seva renúncia a la via unilateral, tot i que de facto fa anys que reivindiquen que la seva prioritat és la via negociada. Així ho va resumir aquest dimarts la portaveu de la formació, Raquel Sans: «No renunciem a cap via democràtica, però evidentment prioritzem la via de la negociació», va dir després de la reunió de l’executiva del partit.

Notícies relacionades

Per a Esquerra aquest no hauria de ser un obstacle per arribar a un acord amb el PSOE i Sumar. En els últims anys el partit d’Oriol Junqueras ha donat sobrades mostres, tant en el seu discurs com en els seus successius fulls de ruta estratègics, de no tenir cap intenció d’abonar la unilateralitat. No obstant, això no significa que estiguin disposats a renunciar-hi de manera definitiva, ja que consideren que no se’ls pot exigir el que seria una claudicació en tota regla.

El camí elegit i brandit pel mateix president Pere Aragonès és la recerca d’un referèndum acordat, que vol aconseguir a través d’un acord de claredat, dibuixat per un grup d’experts que ja ultimen els seus treballs a fi de fixar unes «regles de joc» entre els que aposten per la independència i els que no, amb el consens que hi hagi una votació sobre la independència. La voluntat de l’Executiu català és que, amb el document a la mà, el Govern espanyol accepti ja obrir la segona fase del procés de negociació –la consulta–, una vegada l’amnistia tanqui la carpeta de la desjudicialització del procés.